L’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (LIMNOS) i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han presentat al·legacions a un projecte de rompuda a la zona de Parets d'Empordà, al municipi de Vilademuls. Les dues entitats ecologistes alerten que la major part de la rompuda es troba a tocar de la Xarxa Natura 2000, i inclosa gairebé totalment a la catalogació de sòl de valor natural i connectiu del Pla Director urbanístic del Pla de l’Estany (PDU).
El projecte presentat preveu realitzar una rompuda forestal de 29,5 hectàrees de massa arbustiva i boscosa adjacent a un meandre del tram mig del riu Fluvià inclòs a la Xarxa Natura 2000. L’objectiu és transformar en regadiu 45,3 hectàrees, de les quals 29,5 són forestals i 15,8 són agrícoles, essent la zona forestal objecte d’aquesta rompuda.
Els promotors justifiquen la creació d’aquesta àrea agrícola perquè algunes parcel·les de l'àmbit afectat havien estat agrícoles, amb anterioritat a les riuades dels anys 40. Tot i això, les dues organitzacions demanen que la propietat demostri aquest ús agrícola passat amb documentació, ja que mitjançant una anàlisi detallada de la cartografia de l’any 1946, es pot afirmar que de les 29,5 hectàrees previstes al projecte de rompuda només 1,93 hectàrees eren conreus.
Llegenda (imatges 1 i 2): zona groga correspon a masses forestals i arbustives segons fotografia aèria de 1946; zona vermella correspon a conreus segons fotografia aèria de 1946. Base topogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
LIMNOS i l’ANG recorden que la normativa del PDU diu que en aquests sòls són incompatibles totes aquelles actuacions d'edificació o de transformació del sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. Així mateix, cal evitar nous impactes sobre la mateixa Xarxa 2000 com són l’augment de l’erosió, la presència de restes d’adobs i/o fertilitzants químics, etc.
Les dues associacions també remarquen que el projecte pot vulnerar diversos instruments urbanístics de rang superior, com el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) i les Directrius del Paisatge de les Comarques Gironines.
D'altra banda, els ecologistes denuncien que el document ambiental no inclou un estudi prou detallat de la flora i la fauna, i no avalua de forma correcte els impactes indirectes de l'actuació sobre l'espai de la Xarxa Natura 2000 adjacent, tan envers a la qualitat i quantitat de les aigües, com sobre la biodiversitat de l'espai. En aquest sentit, remarquen que el Lloc d'Interès Comunitari (LIC) Riu Fluvià ha estat declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC), motiu pel qual cal vetllar perquè la implantació d'activitats tinguin una incidència mínima sobre l'espai.
Finalment, alerten sobre els impactes que pot tenir una nova extracció d’aigua al Fluvià, un riu que ja presenta problemes de cabal degut a les extraccions ja existents.
La superfície forestal subjecte a rompudes s’ha duplicat els darrers cinc anys a les comarques gironines i triplicat a Catalunya.
Segons dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), la superfície forestal subjecte a rompudes a les comarques gironines s'ha duplicat o ha augmentat un 100% els anys 2012 i 2013 respecte a la mitjana dels anys 2009-2011, i en el cas de Catalunya s'ha triplicat en el període 2009-2013.
Segons LIMNOS i l’ANG l'abandonament de les zones rurals està fent augmentar la superfície forestal de Catalunya, el que provoca una disminució de la diversitat d'espècies d'ambients oberts, tot i això, consideren que en cap cas s’han de seguir fomentant les rompudes forestals en espais d'interès ecològic, connectiu o paisatgístic. En aquest sentit, estan a favor de les tasques de manteniment de les activitats agrícoles respectuoses en zones rurals i en espais naturals, ja que certes activitats d'agricultura i ramaderia per mantenir els mosaics territorials afavoridors de la biodiversitat.
Què pots fer tu?
