Recordem que el juliol de 2024 es van iniciar els tràmits urbanístics i ambientals per a la construcció d’una planta de generació de biogàs (biometà). Aquesta planta estava situada al terme municipal de Serinyà, comarca del Pla de l’Estany i limitant amb el municipi de Sant Ferriol, comarca de la Garrotxa. Els terrenys on es volia implementar la planta es volien requalificar d’ús agrícola (Sòl No Urbanitzable) a Sòl Urbanitzable. A més a més, la qualificació del sòl al Pla Territorial de les Comarques Gironines (PTPCG) és de Protecció Especial.
Des d’un bon inici del coneixement d’aquest projecte la Plataforma de Plataforma de veïns- Plataforma per a la Defensa de la Natura i el Paisatge del Pla de l'Estany, LIMNOS- Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany- i l’Associació de Naturalistes de Girona ens vam oposar a aquest projecte i vam presentar un informe a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Climàtica (OTAA). Aquestes al·legacions giraven entorn a quatre principals temàtiques:
- - Model de desenvolupament erroni: Representa una solució inadequada per part de la Generalitat davant la problemàtica de l'excés de dejeccions ramaderes. La implementació d'aquestes infraestructures energètiques amb l'únic objectiu de gestionar les dejeccions ramaderes fomenta un creixement il·limitat de la indústria, amb conseqüències negatives per a altres aspectes ambientals, socials i econòmics.
- - Afectació natural per l’emplaçament escollit: El Projecte està ubicat a tocar de l’Espai d’Interès Natural de la Miana, dins del connector de la Vall del riu Ser, dins del connector fluvial principal del riu Fluvià i segons l’índex de connectivitat ecològica la zona presenta un valor d’11 sobre 14.
- - Infraccions urbanístiques: l'absència d'una anàlisi sobre les afectacions agràries, no respectar el sistema d'espais oberts del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, que classifica el sòl amb protecció especial.
- - Deficiències en l’anàlisi d’alternatives: es parteix del supòsit que les ubicacions proposades són les úniques. En canvi, segons el DECRET 153/2019 un disseny adequat de les instal·lacions, que inclogui sistemes tancats per a l'entrada i sortida de material, permet reduir les distàncies respecte a nuclis de població, habitatges aïllats i espais de lleure. A més, es poden eliminar les restriccions relatives a la distància a naus industrials i centres de treball no agraris.
En data de 17 d’octubre de 2024, l’OTAA va emetre un informe donant resposta als informes presentats per les diferents administracions públiques afectades i les persones interessades. De forma resumida, en aquest document d’abast es demana:
- Que es consideri la possibilitat d’adoptar sistemes de tractament tancats.
- Una anàlisi d’ubicacions alternatives amb menys impacte ambiental.
- Una anàlisi més profunda i detallada de l’impacte ambiental que podria causar als aqüífers i a les aigües superficials del riu Ser i la riera Junyell que són Xarxa Natura 2000 i afluents del Fluvià.
- Un estudi d’inundabilitat de la zona i un estudi d’afectació del patrimoni arqueològic i paleontològic.
- Que s’analitzi l’impacte del canvi urbanístic sobre la connectivitat ecològica i la classificació del sòl als diferents planejaments (POUM, PTPCG..)
- Que s’inclogui un estudi d’afecció del patrimoni cultural arqueològic ,paleontològic i arquitectònic.
Finalment, el dilluns passat l’Ajuntament de Serinyà es va posar en contacte amb la Plataforma per a la Defensa de la Natura i el Paisatge del Pla de l'Estany per comunicar-los que ha sol·licitat a l’OTAA que aturi el seu procés d’avaluació ambiental donat que l’ajuntament està analitzant l’informe d’abast.
És per això que com a Associació de Naturalistes de Girona celebrem que l’OTAA hagi considerat les nostres al·legacions, així com que l’Ajuntament hagi aturat el procés per estudiar el projecte amb més deteniment. Així mateix, la Plataforma de Veïns demana a l’Ajuntament de Serinyà que retiri definitivament els tràmits i que s’arribi a un acord dins l’ajuntament per protegir el futur del municipi i per preservar tot el seu patrimoni natural. També, com a Plataforma, insten a iniciar un procés participatiu al poble.