Al municipi de Maçanet de la Selva hi ha encara dos sols industrials que no han sigut desenvolupats, el sector SUND c.1 Industrial Cornellà amb una superfície de 780.000 m2, i el sector que es preveu desenvolupar en breus, el “Fontanilles”. A aquest sector s’hi preveu desenvolupar una gran nau logística de 10 hectàrees de superfície –i fins a 24m d’alt- i quatre naus industrials més “petites” que sumen en total una superfície de 2,6 hectàrees.
Atès que el pla parcial que desenvolupava aquest sector va caducar el 2021, l’ajuntament ha optat per la fórmula de fer una modificació de planejament municipal (PGOU) per adaptar l’ordenació del sector industrial i ajustar-lo a les demandes de més instal·lacions logístiques al territori. Aquesta modificació es fa, però, en base a un PGOU caducat de fa 11 anys (aprovat el 2001 i amb una vigència de 12 anys) i que, tal i com hem indicat l’ANG en el nostre escrit, ha superat un dels llindars que marquen l’obligatorietat de la seva revisió i possible reformulació. Haver superat els 7000 habitants. Aquesta revisió és altament necessària atès que la planificació territorial que es va fer al seu moment ha de ser qüestionada i valorada amb els nous criteris que marquen la política territorial actual i la situació de crisi climàtica en la que vivim. Tal i com marca el Pla Territorial Parcial de Comarques Gironines (PTPCG), és necessària una coordinació urbanística entre els municipis de Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Riudarenes, Sils i Vidreres, específicament pel que fa al desenvolupament dels sòls industrials. Tots aquests municipis conformen el que és coneix com l’àmbit central de la Plana Selvatana i tots ells compten amb un gran nombre de metres quadrats de superfície industrial atès el seu atractiu al situar-se a escassos kilòmetres dels principals eixos de comunicació viària i ferroviària. És per això, i per poder coordinar correctament tot el desenvolupament potencial industrial que resta a aquest municipis, que hem sol·licitat en el nostre escrit que:
S’aturi el desenvolupament dels dos sectors previstos a Maçanet de la Selva, fins que no es redacti el Pla Director Urbanístic de l’àmbit de la Plana Selvatana, tal i com marca el PTPCG. És especialment rellevant aturar i desclassificar el sector “Industrial Cornellà” per les seves enormes dimensions i afectació a Hàbitats d’Interès Comunitari.
Que aquest Pla Director estudiï amb una mirada àmplia les necessitats de sòl industrial a la zona i desclassifiqui els terrenys industrials encara no desenvolupats que sobrepassin les necessitats avaluades.
Que tot el procés de revisió tingui en compte els impactes ambientals previstos d’aquest desenvolupament (emissions, ruptura de connectors ecològics, mobilitat, demanda energètica, etc) i esculli els terrenys amb menor impacte ambiental, al mateix temps que determina els paràmetres urbanístics per al seu desenvolupament (p.e. autosuficiència energètica amb renovables, plans de mobilitat col·lectiva pels treballadors dels polígons, alçades màximes, integració paisatgística, etc).
Només amb un anàlisi territorial de gran mirada és possible fer un ús racional del sòl i aportar riquesa econòmica al conjunt del territori.
En aquest escrit, també hem apuntat a que no s’ha fet correctament l’estudi de necessitats del mercat. En cap cas s’ha avaluat la necessitat d’aquesta tipologia de sòl, sinó més bé s’ha fet un petit estudi de mercat sobre els preus als quals es compren i es lloguen les naus circumdants per valorar la sostenibilitat econòmica del desenvolupament del sector. És de fet, en aquest petit estudi de mercat, que s’ha vist clarament la gran disponibilitat de naus industrials que hi ha a la zona, i per tant la redundància de construir 4 naus més de característiques similars. També cal dir, que d’aquest anàlisi de mercat, es demostra la manca d’espai per indústries logístiques al territori, però s’ha obviat el sòl programat per aquesta indústria, trobant-nos que a escassos quilòmetres de distància, a Sils, hi ha programat des del 2021 un sòl logístic de característiques similars. Hem apuntat, doncs, que cal un estudi de no només el terreny ja construït, sinó que s’ha de tenir en compte també el sòl classificat a l’entorn per acollir usos logístics i l’efecte acumulatiu d’ubicar de forma disgregada tot aquest potencial urbanístic.
Per últim, en l’escrit presentat per l’ANG, també hem incorporat les següents demandes en el futur desenvolupament d’aquest sector (si així queda determinat pel procés de revisió esmentat anteriorment):
L’edificabilitat establerta al planejament municipal és molt dispar (anant d’edificabilitats de 1m2sostre/m2sòl fins a 0,5m2sostre/m2sòl). És per això que hem apuntat a que tots aquests valors s’han d’ajustar al que marca el PTPCG, de 0,4m2sostre/m2sòl pel sòl industrial logístic i no logístic.
L’obligatorietat de preveure en la normativa municipal que per cada 40 places de pàrquing s’ha d’instal·lar un punt per càrrega de vehicles elèctrics.
La necessitat d’obligar a les empreses que formin part del polígon industrial a que, una vegada s’assoleixi el llindar dels 550 treballadors, formulin i apliquin un pla de mobilitat col·lectiva per evitar els desplaçaments en vehicle privat als llocs de treball i reduir globalment les emissions vinculades al transport. En aquesta línia, també s’insta a que el polígon estigui connectat a la trama urbana de Maçanet amb un carril bici per fomentar la mobilitat dels treballadors residents al municipi per mitjà d’aquest vehicle sense emissions. Així mateix, també hem indicat la necessitat que dintre les instal·lacions hi hagi pàrquings segurs per les bicicletes.
Per últim, hem indicat la necessitat que consti en la normativa que regularà el desenvolupament del sector, que almenys el 50% de l’energia consumida en aquest provingui de fonts d’energies renovables. Aquest 50% de consum el vinculem o bé a la instal·lació de mitjans de producció d’energia renovable (plaques solars, microeòlica, biogàs, etc) en l’àmbit del polígon (sostres, pàrquings, façanes, etc), o bé, quan no sigui viable per manca de superfície instal·lar tots aquests mitjans de producció, que es supediti l’atorgament de la llicència d’activitat a la demostració per mitjà d’un contracte de subministrament, que es compleix el llindar establert.
La transició energètica passa perquè espais d’alt consum energètic com són els polígons industrials, especialment els logístics, siguin en la mesura del possible neutres en emissions, i això només passa per fer d’obligat compliment aquest objectiu.