A Catalunya s’hi poden trobar unes 200 espècies de papallones, moltes d’elles amb peculiaritats pròpies de cada espècie o família. Algunes són migratòries, d’altres totalment sedentàries, algunes estableixen relacions de mutualisme amb formigues, unes quantes tenen una dependència estricta amb una espècie de planta en concret, etc.
És precisament aquestes peculiaritats, així com que siguin organismes tan coneguts i estudiats, que les converteix en uns excel·lents organismes bioindicadors.
(1).jpg)
Foto 2: Capgròs comú (Carcharodus alceae), una papallona especialista de les plantes de la família de les malvàcies
Malauradament, la gran majoria d’espècies té una cosa en comú: les seves poblacions han patit davallades molt importants les últimes dècades.
Des de l’ANG estudiem els canvis en les seves poblacions en espais naturals protegits aplicant la metodologia del projecte CBMS.
Aquesta línia de treball es va començar el 2020 amb la finalitat inicial de motivar al voluntariat de l’entitat a descobrir i estudiar la biodiversitat de papallones a la vall de Sant Daniel.
Durant el 2023 i 2024, els tècnics de l’entitat han participat en el seguiment de papallones de l’itinerari de Montjoi, al Parc Natural de Cap de Creus.
Al 2024 també van participar en el seguiment de papallones de Sant Quirze de Colera, al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.
Gràfiques: Tendències poblacionals de la saltabardisses de solell, espècie típica de prats mediterranis, i de la cleòpatra, propia de matollars alts, a la Vall de Montjoi.
També treballem per poder afavorir la presència d’aquests animals en els entorns més humanitzats. Futurament, incorporarem dins dels nostres seguiments de fauna el projecte Jardins de Papallones.
Foto 3: Argentada comuna (Argynnis paphia) atreta per les flors d’espígol (Lavandula spp.) d’un jardí privat.
