Aquesta moció —aprovada com a resposta al limitat desenvolupament de la declaració d’emergència climàtica aprovada el 2019— demana accions concretes i urgents per fer front a la crisi climàtica. Entre els acords destacats hi ha la quantificació anual de les emissions, l’establiment d’un pressupost de carboni vinculat al pressupost municipal, l’objectiu de neutralitat climàtica per al 2030 i la convocatòria anual d’audiències públiques, com la prevista aquest juny, per garantir la transparència i la participació ciutadana en la transició ecosocial de la ciutat.
Durant aquesta primera audiència, l’Ajuntament exposarà les principals actuacions climàtiques realitzades fins ara i presentarà les dades oficials d’emissions municipals de l’any 2023. Aquestes dades serviran de base per definir els primers pressupostos de carboni de ciutat, una eina que permetrà prioritzar les accions climàtiques a curt i mitjà termini en funció dels límits d’emissions que Girona es proposi no sobrepassar.
A la roda de premsa de presentació, també es van donar a conèixer les conclusions de l’informe sobre les emissions municipals. Segons diversos mitjans, Girona ha reduït un 61% les emissions per càpita generades a la ciutat de Girona. Ara bé, cal precisar que aquestes dades només inclouen les emissions de fonts municipals, és a dir emissions de l’ajuntament i els seus serveis —com els equipaments, l’enllumenat o el transport públic— i no reflecteixen les emissions generades per la població en general.
Per aquest motiu, s’està treballant conjuntament amb l’Ajuntament i les diferents entitats ecologistes per elaborar un inventari complet de les emissions del conjunt del municipi. Aquest inventari és fonamental per poder construir un pressupost de carboni de ciutat: un instrument que defineix el màxim de CO₂ que Girona pot emetre en els propers anys si vol complir els objectius de neutralitat climàtica i limitar l’escalfament global per sota d’1,5 ºC.
Amb aquesta iniciativa, Girona es consolida com una ciutat que dona resposta a les demandes de la societat civil i fa un pas decidit cap a una governança climàtica més transparent, participativa i responsable. Tanmateix, perquè aquest model sigui realment transformador a escala nacional, caldria dotar de recursos tècnics i econòmics altres municipis perquè també puguin elaborar inventaris d’emissions i pressupostos de carboni propis. Només així es podrà disposar d’un mapa global de les emissions locals a Catalunya, amb horitzó 2050, que permeti planificar de manera coordinada i efectiva la reducció de les emissions al conjunt del país i avançar cap a la neutralitat climàtica.