Aquesta zona, a nivell geogràfic, es coneix com el meandre de la Creueta, degut a que el riu fa una corba deixant una gran plana d’inundació ara ocupada pel Parc Científic i Tecnològic. Després de la seva construcció, es va crear una mota que protegeix el Parc de les possibles inundacions, fent que aquesta zona encara quedi més aïllada i salvatge.
Sortint de la ciutat pel carrer Emili Grahit fins arribar al nucli urbà de la Creueta, del municipi de Quart, podem gaudir d’un petit camí que va resseguint el riu Onyar i que ens permet descobrir el seu hàbitat natural. Durant el recorregut, podem veure aquests petits retalls del bosc de ribera a banda i banda del riu, sempre limitat per les dues carreteres i el polígon industrial de Vila-roja.
Els boscos de ribera
Els boscos de ribera són boscos caducifolis, formats per arbres que a la tardor perden les fulles fins a la primavera. Aquests creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent. A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que els seus arbres puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçada. A més, la vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. Algunes espècies d’arbres que podem trobar en aquesta zona són el pollancre, l’àlber, el freixe, l’om i el plataner.
Aquesta vegetació de ribera que va resseguint el curs del riu, no només genera un hàbitat que alberga una gran biodiversitat, sinó que té un paper molt important en l’ecosistema:
- Refugi de fauna i flora.
- Corredor biològic i/o connector ecològic.
- Font d’aliments per a l’ecosistema.
- Filtre de contaminants de l’aigua.
- Estabilitzador dels marges i esmorteïdor de l’efecte de les riuades.
- Millora de la recàrrega d’aqüífers.
- Reguladora del grau d’insolació del riu i de la temperatura de l’aigua.
- Refugi climàtic.
Quines espècies hi podem trobar?
En aquest tram hi podem trobar una gran diversitat d’aus (tot i que cada vegada es veuen més amenaçades per la falta d’arbres vells), però també la presència de fauna domèstica (gossos sobretot en època de cria). A destacar, podem observar el martinet blanc, el bernat pescaire, el blauet, la cuereta torrentera, l’ànec collverd, el rossinyol bord, el cargolet, el gafarró, el verdum, el pit-roig, el gaig, diverses espècies de mallerengues i tallarols; i en època de primavera l’oriol, el rossinyol, falciots i orenetes i la bosqueta vulgar. També podem observar la tortuga de rierol, una espècie autòctona i protegida, tot i que la principal abundància és de la tortuga d’aigua americana (Trachemys sp.), una espècie invasora molt extesa arreu. De peixos, en tenim molts, però desafortunadament, la majoria són invasors com la carpa, el barb de l’Ebre, el peix sol i la gambúsia.
Com hem dit abans, també tenim una gran riquesa de flora silvestre amb els grans pollancres, freixes, oms i plataners, però també gran quantitat d’arbustos i herbes pròpies de l’hàbitat. Una planta molt característica però cada vegada menys freqüent és el lliri de neu (Galanthus nivalis), que podem trobar els mesos d’hivern resseguint alguns marges del camí.
Quines amenaces pateix?
Tota aquesta riquesa biològica cada vegada es veu més amenaçada degut a la sobrefreqüentació dels espais i certes actituds que poden degradar la salut d’algunes espècies de fauna i flora, ja en situació crítica. A més, degut a l’abandonament de la zona, també s’hi troba la construcció d’unes hortes il·legals que any rere any van augmentant la superfície a la llera fluvial del riu, és a dir, dins d’un espai natural generant un seguit d’impactes:
- Ocupació il·legal de l’espai fluvial.
- Extracció d’aigua del riu Onyar.
- Tala d’arbres de ribera d’espècies autòctones.
- Generació de residus.
- Abocaments il·legals.
- Generació d’aigües estancades i proliferació de mosquits.
En cap cas estem negant el dret a cultivar la terra i generar el propi aliment, però s’ha de fer en una zona habilitada, amb totes les garanties sanitàries i sobretot que no tingui un impacte directe amb un entorn natural protegit i ja molt degradat.
Per evitar la sobrefreqüentació i un mal ús de l’hàbitat fluvial, l’Ajuntament de Girona va fer una actuació per regular l’accés i explicar com ens hem de comportar en aquests espais, en un tram d’aquest entorn natural. Aquest tram comença on s’acaba la zona canalitzada del riu i acaba al pont on passa el carril bici per sota just arribant al Parc Científic i Tecnològic.
Aquest zona en concret, també pateix forces impactes:
- La circulació de bicicletes (tot i que el carril bici passa a pocs metres), la qual estava erosionant el camí i en algunes zones dificulta l’espai pel vianant, ja que com hem dit, és un hàbitat natural i hi ha un camí estret en algunes zones.
- L’entrada de gossos al riu, impactant directament amb les espècies de fauna que hi viuen, sobretot en època de cria (primavera). Tanmateix, aquestes mascotes al entrar al riu estan creant camins erosionant la llera fluvial, on hi hauria d’haver vegetació de ribera i tota les espècies que en depenen. A més, generen grans forats al mig del camí que en dificulten l’accés i poden fer caure a persones grans que passegen per l’entorn.
- La presència de residus al bosc de ribera i al riu és una altra problemàtica cada cop més present que culmina amb l’arribada de plàstics al mar. A més accessible, més deixalles de tots tipus.
L’actuació de l’Ajuntament, que celebrem amb gran interès, va ser crear un control d’accessos a l’entrada i sortida d’aquest tram amb uns troncs tombats, per evitar el pas de les bicicletes. A més, s’hi van col·locar uns plafons informatius explicant quines normes hem de seguir quan ens trobem en espais naturals per tal de respectar la seva conservació i poder-ne gaudir sense malmetre l’entorn. En aquests cartells que trobem a les dues entrades del camí, ens informa que no podem circular amb bicicleta, que hem de portar els gossos lligats (obligat per llei i penalitzat), que no hem d’abocar deixalles al medi natural, no podem arrencar flora, entre altres.
És molt important que entenguem que si protegim els ecosistemes i els hàbitats naturals ens estem protegint a nosaltres, atès que en formem part encara que portem anys de desconnexió de la natura. A més, si mirem l’últim informe de l’Estat de la natura a Catalunya 2020, la biodiversitat en ambients d’aigües continentals ha disminuït un 54%, atès que són uns ambients molt fràgils i molt degradats al llarg dels anys.
Des de l’Associació de Naturalistes de Girona creiem de vital importància que a la ciutat dels quatre rius es treballi per a la conservació d’aquests, dels seus hàbitats i de la seva biodiversitat. És per això, que hem engegat accions legals per a la retirada d’aquestes hortes que es troben en un sòl il·legal i tot el que comporten negativament per l’ecosistema fluvial, i així millorar aquest entorn del riu Onyar i la seva biodiversitat.
Finalment, animem a tota la ciutadania a conèixer la zona, gaudir-la, respectar-la i ajudar a la seva conservació.