Ecologistes de Catalunya, demanem nous reptes al nou govern de la Generalitat davant de la crisi d’emergència climàtica, ambiental, i sanitària.
1.- Durant el confinament pel Covid-19 destacats científics han sorprès a molta gent: la crisi planetària de salut està profundament relacionada amb la destrucció i degradació causada per les activitats humanes sobre la natura i especialment amb la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.
2.- Cal foragitar el discurs de rentat de cara “verd” que vol facilitar el retorn a l’economia especulativa del lliure mercat i del creixement que s’ha demostrat incapaç de preservar la salut del medi i de les persones. La promesa de «facilitar i agilitzar» la recuperació econòmica i la creació d’uns llocs de treball incerts i precaritzats, no poden ser la cruel excusa per eliminar les garanties ambientals, ni per incrementar la
destrucció del territori, del patrimoni natural, les desigualtats, la precarietat laboral i les injustícies.
3.- Després dels resultats electorals del 14 de febrer la Generalitat ha de garantir una economia ecològica al servei de les persones i del país, s’han de regular totes les activitats econòmiques i socials per desenvolupar-les de manera compatible amb la conservació del Medi Ambient.
Què proposem al nou govern?
4.- La restitució del Departament de Medi Ambient, i superar la situació actual d’un Departament de Territori i Sostenibilitat amb un Conseller al capdavant que desenvolupa competències urbanístiques d’infraestructures i de foment d’indústries de final de canonada, que ocasionen impactes irreparables sobre el territori i el Medi Ambient, i que alhora es l’àrbitre que ha de gestionar la conservació de la natura i la gestió ambiental del país. En definitiva competències antagònicament incompatibles que en els últims governs de la Generalitat, han afavorit els conflictes ambientals arreu, generant una autentica revolta.
5.- Considerem que el repartiment de competències ambientals i de transició ecològica entre diverses conselleries no s’hauria de donar en un govern perquè comporta una clara manca d’eficiència i eficàcia: com a exemple paradigmàtic esmentem el dels Parcs Naturals catalans. Aquests espais, on la preservació de la biodiversitat i el paisatge han de ser les prioritats de gestió segons la Llei d’espais naturals, en l’actualitat funcionen a la inversa del que caldria esperar. Si bé els parcs naturals depenen del Dpt. de Territori i Sostenibilitat, la gestió dels boscos (siguin públics o privats, protegits o no) recau en el Departament d’Agricultura, així com la gestió i manteniment de les pastures, pistes forestals, o la gestió de la caça i la pesca. La qual cosa ha suposat l’esquarterament dels sectors ambientals en conselleries que han enfrontat la gestió amb la producció econòmica, que han generat i afectat greument el patrimoni ambiental.
6.- El medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes d’interès i preocupació internacional, com ho demostren les cimeres sobre el canvi climàtic, vist l’efecte que l’actual model sociopolític de consum de recursos està tenint en les economies mundials, la salut humana i dels ecosistemes planetaris, la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos. La societat catalana i mundial en general reclama sens dubte la necessitat de cercar nous models que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals.
7.- La conservació de la Biodiversitat, està amenaçada pels nostres impactes sobre el territori i per la insuficient atenció i prioritat dedicada en aquests últims anys a Catalunya pels diferents governs i colors polítics. La pèrdua molt preocupant de biodiversitat constatada pel darrer informe “Estat de la natura a Catalunya 2020”, presentat per la Generalitat que en destaca la pèrdua accelerada de la biodiversitat amb caiguda lliure per moltes especies, que en pocs anys han passat a estar en situació de risc alarmant de conservació. no és un problema que només afecti a espècies o ecosistemes: l’espècie humana és totalment depenent d’aquesta diversitat biològica. El compromís (no assolit) de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, obliguen les societats i tots els governs a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental.
8.- Cal integrar els criteris de la Sostenibilitat a la resta de departaments. Cal una “ambientalització” de tota la Generalitat i de forma transversal que afecti a tots i cada un dels Departaments de la Generalitat. I per fer-ho és del tot imprescindible recuperar un Departament de Medi Ambient que integri totes les competències en la gestió del medi ambient, la biodiversitat, les polítiques de gestió dels sectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat, contaminació), l’educació ambiental, i amb capacitat per enfortir i fer efectives les polítiques per transformar les actuacions en Urbanisme, Obres Públiques, Indústria, … cap a la sostenibilitat, la transició ecològica i la preservació del medi ambient.
9.- Cal que el nou Departament de Medi Ambient, tingui totes aquelles competències que tinguin una relació amb accions o activitats que de forma directa o indirecta puguin afectar al Medi Ambient, i arbitrin les accions mes mitigadores amb els criteris ambientals i fer-lo de forma transversal.
Cal que tingui les competències de:
1- Tramitació i Gestió Industrial i Canvi Climàtic
2- Gestió de residus
3- Espais naturals i biodiversitat
4- Gestió de les Aigües, Marines, Continentals i Residuals
5- Boscos i Paisatges
6- Agents Rurals
7- Caça i Pesca entre altres