Les nou principals mancances del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya

1. Règim de cabals de manteniment

 

El règim de cabals del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l'any 2006 estava basat i recolzat per estudis cientificotècnics que es van publicar en el seu dia i que avalaven la seva determinació. Nou anys després, tot i no haver desenvolupat ni aplicat cap Pla Zonal d'Implantació de Cabals de Manteniment, i sense cap mena de rigor ni cap justificació cientificotècnica, es proposa una disminució en un 40% els cabals de manteniment. En el Pla no s'ha trobat cap justificació que suporti aquest canvi i, per tant, s'observa que aquesta disminució té un caràcter purament polític per al benefici d'un sector molt determinat: els titulars privats dels aprofitaments hidroelèctrics i les comunitats de regants. Normativament el pla hidrològic ha de recollir, i donar transparència, als estudis específics realitzats per l'ACA per l'establiment dels nous cabals de manteniment el quals són clarament inexistents, així com les modulacions als quals es pretén sotmetre quan les reserves estan per sota el 60% (aquest aspecte es desenvolupa més endavant). Així, doncs, estem davant una vulneració flagrant dels requisits mínims de garantia de la planificació hidrològica.

 

2. Condicions per o noves modificacions o alteracions del Pla (article 14)

 

El article 14 per si sol invalida tot el Pla de gestió. A més, excusar-se irònicament en la paraula "desenvolupament sostenible" per permetre qualsevol tipus d'infraestructura és insultant. Es sol·licita, doncs, la modificació de l'article 14.2 considerant tan sols l'apartat a). Per altra banda, el redactat i contingut actual de l'articulat és totalment contrari a l'article 55.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

 

3. Connectivitat fluvial

 

El article sobre connectivitat fluvial s'ha modificat totalment respecte a l'aprovat a l'anterior Pla de Gestió de l'aigua rebaixant-lo i referint-lo tan sols a la "vigent legislació sectorial". Aquesta referència a la vigent legislació sectorial fa referència a l'article 126 bis del Reial Decret 849/196 pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic hidràulic; en el seu apartat segon, recull que en noves concessions o autoritzacions (d'obres), o modificació o revisió de les existents que disposin d'elements transversals a la llera del riu se'ls exigirà la instal·lació i conservació de connectors per la fauna piscícola. L'altra normativa sectorial és la llei 22/2009, del 23 de desembre, d'ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals. Així, doncs, aquesta Agència s'inhibeix de potenciar la connexió piscícola longitudinal i transversal, tot i ser un greu problema en varis trams dels rius catalans tal i com mostra el document de qualitat hidromorfològica del rius 2007-2012 de la pròpia ACA. Es sol·licita que s'incorpori una mesura, en el Programa de mesures, referent a les actuals infraestructures que estan fora d'ús, i que poden ser històriques o bé recents, però que en la resolució d'extinció ja emesa no s'ha obligat a la reposició del medi, és a dir a la demolició de la infraestructura amb conformitat a l'article 101 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, és a dir resolucions que si s'han fet a partir d'aquesta data han vulnerat/obviat la legislació vigent carregant aquest cost ara l'Agència d'acord amb l'article 89.4 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

 

4. Assignació i reserva de recursos al sistema Ter - Llobregat

 

Per a abastament de la població es destinen 355 hm3, dels quals 320 hm3 per a l'abastament al conjunt del sistema regional de Barcelona (segons la Memòria del Pla a parts pràcticament iguals). Però, en l'últim any el volum derivat per ATLL concessionària ha estat de 175,2 hm3 i per tant superior al màxim establert en 166 hm3en Plec de Prescripcions Tècniques. S'estan derivant volums del riu Ter superiors a l'establert al Plec de Prescripcions, mentrestant les dessalinitzadores estan pràcticament aturades en comparació a la capacitat de producció que tenen. Així, doncs, es sol·licita que en el Projecte de Pla de Gestió es doni transparència d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre i defineixen normativament les regles i criteris d'explotació del transvasament del Ter i de les regles i criteris d'explotació la producció d'aigua per a l'abastament de Barcelona tenint en compte el compromís pel Ter subscrit en el seu dia, en el qual s'establia la progressiva i gradual reducció dels cabals transvasats i que a l'any 2015 havien de ser com a màxim de 115 hm3.

 

5. La inexistència del cànon de l'aigua per les granges

 

La ramaderia porcina catalana ha evolucionat al llarg dels anys assimilant-se cada cop més a la industria. En aquest sentit, només cal avaluar el flux de matèries de la majoria de granges actuals per determinar que podrien estar situades en qualsevol punt del planeta, ja que no tenen cap relació amb el territori, tret d'usar la terra com a abocador de purins, tot contaminant l'aigua que usen. En alguns municipis amb poca població l'aigua consumida pels animals supera amb escreix la d'ús humà. És inadmissible que el cànon de l'aigua, una càrrega impositiva universal per tots els usuaris, exigida per la Directiva Marc de l'Aigua, no s'apliqui a aquestes activitats.

 

6. La falta d'accions específiques de millora dels aqüífers afectats per la contaminació derivada de la ramaderia i la imputació dels costos al sector contaminant

 

El pla no contempla accions de cap mena en aquest sentit, absolutament necessàries donades les costoses portades d'aigua a les que s'estan veient abocats els municipis afectats per la contaminació de nitrats. El fet que es demani l'exempció referent a les aigües subterrànies contaminades per nitrat d'origen ramader evidencia la falta de preocupació estatal per aquest tema. En el bloc de mesures «C8:Descontaminació d'aqüífers» s'hauria de contemplar la desnitrificació d'aqüífers afectats per contaminació agrària, i imputar els costos d'aquest tractament al sector contaminant.

