El PLATER és l'eina que permetrà zonificar la implantació de les centrals de renovables al medi rural. Les conisderacions presentades sobretot han girat al voltant dels diferents factors i criteris que ha de tenir des del nostre punt de vista la Generalitat a l’hora d’elaborar el Pla Territorial Sectorial d’Implantació d’Energies Renovables.
Dintre la transició energètica que ha de fer Catalunya en els propers anys, hi ha un pas indispensable, que és elaborar una planificació i zonificació per ubicar totes les instal·lacions de renovables a aquells indrets més idonis i més artificialitzats, deixant de banda els espais de major valor ambiental i ecològic. Després de 3 anys d'especulació territorial i la implantació de projecte sense cap marc regulador ni escenari objectiu, la Generalitat ha iniciat el procés per determinar les ubicacions més idònies on implantar les tecnologies renovables.
Aquesta planificació va començar a finals de l’any passat, amb l’aprovació del PROENCAT 2050, que marca l'horitzó de les necessitats energètiques catalanes. Aquestes necessitats són:
En total s’han de generar 61.861 MW a partir de les diferents tecnologies d’energies renovables.
S’han de produir 33.152,7 MW a partir de fotovoltaica (11.000MW a teulades i 19.000 a terra).
S’han de produir 23.636MW a partir d’eòlica (23.136 a terra i 3.500 al mar).
Totes aquestes noves tecnologies acabaran ocupant una superfície total de 800 km2, el que representaria incrementar en 1,5 vegades aproximadament el sòl urbanitzat actualment a Catalunya (passant del 5,9% actual al 8,4%). Aquest increment és considerable i és per això que les consideracions que s’han fet a la proposta de criteris de planificació han sigut en la línia d’evitar l’afectació a gran escala sobre espais naturals, hàbitats i espècies per la gran transformació territorial que s’espera. Per exemple, s’ha instat a evitar la instal·lació de centrals de renovables dintre els espais naturals protegits (la legislació actual ho permet només en aquells de més de 1000 ha), que aquestes, a més a més, estiguin a una distància prudencial (àrea buffer de transició), que es tinguin en compte totes les espècies amb greus problemes de conservació a casa nostra (moltes d’elles sense plans de recuperació aprovats), que el desplegament de la tecnologia es faci gradualment i sempre prioritzant en primera instància aquells espais amb menor valor, etc.
S’espera que la zonificació definitiva s’aprovi a finals de l’any que ve. És per això que hem demanat preventivament una moratòria fins llavors, perquè la implantació es faci amb totes les garanties possibles i en un marc regulador estable, concret i igualitari per tothom.
Pel nostre costat, ja estem treballant en una proposta de zonificació per comarques gironines que preveiem aportar en la fase final de l’aprovació definitiva del Pla Territorial Sectorial d’Implantació d’Energies Renovables.
La transició energètica és un pas indispensable que hem de fer com a socitetat si volem posar fre al canvi climàtic i, atès el nostre model de vida, serà d'una dimensió i rapidessa mai vistes. A més Catalunya està a la cua de l'Estat en la implantació d'energia renovable, pel que cal que es pugui fer amb el màxim de garanties mediambientals i socials possibles. Garanties que, desde l'ANG, ens assegurarem que es compleixin durant tot el procès.