El nou Pla de ports de Catalunya 2016-2030, manté les expectatives d’ampliació de ports d’abans de la crisi, malgrat no autoritzi la construcció de nous ports. L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) entén que aquest Pla hauria d’incidir en la planificació portuària en base a la conservació dels entorns marins, i hauria de servir per regular la densitat de trànsit marítim, l’accés a les cales i el fondeig.
L’organització ecologista recorda que la Costa Brava acumula gairebé el 50% dels amarratges de tot Catalunya, i pateix a l’estiu una elevada sobrefreqüentació nàutica. Per l’entitat, la proliferació d'amarraments és un dels principals riscos ambientals de la Costa Brava, i caldria evitar el seu augment.
En aquest sentit, l’entitat explica que la construcció de dics i altres instal·lacions, alteren la dinàmica de sedimentació, tenint grans efectes als litorals adjacents als ports. Segons l’ANG, s’hauria de plantejar quines estratègies es desenvoluparien per evitar que les actuacions previstes per l'Avanç de Pla (noves construccions, ampliacions, etc.) alterin més les dinàmiques litorals i de sedimentació de sorres, qüestió que com ja se sap és una de les principals causes de desaparició de platges.
Cal no oblidar que els ports de les comarques gironines tenen una vulnerabilitat molt alta davant de l’augment del nivell del mar, molt més alta que altres ports de Catalunya. El Pla hauria d’avaluar amb més detall com influeix el canvi climàtic en els canvis d’onatge, a més, s’hauria de definir quines estratègies es seguiran per tal de mitigar l’impacte del canvi climàtic a les zones portuàries i als ecosistemes adjacents.
Així mateix, l’entitat considera que l'Avanç del Pla de Ports hauria de determinar la petjada de carboni del sector nàutic actual i l'evolució d’aquesta petjada fins el 2030, per tal de preveure i garantir mesures perquè el sector contribueixi a la mitigació de gasos d’efecte hivernacle. Addicionalment, els sub-sectors dels creuers, ferris i vaixells de transport de mercaderies, s'haurien d'avaluar de manera separada, per tal de considerar mesures concretes de regulació d’aquests sub-sectors, en particular durant l'accés, estada i sortida en ports catalans.
L’ANG alerta dels riscos de regenerar les platges amb els drenatges dels ports. El Pla no fa menció sobre el tractament de les sorres dels ports, que generalment estan contaminades per hidrocarburs del petroli, olis i altres substàncies que tenen grans impactes sobre el medi.
L’entitat ecologista reclama que les instal·lacions portuàries desenvolupin un pla d’eficiència energètica efectiu, i facin ús d’energies renovables. Així mateix, considera que s’hauria d’obligar als grans vaixells i creuers a utilitzar el sistema elèctric dels ports.
Els ecologistes demanen que el Pla inclogui un programa d’educació ambientals sobre els valors naturals de la costa catalana, i en especial de la posidònia (Posidonia oceanica), dirigit als usuaris d’aquestes instal·lacions.
Finalment, l’entitat també crítica els projectes d'ampliació en tràmit o en discussió a Llançà, l'Estartit i Platja d'Aro, als qual s’oposa, i alhora, celebra que l'Avanç de Pla tanca la porta al nou Port esportiu de Tossa de Mar.