 

Tot i les mesures de reducció d'aplicació de nitrogen en zones vulnerables no s'ha observat una millora de l'estat de les masses d'aigua afectades. En aquest sentit, el treball realitzat per l'ACA a la finca de la Fonollosa (Anoia), demostra que el purí no és un adob adequat, és a dir, que el seguiment de les bones pràctiques agràries no és garantia de no contaminació de les masses d'aigua. Els purins que genera l'engreix industrial de porcs, no es poden considerar un adob aplicable per la impossibilitat de controlar el seu potencial contaminant. No es poden qualificar de subproducte sinó que s'han de considerar residus. Aquestes granges han de ser considerades a tots els efectes com a indústries, i han de ser obligades a realitzar-ne un tractament total a la mateixa granja i una eliminació adequada.

 

7. Garantia d'abastament

 

Les dades a partir de les quals s'efectua el balanç hídric són molt millorables. Per exemple, en el llistat d'actuacions no apareix l'aprofitament de l'efluent de la depuradora del Prat de Llobregat i l'actuació de portar-ne 2m3/s aigües a munt del Llobregat. En altres presentacions de l'ACA es contempla que l'ERA del Prat pot aportar més de 30 hm3/a al riu per a la seva potabilització en cas de sequera excepcional. Al respecte nosaltres considerem que es fa insòlit fer l'afirmació que aquesta acció s'activarà en cas de sequera excepcional per dos motius: s'ha d'aprovar un Pla de Gestió de Sequeres que està pendent d'aprovació i no entenem que una nova font d'aigua que permet cobrir el suposat dèficit hídric del Sistema Ter-Llobregat no s'activi fins s'entri en fase d'excepcionalitat. La implantació d'aquesta mesura en el moment d'excepcionalitat no pot tenir altra raó que justificar un fals dèficit hídric preestablert. Tanmateix, ens sembla molt preocupant que no s'incorporin dades d'aportacions posteriors al 2008, més quan la percepció és de baixada considerable.

A més a més, el Pla trasllada la solució i el finançament del problema del dèficit al Pla Hidrològic Nacional. Entenem que el fet no amaga altra cosa que satisfer els objectius de negoci de multinacionals de l'aigua i constructores per a la justificació d'un transvasament d'aigües des de la Conca de l'Ebre, el Segre o el Roine.

 

8. El pla econòmic financer

 

El pressupost d'aquest Pla suposa una reducció del 85% respecte l'aprovat en l'anterior Pla de Gestió (2010): a penes si destina 900 i escaig milions. Per dissort, només un 10% d'aquest pressupost es dedicarà a mesures per al bon estat dels ecosistemes aquàtics. A la millora de les nostres reserves naturals fluvials només s'hi dediquen 33 milions i el govern català ha prohibit a l'ACA implantar una taxa al sector porcí, responsable de la contaminació dels nostres aqüífers per nitrats. Tampoc es contemplen noves fonts de finançament que penalitzin la contaminació, molt al contrari es subvencionen aquestes empreses. La Unió Europea té obert un expedient i diversos tribunals estatals i catalans han sentenciat contra l'industria minera, segons aquest balanç l'ACA ha de pagar més de 25 milions d'euros per a la construcció d'una canonada de salmorres per a poder transportar (de forma molt deficitària) el residu que aquesta indústria produeix fins al mar. Tot i que, l'empresa té declarats uns beneficis de més del 22% sobre 500 milions d'euros els darrers cinc anys. La premissa contemplada a la Directiva Marc d'Aigua de "Qui contamina paga" es modifica per "Qui contamina el subvencionem".

 

Les inversions no aposten ni pel medi ni per les mesures de recuperació, aprofitament, estalvi, etc. Sembla com si s'apostés per una política de provocar el dèficit hídric i la necessitat peremptòria de grans inversions (transvasaments o en segona instància la dessalinització) mai per mesures a petita escala. Tot plegat, s'agreuja quan analitzem que es pressuposten 257 milions d'euros per a la garantia d'abastament per transferir les solucions a l'Estat, mentre que no es contemplen possibles noves fonts d'aigua, com pot ser la recuperació d'aigües depurades, l'aprofitament de pluvials, etc., amb només 6 milions d'euros. Per tot plegat, exigim a la Agència Catalana de l'Aigua que revisi tot el Pla econòmic i financer, determini solucions per al suposat dèficit amb mesures compreses en les nocions més bàsiques de la Nova Cultura de l'Aigua i no posi per endavant els interessos dels lobbys econòmics per sobre del medi aquàtic i la població en general.

 

9. Del règim concessional

 

L'actual règim de concessions, originat durant la dictadura, de cap manera és compatible amb la correcta i democràtica gestió d'un recurs fonamental i no privatitzable i del dret humà a l'aigua. És urgent i imprescindible acabar amb la disbauxa que representa l'actual sistema concessional, la aberrant magnitud dels terminis de les concessions antigues i renovades, i la barbaritat que suposa la generació de drets d'indemnització sobre les concessions d'un recurs, per definició, públic. És imprescindible establir una normativa de concessions que anul·li aquests terminis de vàries dècades i imposi condicions molt més restrictives, tant amb els cabals concedits, (que cal dimensionar sobre els cabals actuals dels rius) com amb la durada de les concessions. Les concessions han de tenir una durada de pocs anys, han de ser renovables i revocables segons les necessitats públiques i les condicions dels rius, i en cap cas poden generar drets a indemnitzacions.