Des de la Cimera de la Terra (1992), passant pel Protocol de Kioto i l’Acord de París, són molts els esforços que s’han fet per fer front al canvi climàtic, tant en l’àmbit internacional com en l’àmbit local, des de la ciutadania organitzada a les institucions, tant locals com internacionals. Tot i això, les dades i evidències científiques mostren com el canvi climàtic es va accentuant i l’emergència climàtica va contra rellotge. Les migracions climàtiques són cada cop més massives i els impactes socials i econòmics de fenòmens extrems, cada cop més preocupants.
Quan parlem d’emergència climàtica ens referim al fet que ja no som a temps d’actuar mitjançant petites accions aïllades (reciclar, carrils bici,...) sinó que cal abordar la situació climàtica de forma transversal, holística i prioritària. Només podrem fer-hi front amb un canvi social que ens porti a noves formes de relacionar-nos entre les persones i amb l’entorn, i per fer-ho possible cal la implicació de tota la ciutadania. Aquest canvi ha de venir acompanyat de polítiques que ho facin possible, però el canvi s’ha de liderar des dels municipis, des d’on, malgrat les competències limitades, queda molt camí per recórrer encara.
L’11 de novembre de 2019 l’Ajuntament de Girona va declarar l’estat d’emergència climàtica després d’una gran manifestació de més de 5.000 persones demanant l’actuació imminent contra el canvi climàtic. D’aquesta manifestació massiva en va sorgir la Plataforma Girona pel Clima, que aglutina múltiples entitats socials i ambientals de la ciutat. Des de llavors, Girona pel Clima ha treballat colze a colze amb l’Ajuntament per començar a abordar les polítiques climàtiques de forma transversal i des d’una òptica integradora, la qual cosa s’ha materialitzat en l’arrencada, el passat 8 de juliol, d’un procés participatiu per definir un Pla de Transició Ecosocial.
Aquest Pla ho ha de ser tot menys un «pla de plans». De plantejaments i normatives que eren una suma de petites accions, o que s’han quedat al calaix, ja n’hem tingut masses i tots ells han fracassat. Per això ens cal un procés participatiu real. Per allunyar-nos de les formes clàssiques de fer política, i aconseguir un pla que sigui un gran pacte de ciutat, que vagi més enllà de legislatures i traspassi les fronteres de les àrees municipals, sectors socials o zones i barris de la ciutat. Necessitem un pla que tingui en compte les necessitats de tothom, de tots els sector econòmics i de tots els sectors socials, començant pels col·lectius més vulnerables. Necessitem un pla que estigui donat de recursos suficients i de mecanismes de seguiment i avaluació democràtics per garantir l’èxit en l’assoliment dels objectius del Pla.
El Pla de Transició Ecosocial ha de ser l’eix vertebrador de les polítiques gironines durant la pròxima dècada, per portar-nos a una reducció d’emissions de CO2 del 55% respecte al 2010. I per fer-ho cal treballar en els processos que s’esdevenen a la ciutat en matèria d’aigua, energia, materials, etc. I això és indestriable de la necessària transformació del model productiu, de la justícia social i ambiental i de l’aprofundiment democràtic i comunitari en la presa de decisions vinculants. Aquests últims aspectes són els que marcaran la diferència d’aquest Pla amb d’altres que haguem tingut fins ara i els que, sens dubte, han de marcar la diferència amb les accions dutes a terme anteriorment.
Davant l’emergència climàtica, Girona és la ciutat perfecta per esdevenir un referent en la gestió del canvi de model. Per fer-ho, però, cal la implicació de tots i de totes, des de la informació a la participació, passant per l’empoderament de les persones, la solidaritat i la capacitat de diàleg i trobada. És feina de totes fer de Girona una ciutat més habitable, per nosaltres i pels nostres fills i filles.