Amb una primavera tan generosa de pluges com aquesta i després d'una prolongada sequera com la que hem patit, la natura ha ressorgit amb força arreu. També a l'Onyar en el tram gironí més salvatge: el Congost de Montilivi i el Meandre de la Creueta. Espais que, des de fa anys per voluntat de l'Ajuntament, formen part de L'Anella Verda de la ciutat de Girona, amb la intenció de protegir-los, potenciar-los i donar-los a conèixer. És un lloc proper a la trama urbana que ens permet gaudir de molts valors naturals a tocar de casa.
Són molts els motius que aquí ens sorprendran al llarg de l'any. Des de finals de maig, per exemple, hi podem observar una de les florides més espectaculars de l'indret, el marcòlic vermell. Però com a novetat, enguany se n'han tornat a veure fins ben a prop dels edificis gràcies a canviar la intensitat de les segues. Hem passat de les segues severes que es practicaven fins ara entre el riu i el carril bici, per les segues respectuoses que es redueixen a fer transitables els camins i a treure les canyes. Feia temps que des de Naturalistes de Girona ho demanàvem.
.png)
Una major presència de massa vegetal diversa afavoreix també l'increment de formes variades de vida animal. Ara, juntament amb el dringar de l'aigua que torna a fluir pel curs fluvial, podem gaudir de més varietat de plantes, fongs, i d'una munió d'invertebrats que troben l'hàbitat adequat per viure-hi. I al seu darrere hi apareixen altres vertebrats.
És un goig poder gaudir del marcòlic, i també de l'herba d'orenetes, de la silene, la salicària, l'espinavessa... però també, dels acolorits escarabats de les fulles, de diferents marietes, d'altres escarabats xilòfags les larves dels quals s'han alimentat al llarg de diversos anys de la fusta morta (que s'ha tingut cura de deixar al bosc), d'heteròpters (xinxes) que absorbeixen fluids vegetals, papallones multicolors voletejant arreu i visitant les flors, abelles... Tot acompanyat pel rauc de la granota verda, la mirada de l'endormiscat martinet de nit i la piuladissa de diferents ocells com les mallerengues carbonera i blava, cargolets, polla d'aigua, rossinyols, oriols... i dels polls acabats de sortir dels seus nius.
Ara, potser no tots nosaltres hem estat a l'alçada del moment. Molts marcòlics han estat tallats per fer-ne rams (podem veure'n les tiges florals escapçades), privant a altres visitants de poder-ne gaudir i impedint la producció i dispersió de llavors per seguir expandint l'espècie. Portant els gossos deslligats o fins i tot atiant-los perquè entrin al riu i es banyin, s'han perdut nius d'ocells, limitant la seva capacitat reproductora o fins i tot foragitant-los en no sentir-se segurs. No és gratuït que amb la intenció de fer difusió de quines han de ser les bones pràctiques en un espai natural protegit s'informi amb rètols de no recollir plantes, portar els gossos lligats, no llençar deixalles o no alliberar animals exòtics.
Però tot i l'espectacularitat del moment no hem d'oblidar que la millora d'aquest hàbitat ha de seguir perquè encara no hem recuperat tot el que li vam arrabassar amb l'acumulació de males pràctiques al llarg de molts anys. L'aloc, arbust de ribera autòcton que ens obsequia amb boniques flors blaves a l'estiu apreciades per molts insectes, era abundant no fa tants anys prop de les Tres Roquetes del Congost de Montilivi. Ara ha desaparegut completament des de les segues recurrents. Haurem d'actuar per retornar-lo al seu espai.
L'extrem del meandre de la Creueta té el paisatge més característic, un prat dallador dels situats a terra baixa, un hàbitat que la unió europea exhorta a protegir. Cal fer-hi les accions oportunes per aconseguir-ho. Temps enrere aquí hi havíem pogut observar dues espècies emblemàtiques de la bona conservació de l'espai i poc abundants en el conjunt del nostre país com son la papallona Arlequí (Zeryntia rumina) i el neuròpter Libelloides cunii (una mena de papallona amb ales de libèl·lula). Seria un bon objectiu treballar pel seu retorn!
.png)
També cal seguir amb la naturalització del Meandre de la Creueta acabant la tasca ja iniciada de retirar les hortes il·legals, continuar amb l'extracció de les plantes foranies com l'ailant, les robínies, la Ludwigia peploides, etc. i potenciant les pròpies d'aquest entorn. També cal continuar amb el control d'animals exòtics com el visó americà, les tortugues de florida o els coipús. Finalment no ens cansarem de reclamar la mesura compensatòria de l'impacte ambiental que es va preveure al fer el Parc Tecnològic: construir al Meandre de la Creueta una bassa temporània que servís d'autodepuració de les aigües plujanes recollides en aquesta zona, a la vegada que actués com a punt de reproducció i refugi d'amfibis i d'invertebrats aquàtics.
En el marc de la sisena gran extinció que estem vivint, és el nostre deure anar restituint els valors naturals que vam arrabassar d'aquest espai i a la vegada nosaltres podrem gaudir d'una àrea natural més rica. Més encara si pensem que pot ser un dels nostres refugis climàtics en temps adversos.