Abandonem la Taula Nacional de l’Aigua
Durant la trobada, hem decidit abandonar la Taula Nacional de l’Aigua. Com ja vam alertar al febrer, denunciem les greus mancances del procés, que no ha donat espai a debatre les propostes, i que ha sigut un procés inoperatiu per a afrontar la reformulació de la demanda d’aigua del país.
10 mesures concretes pel nou Govern
Hem consensuat 10 mesures per la gestió de l’aigua, que farem arribar als partits que negocien per establir el nou Govern de la Generalitat. Es tracta d’un paquet de mesures específiques i realistes, orientades a la remodelació de la gestió de l’aigua a Catalunya, amb criteris de justícia social i ambiental.
Les mesures que han resultat de la trobada són les següents:
1. Assumir el context actual d’escassetat crònica causada per una demanda d’aigua insostenible molt influenciada pels grans consumidors i activitats econòmiques. Posar en marxa auditories hídriques públiques i garantir el dret d’accés a la informació, greument vulnerat durant aquests 3 anys de sequera on no tenim manera d’avaluar el Pla Especial de Sequera.
2. Reduir la demanda global d’aigua actual, adaptar-la a l’emergència climàtica i l’escassetat crònica a través dels consells de conca. La reducció de la demanda cal fer-la en base al rigor científic i amb criteris de justícia social i ambiental, fet que ens obliga a canviar la Llei d’Aigües per jerarquitzar millor la prioritat d’usos.
3. Garantir la participació en condicions dels agents socials i ambientals en el nou cicle de planificació del districte de conca fluvial de catalunya per als anys 2028-2033 des de bon inici. La Cimera Social de l’Aigua és un actor reconegut per participar del procés des de bon inici.
4. L’aigua és un bé comú i un dret humà reconegut per les Nacions Unides. Tothom n’ha de tenir accés i el preu de l’aigua no pot ser un limitant. Les tarifes de l’aigua s’estan revisant a l’alça i caldrà abordar l’impacte sobre la garantia de drets. No es poden tallar fonts públiques per motius de sequera. La gestió pública i democràtica és el millor model per garantir el dret d’accés a l’aigua, la transparència i participació.
5. No als transvasaments i la interconnexió de xarxes entre conques. La sobreexplotació és el problema, els transvasaments no són la solució. El transvasament de l’Ebre ha de ser una línia roja en les negociacions i pactes pel nou Govern.
6. Aturar tots els projectes urbanístics i de desenvolupament econòmic fins que no s’executi la panificació hídrica per acabar amb l’escassetat crònica de Catalunya.
7. Reduir la cabana porcina, aplicada a grans explotacions i abordar la problemàtica que suposa que Catalunya es presenti com un hub d’exportació mundial de carn i fruita.
8. Prioritzar infraestructures i tecnologies que acompanyin la reducció de la demanda, com és l’aprofitament de les aigües grises i pluvials a través dels programes de Rehabilitació Hídrica, que siguin obligatoris per als Ajuntaments i que el Govern els endreci.
9. Protecció dels aqüífers i els rius: mai més sacrificar els cabals ecològics i de manteniment com ha passat els darrers mesos. Descontaminar les masses d’aigua i el sòls contaminats. Complir la Llei d’aigües que imposa que els cabals ecològics són una restricció prèvia a qualsevol tipus d’ús.
10. Reconstitució del Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència i garantir la coherència de polítiques entre departaments.
Demanem que l’aigua segueixi essent una prioritat política de màxim nivell
Els abundants episodis de pluges dels últims mesos han fet pujar les reserves del 14,33% el març passat a gairebé el 30% a inicis de juny. Tanmateix, les reserves són les mateixes que l’estiu passat, quan es va assolir el 30,2% a finals del juny de 2023. La sequera ni molt menys ha acabat, i ara encarem mesos complicats amb les campanyes de reg, les onades de calor i una nova temporada turística.
Demanem abordar la situació d’escassetat crònica de Catalunya, que és independent de la falta de pluges (sequera meteorològica) dels darrers 3 anys. Segons l’Índex d’Explotació de l’Aigua (WEI), des d’inicis de segle, a Catalunya es consumeix un 30% més de l’aigua disponible. El desajust entre la demanda d’aigua i l’aigua disponible es deu a una mala gestió per part de les administracions públiques que cal remediar amb la reformulació de la demanda d’aigua amb rigor científic i criteris de justícia social i ambiental.