La Generalitat de Catalunya ha autoritzat la tala en 8 boscos singulars a la demarcació de Girona, amb una extensió total de més de 70 hectàrees, i una tala de 128 hectàrees a la comarca de la Cerdanya. En dos dels casos, les tales han estat en boscos de titularitat pública. L'ANG s'adhereix al manifest impulsat per 16 entitats i institucions catalanes, on es reclama l'aturada de la tala de masses boscoses incloses en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya.
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), va iniciar l’any 2008 l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya, tasca que promoguda per la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) i que va comptar amb la col·laboració del cos d'Agents Rurals de Catalunya.
Aquest inventari és un registre de boscos d’alt valor, en general són boscos que tenen poca intervenció humana, es poden trobar espècies rares, protegides o amenaçades, tenen un interès sociocultural i educatiu, i s’hauria de realitzar una gestió modèlica. A més, aquests boscos acostumen a tenir en comú la presència d'arbres de diàmetre elevat i edat notable.
Des de l'aprovació de l'Inventari l’any 2011, s'han produït intervencions silvícoles en 9 dels boscos singulars de la demarcació (veure taula adjunta. Amb l'eliminació de la Direcció General de Medi Natural i amb la integració d'aquests serveis al Departament d'Agricultura hi ha hagut una acceleració en la concessió de permisos per talar boscos singulars; 7 d'aquestes actuacions s'han dut a terme entre 2013 i 2014.
Les tales tenen efectes irreversibles en temps d'escala humana sobre els valors que van dur a la incorporació dels boscos a l'inventari. En 5 dels casos s'ha produït una pèrdua total dels components de maduresa dels boscos; concretament a:
-
Maçanet de la Selva: 1,3 Ha
-
La Vall de Bianya: 12,3 Ha
-
Camós: 8,5 Ha
-
Maçanet de Cabrenys: 7,3 Ha
-
Rius de Cerdanya (tala autoritzada però no realitzada; demarcació de Lleida): 128,6 Ha
Per l’Associació de Naturalistes de Girona és particularment greu el cas de Maçanet de la Selva, on malgrat una superfície petita, la intervenció ha estat de tala arreu i rompuda; és a dir el bosc ha desaparegut totalment, per donar pas a una extensió de conreu. Al damunt, el bosc s'integrava en l'EIN de Turons de Maçanet, protegits des de l'any 1992 precisament per la seva singularitat geològica i forestal.
També són greus les actuacions de Maçanet de Cabrenys i Riu de Cerdanya per ser boscos de titularitat pública, i en ambdós casos en espais d'interès natural protegits: EIN de Salines-Basegoda i Parc Natural del Cadí Moixeró respectivament. Per l’entitat ecologista és especialment greu que 6 de les 9 tales s'hagin realitzat en espais protegits.
Els boscos i bosquines representen 340.204 hectàrees a les comarques gironines, és a dir, el 61% de tot el territori. Les tales denunciades no arriben ni al 0,06% del total de superfície, però formen part d'aquella petita fracció de tots els boscos identificats com a particularment valuosos.
No és un problema d'escassetat de massa forestal. L’ANG es qüestiona per què el Departament d'Agricultura no dictamina que en boscos singular no s'hi ha d'actuar, i per què autoritza extreure'n els arbres de major valor ecològic, paisatgístic i sociocultural.
Es fa evident que per l'actual Departament d'Agricultura els boscos són merament un recurs a expenses dels mercats internacionals. El bon moment que travessa el sector forestal de la llenya i de la biomassa per a la producció de pellets, passa per davant de mantenir alguns rodals madurs amb un elevat grau de naturalitat. A Europa de mitjana es destina un 6% de la superfície forestal a l'evolució natural i l'establiment de boscos madurs. A Catalunya, aquest tipus de concepció del bosc no existeix oficialment, i les actuacions denunciades van totalment en la direcció contrària.
Per totes aquestes raons l’ANG reclama l’aturada de les tales de boscos singulars a les comarques gironines.
