Primer explicarem què és el Tribunal Penal Internacional i l’Ecocidi.
La Cort Penal Internacional (CPI), ubicada a la Haya, anomenada també Tribunal Penal Internacional, és un tribunal de justícia internacional permanent la missió del qual és jutjar les persones acusades de cometre crims de genocidi, guerra, agressió i els crims contra la humanitat.
A imatge i semblança del terme genocidi, des de fa uns anys emergeix un altre terme que permetria jutjar els crims contra la natura: l’ecocidi.
La desapareguda Polly Higgins que va iniciar el moviment «Stop Ecocide» va començar a definir el que s’entén per Ecocidi i el novembre de 2020, la Fundació Stop Ecocide va convocar el Grup d’Experts Independents a petició de parlamentaris suecs per definir jurídicament el que s’entén per ecocidi. El treball d’aquest grup es va anunciar el juny de 2021 i va definir l’ecocidi com “La provocació de danys greus, massius i la destrucció d’un o més ecosistemes, així com danys greus generalitzats a la natura a llarg termini. A més, afegit a l’impacte social d'aquests, quan la qualitat de vida o la Pau dels habitants del territori on ocorre disminueix severament i durant un temps prolongat”.
Així, què podria considerar-se ecocidi?
• La desforestació de l’Amazones.
• La destrucció del Delta del Níger degut a l’explotació petrolera.
• La caça furtiva i ilegal d’espècies en perill d’extinció.
• Contaminació de plàstics als mars i oceans. Per exemple, el mar mediterrani és un dels mars més contaminats, hi ha informacions que la contaminació de plàstics mata cada any un milió d’ocells i uns 100.000 mamífers marins, segons la unesco.
• Els conflictes bèl·lics, perquè les armes provoquen la mort de persones però també destrueixen el medi natural on es llencen.
O per exemple, altres casos que no han passat tan lluny podrien ser el vessament de petroli del Prestige a les costes gallegues. El 19/11/2002 el Prestige es va enfonsar a 3,850 metres, amb 77,000 de tonelades de fuel bord. Milers de tones de fuel van provocar un desastre ecològic sense precedents, afegit a la manca de reacció davant de l’accident o la no resposta política van provocar una catàstrofe ecològica. Potser avui parlaríem d’ecocidi.
Les conseqüències van ser diverses, com l’arribada de vàries tonelades de fuel a les costes gallegues, cantàbriques fins arribar al sud de França amb una gran mortalitat de tota la fauna i flora present, per tant, tocant de mort tot l’ecosistema marí i litoral. Aus mortes per ofegament o intoxicació, algues mortes per falta de llum provocada per la pel·lícula de fuel, el fitoplàncton mort per manca de llum ja que no els hi permetia fer la fotosíntesi, etc. En definitiva, una destrucció de l’ecosistema que també va afectar les persones que viuen allà (mals de cap, símptomes respiratoris, irritacions oculars, problemes gastrointestinals, alteracions psicològiques o trastorn del son), van ser símptomes de les persones que van estar en contacte amb el fuel. De fet diversos centres d’investigació van catalogar el fuel com a cancerigen.
Què tenen tots aquests exemples en comú?
Doncs que són causats per l’activitat humana en el marc d’un sistema basat en una economia extractivista i orientada a un creixement sense límits que esgota els recursos naturals, ligitimat i emparat jurídicament i que no té respecte per la natura. Això està produint col·lapses i destruccions d’ecosistemes i ja en portem molts i malgrat això no s’ha replantejat el model econòmic i productiu.
Si l’ecocidi s'incorpora com a crim a la Cort Internacional Penal de la Haya, seria el primer no antropològic. Què vol dir això, el primer no centrat en la protecció només de les persones. El primer a protegir la natura, entenent també que formem part d’ella, malgrat que amb els segles haguem sofert un procés de desnaturalització que va començar amb la revolució industrial però que s’ha fet més palès en els darrers segles i anys amb un sistema capitalista ferotge.
L’interès per criminalitzar l’ecocidi ja és una qüestió pública a nivell parlamentari i governamental a diferents països del món (Brasil, Bèlgica, Canadà, Xile, Finlàndia, França, Samoa, Escòcia, Suècia, Regne Unit, Vanuatu). Tanmateix Bèlgica al desembre del 2021, es converteix en el primer país de la UE en reconèixer el crim d’ecocidi i incloure’l al seu codi penal en haver-ho aprovat per una àmplia majoria.
