El mes d’agost sol ser un moment en el que l’administració baixa la finestreta i no posa exposició pública grans projectes, en part per les vacances del personal, però també perquè la ciutadania està gaudint d’un merescut descans i no està amatent a les possibles agressions territorials que es poden donar a conèixer. És per això que des de l’ANG continuem la nostra tasca amb especial atenció durant aquest mes, per evitar que amb la distracció estival arribin casos que puguin passar desapercebuts.
És en aquesta tasca de seguiment que fem, on hem detectat els següents casos:
- Modificació del planejament de Cassà de la Selva: L’ajuntament, a través de la modificació del seu planejament, vol incrementar les alçades permeses de les naus industrials del municipi dels actuals 12 i 15m (depenent del sector) a 15 i 18m per tal d’adaptar-les, diuen, a les noves necessitats de la indústria (principalment enfocat a l’auge que està tenint la logística a comarques gironines). Al respecte hem apuntat que:
Aquesta modificació es fa amb un planejament caducat des del 2021, pel que cal primer és revisar-lo, adaptar-lo a la normativa superior i llavors, amb un anàlisi global de com ha evolucionat el municipi en els últims 12 anys (període de vigència del POUM), fer les modificacions pertinents, tot analitzant els impactes acumulats.
L’actual edificabilitat permesa als sectors industrials del municipi estan, generalment, per sobre del que marca el Pla Territorial Parcial de Comarques Gironines (PTPCG), que el situa en 0,4 m2de sostre per cada m2 de terreny. Per tant, hem demanat que, si es vol incrementar l’alçada màxima de les naus, també s’ha d’ajustar el màxim permès de volumetria d’aquestes. Cal recordar que el límit que estableix el PTPCG és en base al càlcul que es va fer al 2010 sobre les necessitats de sòl industrial de la província fins al 2026. Superar al planejament municipal aquest límit significa que, si tots els municipis també ho fan, ens trobarem que haurem superat per molt el sòl industrial màxim, impactant directament en la pèrdua de sòl agrícola, augmentant les nostres emissions i destruint territori a un ritme molt més elevat del previst.
Hem instat també a que s’aprofiti la modificació del planejament per obligar als nous desenvolupaments a que es dissenyin per reduir la seva petjada de carboni. Aquesta petició es fa en base a que, com a mínim, les naus de nova construcció consumeixin com a mínim un 50% de la seva energia de fonts renovables. Aquesta obligació es pot aconseguir per dos vies, o bé instal·lar captadors d’energia en les superfícies dels edificis, o bé per la signatura de contractes amb distribuïdores que certifiquin que com a mínim aquest percentatge prové de fonts renovables.
Per últim, també hem apuntat a la necessitat de millorar la integració paisatgística de les naus si es vol augmentar la seva alçada.
- Planta solar Mas Guri a Esclet (Cassà de la Selva): Es vol construir una planta solar de 3MW a tocar de l’explotació lletera GURISAT, en ple veïnat d’Esclet. La construcció d’aquestes instal·lacions és necessària per a la transició energètica i per reduir la nostra petjada de carboni. És també important que aquestes instal·lacions siguin de mides similars a la matriu territorial d’on s’implementen, atès que grans projectes al costat de pobles petits pot tenir un impacte ambiental, paisatgístic i de salut mental prou important. En aquest cas, el projecte es situa just a tocar d’una altre activitat situada enmig del pla d’Esclet, i amb unes mides molt similars a les de l’explotació lletera, pel que podem considerar que és un projecte adequat en l’espai on s’insereix.
És per això que les recomanacions que hem fet arribar des de l’ANG van enfocades principalment a recordar que la plana d’Esclet és un espai de gran interès ambiental atès que és lloc d’hivernada i pas de diverses espècies d’ocells, a part d’albergar una rica varietat d’espècies d’amfibis, insectes i plantes. Al situar-se la planta en terrenys agrícoles, hem apuntat a la necessitat que tot l’aparatge elèctric de la instal·lació, en cas de ser aeri, tingui incorporades totes les mesures per evitar l’electrocució de l’avifauna, es col·loquin caixes niu per compensar la pèrdua d’àrees de campeig i no s’utilitzin pesticides ni herbicides per controlar la vegetació de la instal·lació. Per contra, apuntam a que aquest control s’hauria de fer per mitjà de l’ús de ramats, tot compatibilitzant els dos usos, tal i com es fan el alguns projectes propers.
