Les limitacions d’aquest Decret es concreten en els aspectes següents:
1) L’eficàcia del Decret es redueix a recuperar els límits del Parc d’acord amb la
demarcació aprovada mitjançant el PEPMNPM de l’any 2008, a banda del petit
afegit del PEIN de Cingles de Bertí.
2) Segons la disposició transitòria 1a del nou Decret s’estableix que, pel que fa a
mesures de protecció concretes, seguirà regint el Pla Especial aprovat per la
Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona, el 26 de juliol de 1977 a instàncies
de la Diputació de Barcelona, mentre no s’aprovi un nou Pla Especial de protecció.
3) L’aprovació de mesures concretes de protecció, ordenació i gestió del Parc, p. e. pel que fa a l’ús públic, la circulació de vehicles motoritzats, la protecció de la gea, dels recursos hídrics, i de la flora i fauna (amb l’excepció del tritó del Montseny), o el tractament específic de les activitats agràries (tan necessàries per l’existència del Parc), així com la definició dels hàbitats amenaçats, o les mesures per garantir la connectivitat ecològica i evitar la fragmentació dels hàbitats, o la zonificació i la
reglamentació de cada zona, només es duran a terme mitjançant l’aprovació d´un
nou Pla de Protecció, segons el text del nou Decret.
4) L’esmentada disposició transitòria 1a, però, no estableix cap agenda per l’aprovació d’aquest hipotètic Pla Especial de protecció, fet que ubica el Parc Natural del Montseny en una situació d’indefensió evident, pel que fa a mesures de protecció ambiental.
5) Aquesta situació es manté així des l’any 2016, i tot fa sospitar que podria perllongarse perfectament fins l’any 2023, d’acord amb les informacions aportades per la Gerència de Serveis de Parcs naturals de la DIBA a la Comissió Consultiva del Parc.
6) Els nous organismes de direcció que estableix el Decret 127/2021, d`1 de juny (la Junta Rectora, la Comissió Executiva i el Consell Consultiu, s’estructuren sobre
criteris que permeten una exigua possibilitat de participació de les associacions
veïnals, culturals i ambientals, que haurien de gaudir d’una àmplia representació en aquests organismes.
7) A la Memòria del PEPMNPM aprovat l’any 2008 es deia (citem literalment):
«L’alternativa zero a la present revisió significaria la pervivència d’un instrument de
gestió aprovat els anys 1977-1978, i per tant anterior a les legislacions relatives a
protecció d’espais naturals, amb múltiples disfuncions conceptuals i legals, que fa
que actualment sigui una eina insuficient per a l’adequada gestió del Parc del
Montseny». Quaranta tres anys després seguim amb la mateixa normativa i les
mateixes disfuncions.
8) El període 2016-2021 era temps més que suficient per haver confegit un nou Pla
Especial de Protecció, però cap dels governs anteriors ho ha fet. Objectivament, el
nou Decret actua transferint a futurs, encara més, el termini per a la seva aprovació.
Aquesta nova dilació ens referma en la plena vigència de la Iniciativa Legislativa Popular per protegir el Montseny (ILP-Montseny). Que, a més de no ser incompatible amb les altres figures previstes per la Llei 12/1985, de 13 de juny, és l’única fórmula jurídica que permet una definició dels nivells de protecció general i un debat profund, participatiu i democràtic sobre el futur d’aquest espai natural.