Les al·legacions a l’expedient de revisió dels títols d’aprofitament d’aigua dels quals és titular SGAB i que formen part de la xarxa d’abastament en alta del Sistema Ter Llobregat amb l’objectiu que siguin recuperades per a ser gestionades de forma pública, transparent i participativa d’acord amb la normativa actual d’aigües i evitar que la multinacional AGBAR s’apoderi d’uns bens que pertanyen a la Generalitat de Catalunya
Les consideracions presentades exigeixen el compliment de la legislació vigent en aigües europea, estatal i catalana. La normativa europea principalment contemplada en la Directiva Marc d’Aigua (DMA) exigeix una gestió participativa, l’aprovació dels Plans Hidrològics de Conca per al passat 2009 i el bon estat de les masses d’aigua per al 2015; la legislació estatal (llei d’aigües 29/1985, de 2 d’agost), considera les aigües continentals públiques i subordinades a l’interès general i la legislació catalana, contemplada en el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües atorga a l’Agència Catalana de l’Aigua la potestat de recuperar aquestes antigues concessions atesos els nombrosos i substancials canvis que han sofert.
La Directiva Marc d’Aigua aprovada el passat 2000 significa una nova concepció en matèria legislativa pel que fa a la gestió de l’aigua. L’aigua deixa de ser únicament un recurs i també és considerada pel seu valor ecosistèmic i obliga a tots els Estats membres de la Unió Europea a aprovar uns Plans de Gestió de Conca que no només tinguin l’objectiu de satisfer totes les necessitats d’usos sinó que els hi exigeix aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua per al 2015.
En aquest sentit el Govern de la Generalitat aprova mitjançant el DL 188/2010 el Pla de Conca de Districte Fluvial de Catalunya. Alguns dels Plans i articles inclosos en aquest Pla són rellevants pel que fa a la gestió de l’anomenat Sistema Ter Llobregat. Entre d’altres accions, la Generalitat de Catalunya té l’obligació d’aprovar abans del 2015 els Plans Zonals d’Implementació dels Cabals de Manteniment amb l’objectiu d’acomplir els cabals fixats al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment aprovat en seu Parlamentària. Per tal d’acomplir aquestes responsabilitats la Generalitat de Catalunya es compromet a assolir una gestió integrada de tots els recursos disponibles, amb l’objecte de garantir la satisfacció plena de les diferents necessitats d'aigua a tot el Sistema Ter Llobregat i, per tant, també a la conca del baix Ter, inclosos els cabals de manteniment, de manera coordinada amb el desenvolupament de les noves aportacions previstes a la planificació hidrològica.
Les competències i responsabilitats de complir aquests objectius ambientals i aquest Plans, lleis i Directives per tal d’assolir el bon estat ecològic dels nostres rius i garantir l’abastament per als diversos usos són de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per tant, és qui ha de planificar i vetllar per una gestió eficient, pública i integrada que compleixi amb l’interès general d’un bé públic essencial per a la vida com és l’aigua i amb la legislació en matèria d’aigua. La pràctica ha demostrat com una gestió esquarterada i amb el principal objectiu del lucre dels accionistes de les grans multinacionals és incompatible amb el compliment de les normatives.
La Llei 29/1985, d’aigües estatal de 2 d’agost deixa amb molta claredat que les aigües continentals superficials i subterrànies integrades en el cicle hidrològic constitueixen un recurs unitari subordinat a l’interès general que forma part del domini públic estatal com domini públic hidràulic.
El Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre, va atribuir a la Generalitat els mitjans materials necessaris per a l'execució de les seves competències en matèria d'aigües. La Llei 25/1998, de 31 de desembre, atribueix a l'Agència Catalana de l'Aigua, com a entitat de dret públic que assumeix totes les funcions d'Administració hidràulica única a les Conques Internes de Catalunya. La llei d'Aigües Catalana 3/2003, de 4 de novembre en el seu apartat 8.2.a fixa com li correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua en l'àmbit de les conques internes de Catalunya, entre altres atribucions, l'atorgament de les autoritzacions i les concessions.
La legislació catalana i estatal és molt clara sobre la imperiosa necessitat de fer una gestió integral. Atesa la complexitat i complementarietat de les conques del Ter i Llobregat és l’Agència Catalana de l’Aigua qui té totes les facultats per llei de vetllar per a què així sigui i, per la qual cosa, es fa imprescindible que s’extingeixin les concessions de SGAB (AGBAR) i retornar-les a la seva titularitat pública ateses les modificacions substancials que han succeït al llarg del temps des de la concessió que se li va atorgar l’any 1953 de captació d’un volum de 2.200 l/s d’aigües superficials al Llobregat i la construcción de la potabilitzadora de Sant Joan Despí.
Els canvis substancials més significatius han estat inclosos en el text de les nostres al·legacions i descriuen com la concessió d’aigües atorgada a SGAB l’any 1953 i les seves posteriors modificacions provenien únicament del riu Llobregat. El creixement de Barcelona i el seu cinturó ha suposat un augment significatiu del volum d’aigua necessari i de diversificació de les fonts. Així doncs, aquest abastament a hores d’ara es realitza integrant diferents fonts de subministrament, procedents de recursos superficials (riu Ter -amb el compromís del seu retorn- i riu Llobregat) subterrànies (pous de Llobregat i Besòs), de dessalinització (ITAMs El Prat i Tordera) i de regeneració d'aigües residuals urbanes (ERA El Prat). Tot plegat fa imprescindible la gestió integrada de tots aquests ben naturals per tal d'aconseguir la major eficiència en el seu aprofitament i el respecte de les lleis d'aigües estatal i catalana i de la Directiva Marc de l'Aigua per aconseguir el bon estat ecològic de les seves masses d'aigua.
Des de les organitzacions que hem presentat les al·legacions considerem que s’han de recuperar urgentment aquestes concessions atès que el Consell Metropolità de Barcelona ha acordat atorgar sense concurs i a dit la concessió de l’aigua en baixa a una nova empresa de capital mixt, amb capital privat d’AGBAR d’un 85%, on aquesta multinacional, amb el vistiplau d’aquest consell, ha incorporat en el balanç d’actius una sèrie de bens que pertanyen al Sistema Ter Llobregat d’abastament en alta, el qual tal com hem descrit amb anterioritat formen part de les competències de la Generalitat de Catalunya i que per una bona gestió s’han de gestionar de forma pública, transparent i participativa.
Finalment, cal destacar que cal recuperar aquestes concessions i retornar-les a la titularitat i gestió pública perquè cal potabilitzar l’aigua a l’estació d’Abrera. Aquesta planta aigües amunt té capacitat per potabilitzar aigua apta per a consum humà de molt millor qualitat que la potabilitzadora de Sant Joan Despí, en el tram baix del Llobregat, en un punt on l’aigua captada és de pitjor qualitat i, per tant, amb la necessitat de majors tractaments, cosa que suposa o bé una mala qualitat de l’aigua o un encariment substancial del preu final per al ciutadà.