- Modificació del planejament de Palamós per ubicar el nou hospital: Palamós compta a dia d’avui amb diverses dificultats per acollir totes les instal·lacions i serveis necessaris per oferir la tercera atenció sanitària més important de la província. L’actual situació de l’hospital de Palamós dintre de la població genera multituds de problemes, i la població a atendre cada cop augmenta més. És per això que s’ha decidit traslladar l’hospital a les afores del poble. Aquest trasllat ha topat, però, amb el fet que els límits externs de l’àrea urbana, passada la C-31, estan protegits al funcionar com espai connector entre els EINs de Les Gavarres, Castell-Cap Roig i Muntanyes de Begur. És per això que des de l’Ajuntament han hagut de requalificar alguns terrenys per poder fer el trasllat (marcats amb una fletxa a la imatge).
Per un costat, ha requalificat uns terrenys a tocar de la C-31 (on s’han de situar les noves instal·lacions) de sòl de protecció especial (màxim nivell de protecció del sòl) a sòl de protecció preventiva (el de menor protecció i que serveix per reservar espais pel creixement urbà). Aquesta reconversió, però, no es pot fer a la lleugera perquè significa que es redueix el sòl protegit per augmentar el sòl urbà. És per això que la modificació del planejament també contempla la requalificació dels sectors industrials de la Pietat i Biltrà com a sòl de protecció especial, fent que de forma global s’incrementi el sòl de màxima protecció en 14,49 hectàrees.
Considerem aquesta solució adequada atès que el sòl que es perd per fer el nou hospital té a l’hora de la veritat un baix valor connector, mentre que el sòl industrial que es requalifica es troba enmig del connector entre EINs, pel que exerceix una paper més rellevant en aquesta funció. Malgrat que aquest «bescanvi» de sols sembla prou correcte, hem instat a l’ajuntament a que aquesta requalificació no serveix per res si no es duu a canvi una renaturalització del sector industrial. Apuntem a que cal que al sector industrial que es vol requalificar, si es vol realment potenciar la funció connectora d’aquest espai, és necessari que s’apliquin mesures correctores, ja sigui per mitjà de la restitució dels terrenys als seus estat natural o bé per mitjà de l’ambientalització d’aquest, creant espais que realment permetin aquesta connexió territorial. Sense la vinculació d’aquestes mesures al «bescanvi» de terrenys, l’operació de requalificació és una mera mesura de maquillatge per «complir» amb el que marca la normativa, però sense un efecte real en la realitat. Al contrari, el que s’aconseguiria és perdre més terreny connector, fet que considerem intolerable. També envers a la potenciació de la funció connectora real d’aquesta àrea, hem apuntat a que cal incorporar més mesures permeabilitzadores de la C-31, atès que a dia d’avui aquesta infraestructura suposa una barrera prou important.
Per un altre costat, en la documentació posada a exposició pública s’esmenta que es vol dissenyar el nou hospital com un edifici d’emissions netes zero, fet que considerem rellevant i molt encertat. Malgrat això, s’ha obviat una part important d’aquest objectiu, i és que l’edifici ha de comptar obligatòriament amb instal·lacions d’autoconsum. És per això que hem instat a que sigui d’obligat compliment que el nou equipament disposi d’instal·lacions d’autoconsum en el màxim de superfícies, tant a les façanes, com als sostres (tant de l’edifici principal, com dels secundaris i la instal·lació de pèrgoles solars als aparcaments). També apuntem a que seria interessant estudiar complementàriament la construcció d’una petita planta de biogàs alimentada amb fangs de depuradora. Dintre de les mesures de reducció d’emissions vinculades a la instal·lació, també hem recordat la necessitat d’incorporar als aparcaments punts de recàrrega de vehicles elèctrics i fomentar sistemes de transport de baixes o nul·les emissions.
Per últim, hem indicat la necessitat de dur a terme un estudi d’afectacions agràries atès que el projecte es situa en caps de cultiu.
La tasca de defensa del territori de l’entitat permet lluitar contra projectes de gran impacte ambiental a les comarques gironines, però també fomentar un model sostenible i racional de desenvolupament. Aquesta tasca és pot fer gràcies als socis i sòcies de l’entitat, pel que t’animem a que et facis soci/sòcia si creus en la necessitat de protegir del territori de projectes especulatius i amb afectació ambiental i fomentar una societat més justa social i ambientalment!