És per això, que des de la Plataforma Girona pel Clima hem proposat Ple de l’Ajuntament de Girona que adopti els següents acords:
PRIMER.- Que el ple de l’Ajuntament de Girona insti al Congrés espanyol i al Parlament Europeu a que s’inclogui el delicte d’ecocidi a la legislació penal estatal i europea segons l’exposat en el preàmbul.
SEGON.- Instar el Parlament de Catalunya perquè aprovi la proposta registrada el passat mes de març i que insti al Govern de l’estat espanyol a incorporar el delicte d’ecocidi al seu codi penal, seguint exemples d’altres països de la UE com Bèlgica.
TERCER .- Iniciar els tràmits per declarar abans de finalitzar l’any 2022 les entitats ecologistes i de cooperació amb el Sud de reconegut prestigi dins el nostre terme municipal o de proximitat com a “entitats d’interès públic”. Tal efecte comporta la facilitació de l’accés directe als serveis administratius així com el dret preferent a ser consultades i poder proposar als òrgans municipals les iniciatives que estimin útils de cara a la prevenció o punició dels delictes d’ecocidi.
QUART.- Donar suport a la campanya internacional Stop Ecocide International i fomentar l’adhesió dels veïns del municipi tot iniciant, abans de sis mesos, una campanya local de sensibilització de la campanya així com la defensa del territori, on es tingui en compte la informació detallada i independent de les corporacions i governs propers o nacionals sobre els impactes de les accions al sud global i implicant els agents del sector ambiental i veïnal per conscienciar de la importància de canvi de model que sigui capaç de defensar el dret a la vida i els interessos de les classes populars de tot el món.
CINQUÈ.- Prendre mesures d’abast local com la prohibició del glifosat (creat per una reconeguda empresa ecocida com Montsanto) per tal d’eliminar les herbes de la via pública, l’augment de recursos a la vigilància i control de la contaminació ambiental i la protecció decidida dels espais naturals que afectin al nostre municipi. En el supòsit que de la vigilància i control de la contaminació ambiental es constatin fets constitutius d'infracció administrativa, instar a l'administració competent a tramitar el corresponent expedient sancionador.
SISÈ.- Comunicar aquests acords presos i l’aprovació de la moció als Parlament de Catalunya, Govern de la Generalitat, Congrés dels Diputats i Govern de l’estat espanyol així com a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal del Gironès.
A través d’aquesta moció volem donar suport a una iniciativa recent tramitada a registre al Parlament de Catalunya el passat mes de març per tal que aquest voti favorablement a la incorporació d’aquest delicte tant en la legislació estatal com en la legislació que regula el Tribunal Penal Internacional. Si el Parlament de Catalunya aprova per majoria la proposta, aniria al Parlament espanyol i tots els partits haurien de votar la seva incorporació directa al dret penal estatal. Seria el segon cas després del Parlament belga a escala de la UE.
L’interès per criminalitzar l’ecocidi ja és una qüestió pública a nivell parlamentari i/o governamental a diferents països del món (Brasil, Bèlgica, Canadà, Xile, Finlàndia, França, Samoa, Escòcia, Suècia, Regne Unit, Vanuatu,..) així com al Parlament Europeu. El maig del 2021, el Parlament Europeu va donar llum verda un informe que reclamava augmentar la protecció als activistes ambientals i el reconeixement de ‘l’Ecocidi’ com un delicte a l’Estatut de Roma. Aprovat per 518 vots a favor, 97 en contra i 77 abstencions, es va donar suport a reforçar la legislació europea sobre la responsabilitat ambiental de les empreses per prevenir els danys en l’entorn. Entre d’altres, l’informe també apostava per revisar i transformar la directiva de responsabilitat mediambiental en un reglament per a la seva aplicació directa i actualitzar la directiva de Delictes Mediambientals per incloure-hi nous delictes. El desembre del 2021, Bèlgica es converteix en el primer país de la UE en reconèixer el crim d’ecocidi i incloure’l al seu codi penal en haver-ho aprovat per una àmplia majoria.
La moció va ser aprovada per 13 vots a favor i 14 abstencions!
Més informació a https://www.stopecocide.earth/