- Aquest estudi neix del Treball Final de Màster de la Júlia Gené,
l’Associació de Naturalistes de Girona i el Grup de Recerca APTA.
- Mitjançant el recull de dades, s’ha fet palès l’esforç i la trajectòria de l’entitat en la defensa del territori, ja que en total s’han recollit 619 conflictes territorials al llarg de l’existència de l’Associació.
- L’ANG ha mantingut la seva activitat i defensa del territori durant aquests anys. A més a més, ha defensat casos arreu del territori, sobretot en aquelles comarques més afectades, és a dir, aquelles destaquen per la seva diversitat paisatgística, l’elevada densitat poblacional i la presència d’elevades activitats econòmiques
.png)
Aquest estudi revela que, en els més de 600 casos registrats, les comarques més afectades són el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. El Baix Empordà lidera en el nombre de casos totals i, també en les dècades del 2000 i 2010.
Tot i això la Selva lidera en casos durant la dècada dels 90 i el Gironès es manté de manera similar durant les dècades. La gran afectació d’aquestes tres comarques s’atribueix a que són comarques amb una gran taxa poblacional, nuclis d’activitats econòmiques i diversitat paisatgística.
En relació als detonants, és a dir, la principal causa dels conflictes, la comarca de la Selva destaca per activitats extractives, seguit d’activitats industrials de mobilitat i turisme. En canvi, el Gironès per detonants de mobilitat i plans urbanístics. I finalment el Baix Empordà per activitats turístiques i recreatives, d’urbanitzacions en indrets naturals i en detonants associats com són els residus i els plans urbanístics.
Així mateix, s’han observat tres principals responsables o promotors: les empreses privades, els ajuntaments i la Generalitat. Les empreses privades són responsables principalment de casos d’activitats extractives, agrícoles i turístiques, els ajuntaments de casos principalment de plans urbanístics i de detonants de turisme i residencials especials. I finalment, la Generalitat de casos de mobilitat i de plans turístics. És per això que les empreses privades són el principal promotor de casos a la comarca de la Selva, en canvi promotors com els ajuntaments són responsables dels casos del Baix Empordà i finalment, la Generalitat és el principal promotor responsable de casos supramunicipals i autonòmics. D’aquesta dada que s’extreu, és especialment greu que una bona part dels casos estudiats hagin sigut promoguts per l’administració, la qual és l’encarregada de vetllar pel compliment de la legalitat i la conservació del territori. És en aquest sentit que és especialment important la tasca d’entitats com l’ANG en la fiscalització dels plans i projectes que duu a terme l’administració i que permeten detectar casos que, de funcionar correctament tots els mitjans de control ambiental, no s’haurien de donar.
Com a dada rellevant, s’ha trobat que la majoria de casos (un 42%) s’han donat en espais amb figures de protecció territorial, fet especialment greu. Paral·lelament, també s’ha observat que la protecció per mitjà de figures de protecció com els Parcs Naturals o els Espais d’Interès Natural han esdevingut com elements de contenció enfront els projectes, posant de relleu la importància de l’aplicació d’aquests tipus de figures per protegir eficaçment espais d’un alt valor ambiental, cultural i paisatgístic.
En relació al tipus d’intervenció s’evidencia com les al·legacions son la forma majoritària de la defensa del territori al llarg de totes les dècades. S’atribueix a que les al·legacions suposen una via fàcilment aplicable gràcies a la figura del tècnic i sense una gran despesa de recursos per l’entitat, en canvi, la via judicial que suposa un 4% comporta la contractació d’un advocat i, per tant, és més costós, a part que aquests tipus d’intervencions requereixen una llarga dedicació en el temps. Això mostra com l’ANG té un compromís sostingut en la participació en processos legals i administratius. Tot i el què s’ha comentat, s’han constatat 25 judicis, amb un 52% d’aquests guanyats i alguns encara en curs, podent observar que el balanç de judicis és positiu, indicant una capacitat notable per influir en la gestió del territori fent front als casos més perjudicials. Per tant, el balanç de judicis és positiu, indicant que l’acció de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha tingut un impacte significatiu en la defensa i la conservació del territori al llarg dels anys., amb un balanç positiu en el nombre de judicis guanyats.
Dintre d’aquests casos guanyats, trobem alguns que són d’especial rellevància territorial o d’actualitat, com és la clausura de l’abocador de Solius, la protecció de les ribes del Ter a l’espai de l’Aurora (Girona) o bé la desclassificació del polígon industrial del Pla de Vidreres que corria el risc de contaminar els Estanys de Sils.
Així mateix, l'ANG ha demostrat una capacitat notable per influir en la gestió sostenible del medi ambient i en la protecció del patrimoni natural. Aquesta eficàcia reflecteix no només la fortalesa en l'argumentació i en la base legal de les seves reivindicacions, sinó també la importància de la seva labor com a vigilant i com a veu activa en les qüestions mediambientals i territorials.
Així doncs, cal destacar el paper imprescindible d’entitats estructurals com l’ANG que s’encarreguen de donar resposta a moltíssims projectes i sobretot per la seva tasca d’aglutinar lluites. Cal dir que actualment, no seria possible fer front a l’allau de projectes sense la feina d’aquestes entitats i la seva vigilància per defensar un model sostenible.
LA TASCA DE DEFENSA DEL TERRITORI EN L’ACTUALITAT
Actualment l’entitat segueix treballant per la protecció mediambiental de les comarques gironines, tot buscant i defensant un model més sostenible en el que viure. És per això, que actulament s’estan treballant de de l’entitat multitud de casos diferents, d’entre els quals en podem destacar la lluita contra l’ampliació de la marina de Port d’Aro a Castell.-Platja d’Aro, la construcció de la ciutat esportiva del Girona FC a Vilablareix, l’ampliació del golf de Caldes de Malavella (aturat per la sequera, però és un projecte viu que pot tornar a treure el cap amb un possible canvi de govern) i la lluita conjunta amb la resta d’entitats de la Cimera Social de l’Aigua per un model més sostenible i just de la gestió dels recursos hídrics de Catalunya.
Aquesta tasca ha sigut possible gràcies a les persones voluntàries de l'entitat i als socis i sòcies, que amb el vostre temps i suport econòmic heu permès mantenir i nodrir una estructura mínima d'entitat que ha pogut estudiar i lluitar per cadascun dels 619 espais amenaçats.