El passat 16 de novembre de 2022, Cristina Sánchez, presidenta de la Xarxa per la Conservació de la Natura, i Joan Vázquez, president de la Federació d'Ecologistes de Catalunya, van comparèixer al Parlament de Catalunya per exigir al gover una millor gestió i transparència del Fons de Patrimoni Natural.
Tal i com ja vam reclamar el passat desembre de 2021, en un manifest conjunt entre la Xarxa per la Conservació de la NAtura, Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d'Educació Ambiental, seguim exigint al Govern de la Generalitat de Catalunya que, en compliment de la Llei de l'Agència de la Natura i la Llei Catalan de Canvi Climàtic, destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos a la llei: "impulsar actuacions relacionades amb la conservació, gestió, millora i valorització del patrimoni natural i la biodiversitat".
L'emergència per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua creixent de la biodiversitat al territori català és cada vegada més urgent. En els darrers 20 anys s'ha constat, segons l'Informe de l'Estat de la Natura 2020, una pèrdua d'entre el 10 i el 50% de les poblacions d'espècies autòctones a Catalunya. Alhora el càlcul del Living Planet Index (LPI) per a Catalunya evidencia una greu tendència regressiva del patrimoni natural i de pèrdua de biodiversitat, alertant que el 75% de la fauna i flora d'interès comunitari de Catalunya segons la Directiva Hàbitats, estan en risc.
Catalunya porta més de 12 anys de retard en l'aprovació del Catàleg de Fauna Amenaçada, aprovat el passat 20 de setembre, essent la darrera comunitat autònoma en tenir el seu propi catàleg de fauna. Està en la cua a Espanya també en Plans de Recuperació i Conservació de les espècies amenaçades. De les 384 espèces que recull el Catàleg, nomes 6 tenen aprovats els seus plans de recuperació, en els anys 1994 i 2002, que representa el 1,56%.
Aquesta sitaució precària de la nostra biodiversitat posa en risc la provisió de les funcions dels ecosistemes i dels seus serveis bàsics com: pol·linització, fixació de carboni, esmorteïment d'inundacions, purificació de l'aire i de l'aigua, incendis forestals, i, en definitiva, la nostra pròpia salut i supervivència.
Analitzant les partides a que s'ha destinat el Fons de Patrimoni Natural, constatem que una part d'aquest fons es desvia a finançar polítiques diferents a les de conservació i a despeses de funcionament ordinari d'organismes existents de la Generalitat, que ja disposaven de pressupost abans de la creació del fons, en lloc de destinar-se a accions i inversions clares i directes de millora de la biodiversitat, fet que incompleix clarament la legislació i els objectius marcats.Malgrat les inversions siguin totalment lícites, no ho és que es financiïn amb el Fons de Patromini Natural.
El 2021 havia de marcar un punt d'inflexió en la conservació de la biodiversitat, amb el Fons de Patrimoni Natural que multiplicaria per 10 el pressupost del 2016. Aquest fons, que es dota amb el 50% dels ingressos obtinguts de l'impost sobre les emissions de diòxid de caboni dels vehicles de tracció mecànica, ha representat una dotació al pressupost de la Generalitat per 2022 de 80 milions d'euros.
Les entitats del tercer sector ambiental vam creure-hi, sobretot en el pes que tindria aquest fons per promoure un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social. A les portes del canvi d'any i després d'analitzar amb detall les partides destinades aquest 2022, ens preocupa profundament que el govern estigui renunciant al mandant legal d'utilitzar els recursos del nou impost de CO2 per impulsar polítiques de conservació de la biodiversitat sòlides i ambicioses.
Del total de partides destinades el 2022, preocupa enormement una partida de 14,7 milions d'euros gestionada des de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi a actuacions i inversions en prevenció d'incendis forestals que escapen a accions de conservació i en alguns casos són estrictament de protecció urbanística (franges perimetrals de protecció, accions de protecció d'urbanitzacions, etc). Destacar en aquest sentit que, d'acord amb l'Informe de l'Estat de la Natura 2020 i altres documents de referència en l'àmbit científic, els incendis no són, en absolut, la principal almenaça a la biodiversitat. Contràriament, no hi ha cap partida destinada a la preservació dels boscos més madurs, que són els que acullen les espècies forestals més amenaçades, i per tant, a la construcció de la necessària xarxa catalana de boscos gestionats a dinàmica natural, que és un mandat normatiu i estratègi a nivell català (Llei Catalana de Canvi Climàtic, l'Estratègia Catalana de Biodiversitat, la Llei de l'Agència de la Natura, etc) així com europeu (Estratègia EU sobre Biodiversitat i Nova Estratègia Forestal EU).
Per tot això, un any més tard de l'assignació d'aquest Fons en els Pressupostos 2022, seguim considerant que amb l'ús del Gons de Patromini Natural previst en els Pressupostos 2022, s'incompleix la Llei 7/2020, de 2 de juliol, de l'Agència de la Natura i els obejctius marcats per la llei 16/2013, de l'1 d'agost, de Canvi Climàtic, tot comprometent les polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat presents i futures. I exigim que així es tingui en consideració a l'assignació pels pressupostos 2023.
Finalment, durant la compareixença també es va demanar al Parlament pel proper 2023:
mandat de la llei de l’Agència, que s’havia de complir abans del juliol de 2022.
8. Les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals, que custodien ja
més de 40.000 hectàrees de finques d’alt valor ecològic arreu de Catalunya, són
fonamentals per a la conservació i millora del patrimoni natural i la biodiversitat, si
bé considerem que el finançament provinent del FPN destinat a recolzar-ne el seu
funcionament no fa justícia a la seva important tasca des d’una vocació sense
afany de lucre i en benefici de la natura, els actors del territori, i la societat.