El Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES) és la figura o l’instrument de planificació que té per objectiu donar continuïtat àgil i eficient des de la gestió ordinària o de normalitat hidrològica cap a la gestió de situacions de sequera i els episodis més crítics de manca de disponibilitat d’aigua. El PES s’elabora en compliment del mandat establert a l’article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional.
Per a l’ANG, el PES hauria de contenir un sistema d’indicadors i de llindars d’entrada i sortida dels diferents escenaris de sequera clars, però en comptes de seguir els documents existents a nivell de d’Europa i de l’Estat Espanyol, l’ACA ha preferit obviar-los i establir un sistema totalment arbitrari.
A partir dels reglaments existents a nivell de l’estat, es determina que els cabals de manteniment en sequera seran de com a mínim del 25% de l’hàbitat potencial útil, i en els espais protegits (RAMSAR, XN2000, etc.) no s’hauran de reduir els cabals de manteniment. Segons l’entitat ecologista, els cabals de manteniment que apareixen en el PES segueixen la reducció iniciada fa molt poc en el passat Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016-2021).
El cas del TER
L’ANG afirma que aquest Pla incompleix clarament la Llei del Ter del 1959. En aquesta llei es deixa molt clar que primer són els usos propis de la conca, per tant, en les “normes d’explotació” han de prioritzar-se les necessitats dins de conca davant les necessitats fora de la conca.
L’organització ecologista recorda que en la Llei del 59 no es diferencia que el cabal que ha de circular per Girona sigui en condicions de “normalitat hidrològica”. Per tant, el cabal que recull la Llei ha de passar per Girona sigui quina sigui la situació hidrològica. En canvi, en el PES, com a objectius a complir apareixen valors inferiors al cabal que marca la Llei del Ter.
En aquest sentit, l’ANG afirma que el PES no concreta quin cabal del Ter i quin del Llobregat s’utilitzarà per l’abastament en cas de sequera. L’ANG recorda que el recent Pla de gestió de l’aigua tampoc ho va concretar en cas de situació normal, de manera que l’ACA eludeix les seves responsabilitats. Així mateix, l’ANG crítica que la posada en marxa de les dessaladores sigui sota uns criteris bàsicament energètics, criteris que ha decidit el “Consell de la Xarxa d’abastament Ter-Llobregat”.
El cas de la MUGA
Segons l’ANG, la Muga torna a tenir un tracte diferencial pitjor que la resta de conques internes, com ja va passar en la redacció del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. En aquest sentit, l’actual proposta del Pla de sequera eleva els llindars d’ALERTA, d’aquesta manera s’aplicaran cabals de manteniment més baixos abans que en altres conques.
El cas de les aigües subterrànies
L’ANG considera llastimosa la situació dels aqüífers, i alerta que de 40 masses d’aigua subterrànies en condicions de normalitat hidrològica, 10 es troben en mala condició (p.e., Muga i Baix Ter estan sobreexplotats) segons el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. En condicions d’any sec, com aquest 2016, el 50% de les masses es troben en mala condició. Davant d’aquesta situació l’ANG no entén com la major part d’aquestes masses d’aigua encara no disposen de Plans d’explotació.
El PES només utilitza el nivell piezomètric, la qual cosa es considera una important limitació, ja que no permet quantificar la intrusió salina que es produeix a nombroses zones de Catalunya. L’ANG considera que per a totes les masses d’aigües subterrànies, principalment aquelles amb un pitjor estat, s’han d’establir llindars d’entrada en els diferents estats de sequera en base a índex piezomètrics i qualitat química de l’aqüífer prenent com a llindar d’alerta un dels dos (el més desfavorable). Així mateix, l’ANG s’oposa a que el Pla de sequera defineixi els aqüífers sobreexplotats amb el nivell piezomètric “estàndard”, quan l’alternativa més adient seria que hi hagués un CONSTANT NIVELL D’ALERTA en aquestes situacions.
A més, l’ANG considera que aquest Pla aparta de la gestió de les masses d'aigua la gent i les propostes dels departaments que han de vetllar pel medi ambient i la natura:
-
El Pla de sequera incompleix pel que respecte als cabals de manteniment les recomanacions de l’antiga Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat respecte a cabals de manteniment dignes, principalment en espais protegits (l’antiga Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat va emetre el setembre de 2009 les seves conclusions on establien els punts que l’ISA d’aquest Pla havia de tractar amb més detall).
-
La comissió interdepartamental de la sequera hi ha quasi bé representants de totes matèries (industria, agricultura, energia, etc.), però “casualment” no els de competència ambiental.
-
L’antiga Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat també va qüestionar que “la manca de garantia en la no afectació d’espais protegits més enllà de la Xarxa natura 2000 i les zones humides RAMSAR, així com restriccions als cabals de manteniment previstes dins els nombrosos espais de Natura 2000 o la no consideració de possibles alteracions de cabals aigua amunt d’espais protegits”, però el PES no fa distinció entre zones protegides i les que no ho estan.
Finalment, en la valoració de l’impacte econòmic d’aquest Pla no s’han inclòs els costos ambientals la qual cosa distorsiona completament els resultats finals obtinguts, i per tant, les normes d’explotació triades per exemple en els criteris de posada en funcionament de les dessaladores.
Què pots fer tu?
Fotografia: Jose Alba
