El Síndic va convocar aquesta reunió arran d'una denúncia de les entitats Grup de Defensa del Ter i Lluçanès Viu relativa a la macrogranja de Serrarols propietat del grup Terradellas a Sant Martí d’Albars, i per l'augment de queixes en general de la gestió del sector ramader. A la reunió, que es va realitzar el passat 6 de juliol, també vam assistir l'Associació de Naturalistes de Girona i la plataforma Salvem l’Empordà de purins.
El Síndic també va convocar a membres de les administracions afectades (agricultura i ramaderia, urbanisme, salut, consell comarcal d'Osona) i representants d'Unió de Pagesos i JARC.
El debat va començar amb una presentació del Departament d’Agricultura i Ramaderia juntament amb el de Territori i Sostenibilitat en la qual s’exposaven les diferents línies d’acció que té programades l’administració per tal de pal·liar el problema. Rere expressions com passos de gegant i canvi de paradigma, les entitats ecologistes hi veiem un continuisme total en l’actitud de l’administració. És a dir, les solucions proposades no són una solució real al problema. La problemàtica del purins, nom col·loquial que es dona a la destrucció natural, social i econòmica del territori provocada per l’excés de porcí en algunes comarques, està relacionada amb tres grans temes:
-
L’excés de la cabana porcina.
-
La contaminació dels aqüífers i aire amb nitrat i amoníac respectivament.
-
La falta de control de l’administració.
L’excés de cabana porcina ha portat a la desvinculació del sector ramader i agrícola quan el sòl es converteix en una abocador de purins. Aquest fet acaba comportant la contaminació dels aqüífers amb nitrat, i alhora, la formació de partícules atmosfèriques.
Com s’ha arribat a aquesta situació? Com pot ser que Osona tingui un excedent del 60% del purí amb gairebé el 50% de les seves masses d’aigua contaminades? Què Catalunya estigui declarada vulnerable per nitrats (de fet ja vulnerada i vulnerable tota Catalunya) en un 50%? L’administració ha permès durant molts anys el creixement desmesurat d’un sector que ens empobreix cada dia més, per la contaminació de l’aigua i aire, per la pèrdua de les fonts, per la desaparició de la petita pagesia, per la submissió de l’administració als interessos privats d’uns quants integradors que dominen el territori, per les costoses portades d’aigua, etc.
A la reunió amb el síndic i les diferents administracions, les entitats vam proposar, com a primera opció, la reducció de la cabana porcina per adequar-la al territori. L'alternativa a la reducció hauria de ser, com a mínim, un moratòria de tramitacions de noves granges o ampliacions fins que el problema estigui solucionat. Però l’administració prefereix no enfrontar-se al sector porcí i seguir socialitzant els costos ambientals i de salut pública generats per la problemàtica. És a dir, l’administració segueix en la seva línia d’inacció, prometent amb discursos polítics enlluernadors el que fa deu anys que ens prometen, el control de les dejeccions ramaderes. Vista l’evolució de la problemàtica, creiem realment que són promeses buides de contingut. En aquest sentit també proposen l’ús de tecnologies de tractament, que sempre són presents en el discurs. Ara bé, aquesta estratègia ja s’ha intentat a Europa, en països que van molt més avançats en aquesta temàtica que nosaltres, i no han obtingut els resultats positius que s'esperaven. Amb l'excepció de la Bretanya, on les condicions dels sòl i subsòl són realment peculiars i on van aplicar durant anys una moratòria.
Ens van dir també que a Catalunya es generen 106.000 tones de nitrogen a l’any i que tot el territori català en reclama 146.000 tones any, usant la típica aritmètica defectuosa a la que ja estem acostumats en aquesta temàtica. Val, sí, el purí un cop tractat pot ser un bon adob, però: qui pot assumir el cost del transport a punts remots? De fet, aquesta era la solució que ja havien proposat fa anys amb els plans conjunts: s’ajunten varies granges i gestionen el seu purí de forma conjunta per treure’l de la comarca. Quantes cubes de purí veieu normalment per la C-17 i l’Eix transversal? I camions de porcs? Clarament, no estem parlant d’una solució, sinó d’una justificació per poder ampliar encara més... Ja que encara falten 40.000 tones de purí per adobar ben adobat el territori català.
No hi van faltar altres arguments típics als quals ja ens hem acostumat: GPS, conductímetres, ús de mapes virtuals..., arguments que fa 15 anys que ens els diuen, i en aquests 15 anys el problema no ha fet més que magnificar-se.
Finalment el síndic va declarar que es realitzaran més reunions, que tenim un problema greu, econòmic, de contaminació, porcí amb un llarg etcètera, i que seguirem treballant el tema.
Les entitats ecologistes creiem que l’administració hauria de fer un verdader pas de gegant i impedir, com a mínim, la creació i ampliació de granges, fins al moment en que les seves propostes donin resultat al territori. Altres plantejaments són inadmissibles en un govern que té per objectiu la creació d’un nou país, si ha de ser nou, que ho sigui de debò.
Associació de Naturalistes de Girona
Grup de Defensa del Ter
Lluçanès Viu
Plataforma Salvem l'Empordà de purins
