Les comarques gironines lideren el creixement de la superfície de blat de moro transgènic, quan a la resta d’Europa el camí escollit ha estat precisament tot el contrari: la seva eliminació i prohibició. Les dificultats d´implantació a Europa venen motivades pel rebuig dels consumidors, agricultors i responsables polítics.
L’Eurobaròmetre de 2010, posa de manifest l’increment del rebuig als transgènics, passant d’un 57% a un 61%. Al mateix temps, el suport va baixar del 27% al 23% (a Espanya ha passat del 66% al 35%). L’últim cas de fracàs dels cultius transgènics ha estat la patata Amflora de l’empresa BASF, conreada de forma reduïda a Alemanya i Suècia, que el 2013 es va deixar de conrear i comercialitzar a causa de l’escassa sortida comercial i del rebuig dels consumidors. Segons la portaveu de l’empresa Julia Meder, els transgènics “no troben suficient acceptació a Europa" per justificar les inversions. “Només Espanya” afegeix, "és aparentment l’excepció". Però en conjunt "el mercat europeu és massa reticent" perquè sigui rendible.
És aquesta “excepció” la que provoca un augment del conreu de varietats transgèniques al nostre país i a les nostres comarques. Si analitzem aquesta “excepció” trobarem que hi ha una base principal en la qual es sustenta, i és bàsicament el posicionament favorable dels responsables polítics de l’administració, tan estatal com autonòmica, que han mostrat amb el conreu de varietats transgèniques. L’exemple més clar està en l’aturada parlamentària de l’ILP per a la prohibició dels transgènics a Catalunya tot i haver recollit 106.000 signatures. Aquest posicionament s’ha realitzat, a diferència d’altres països europeus amb tradició democràtica i de participació dels actors implicats, a partir d’atendre i acceptar exclusivament els interessos dels lobbys de les empreses transgèniques.
Una dada més exemplifica aquest aspecte, segons ISSA (International Service for the Acquisi tion of Agri-biotech Applications) és previsible una marcada tendència al major creixement del conreus transgènics en els països en desenvolupament que ens els països industrialitzats. Segons l’ANG això ens hauria de fer a reflexionar sobre si portem la bona direcció, quan a França, Alemanya, Hongria, Grècia, Àustria, Luxemburg i Bulgària han prohibit el blat de moro conreat a Espanya.
La manca d’un model estratègic de producció d’aliments respectuós amb les persones i l’entorn, que no tan sols prengui com a únic objectiu la quantitat per damunt de la qualitat del producte, ens condueix a aquesta “excepció”. Així mateix, l’ANG considera que manca transparència, i no es fa difusió dels efectes i impactes globals d’aquests cultius, sota aquesta situació no es permet una presa de consciència ciutadana.
Per l’entitat, un any més l’enfocament de la jornada de difusió anual que realitza l’IRTA, i que pretén analitzar la productivitat de diferents varietats de blat de moro així com recomanar les varietats pel proper conreu, ha estat basada en una visió parcial de les implicacions que suposa el conreu de varietats transgèniques.
Així, doncs, les dades i recomanacions de l’IRTA es realitzen sense tenir en compte els impactes que comporten els conreus transgènics i les problemàtiques associades com ara contaminacions genètiques de conreus no transgènics.
Per últim, l’entitat recorda a l’IRTA que en els darrers anys, atenent exclusivament a dades agronòmiques, les varietats transgèniques no han estat més productives que les convencionals. L’augment de la superfície de varietats transgèniques, tan sols es justifica per un augment del markenting de les empreses de llavors transgèniques acompanyat per la falta de difusió, per part de l’administració estatal i catalana, dels efectes nocius d’aquest tipus de conreus.
