El canvi climàtic és un dels reptes més importants a afrontar aquest segle i, a més a més i segons els últims informes del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, s’ha d’actuar de forma ràpida i ambiciosa, per tal de limitar l’augment de la temperatura a no més de 1.5 graus, considerats perillosos per a l’estabilitat del sistema terra.
A Catalunya i a la resta del món, vivim una situació de dicotomia entre les demandes de la societat civil i l’acció dels governs. En el nostre cas, podem veure com les ciutats que tendeixen cap a un futur 100% renovable augmenta, com hi ha cada vegada més mobilitzacions per temes ambientals i noves organitzacions de base que treballen el canvi climàtic. Malgrat l’augment de conscienciació de la població, a Catalunya es fan polítiques que perpetuen el model caduc dels combustibles fòssils, com el projecte Castor, el gasoducte midcat o les prospeccions petrolíferes al Mediterrani, o s’inverteix en infraestructures de transport privat com el 4t cinturó.
Recentment, la Generalitat ha posat a exposició pública el que serà la futura Llei de Canvi Climàtic, presentant així la regulació a llarg termini a nivell d’adaptació i mitigació. Diverses organitzacions reclamem des de fa anys la creació una llei que limiti les emissions de gasos d'efecte hivernacle a través d'objectius legalment vinculants, i l’avantprojecte presentat ha estat acollit de forma positiva. Tot i així, ecologistes i plataformes socioambientals consideren que les mesures proposades són massa vagues i insuficients per atacar les causes fonamentals del canvi climàtic, mancant instruments de regulació obligatòria i d'integració sectorial per la mitigació, adaptació i la transició vers una economia baixa en carboni i eficient en l’ús dels recursos.
Les organitzacions han presentat així una sèrie d’al·legacions a la Llei per tal de fer-la més ambiciosa i concreta, i tendir de manera clara cap a la descarbonització de l’economia catalana i a la protecció social i ambiental sense caure en la lògica neoliberal del mercat. A continuació, destaquem només algunes d’aquestes esmenes:
-
Crítica al comerç de drets d’emissió: El comerç de drets d’emissió s’ha demostrat àmpliament ineficaç per a reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, ben al contrari, ha servit com a negoci molt lucratiu per a grans corporacions i l'especulació financera. Per a la qual cosa exigim la retirada d’aquest mecanisme com a instrument de reducció d’emissions de la Llei degut a la seva invalidesa per a la reducció d’emissions.
-
Manca de concreció dels objectius, mesures i indicadors de reducció d’emissions: la llei manca d’un instrument transversal i vinculant que impulsi polítiques transversals de canvi climàtic, amb les sancions corresponents en cas d’infracció, i implicant a diferents nivells d’actors i societat civil. Demanen que els objectius de reducció d’emissions, d’implementació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica siguin més ambiciosos essent un 40- 30- 30 respectivament per a l’any 2020 respecte l’any base 1990. Cal també establir objectius intermedis de reducció d’emissions cada cinc anys fins arribar al 95% l’any 2050, d’acord amb les recomanacions científiques de l’últim informe de l’IPCC. Així mateix, incloure els pressupostos de carboni com mecanisme de planificació i seguiment, seguint l'exemple de la llei anglesa, vinculants amb límits en la quantitat de gasos d'efecte hivernacle emesos durant un període de cinc anys (industrial i sectors difusos).
-
Compromís amb l’abandonament dels combustibles fòssils: Per raons ambientals i climàtiques, la Llei també hauria d’incloure la prohibició de l’obtenció de gas i petroli d’esquist per fractura hidràulica o l’exploració i explotació d’hidrocarburs en el litoral català i anar cap a un futur sense energia nuclear i 100% renovable. Per tant, tal i com moltes institucions i organitzacions estan duent a terme a nivell global, és necessari deixar de subvencionar els combustibles fòssils i nuclears, i establir un sistema de tributs que penalitzi el seu ús.
-
Integració sectorial: les polítiques definides sectorialment són poc concretes i ambicioses. Presentem esmenes a les mesures descrites dins dels sectors definits a la llei i demanem la inclusió de sectors com la qualitat de l’aire, ús del sòl, pesca o gestió del litoral.
-
Baixa ambició de la Fiscalitat i el Fons Climàtic: la dotació de recursos econòmics és molt important per a la implementació d’estratègies de lluita contra el canvi climàtic. La Llei de Canvi Climàtic preveu només un tribut sobre el CO2 dels vehicles de tracció mecànica. Demanem que aquest s’ampliï a emissions de NO2 i també a emissions industrials o d’altres gasos. El Fons Climàtic, doncs, s’hauria de dotar de recursos gràcies a aquestes impostos i sancions per incompliments de la Llei, i no a la possible subhasta del mercat d’emissions.
-
Necessitat d’una avaluació vinculant: la Llei proposa una avaluació de les polítiques climàtiques que s’aniran implementant en el decurs dels anys, per part d’un comitè d’experts. Aquesta avaluació, però, no serà vinculant, impossibilitant així la formulació d’objectius en base a criteris científics, l’augment d’ambició o qualsevol altre tipus de modificació de les polítiques per fer-les més eficaces. Cal que aquesta revisió sigui vinculant i que compti amb una àmplia participació de diferents grups d’experts i societat civil
És per això que les organitzacions i plataformes sotsignants demanem que es doni una resposta raonada a les al·legacions presentades incloent-hi les consideracions proposades, per tal d’actuar seriosament, amb determinació i amb l'ambició suficient per poder preservar el planeta i, per tant, tendir cap a un model social i econòmic d’acord amb els seus límits.
