La transició energètica en un context de canvi climàtic on hem d’abandonar els combustibles fòssils, ens planteja una sèrie de preguntes com a societat: quin tipus d’energia volem, on i com? Aquestes preguntes han estat l’eix vertebrador d’un seminari on s’han tractat les inquietuds i debats entre la població, i que ha deixat patent que cal reduir el consum de recursos i d’energia, per transitar cap a un model descarbonitzat.
El seminari va començar amb en Javier Martín Vide, qui va exposa la delirant velocitat de consum de recursos que tenim i com cada any s’avança el dia d’esgotament (en anglès, overshoot day) dins la seva xerrada titulada: «Emergència climàtica: On som, cap on anem, què hem de fer?». Va tractar, a més, l’augment de la temperatura global del planeta i la urgència d’actuar per frenar-ne les conseqüències, les quals seran encara més agreujades a la conca del Mediterrani, zona especialment vulnerable. A Catalunya, concretament, s’espera que la precipitació sigui igual o lleugerament menor, però estarà concentrada en menys dies (més temporals i grans inundacions) i patirem més onades de calor (més sequeres i més incendis forestals).
Sembla clar, doncs, que cal implementar les renovables i deixar enrere els combustibles fòssils, però sabent que si no es fa correctament, es crearan conflictes territorials i ambientals. La Sofia Ávila dins la seva xerrada titulada «Renovables i territori: Nous conflictes ambientals i algunes rutes alternatives en la transició», va explicar com sorgeixen aquests conflictes a escala internacional, concretament amb el cas d’Oaxaca (Mèxic). En la seva ponència ens parla de la pressió extractivista al sud global i el rebuig social dels llocs on s’implementen les renovables. Causes dels conflictes territorials que tenen conseqüències i impactes per a la població que hi habita. La implementació de macroprojectes, només beneficia a uns pocs i comporta impactes negatius per a la població local: perdent terres, desarticulant el territori, degradant sòls fèrtils, generant pèrdua de biodiversitat i destruint espais naturals. Tot i que cada cas és diferent, s’observa un patró de privatització i colonització extractivista.
El cas del territori espanyol va ser exposat per Alberto Matarán en la seva ponència titulada «El modelo español de transición energética centralizada: territorios de sacrificio, colonialismo interno y conflicto social». En aquesta, se’ns dibuixa una territorialitat espanyola desequilibrada amb zones rurals deshabitades, gairebé desèrtiques, i zones urbanes i litorals superpoblades. És sobre les zones rurals menys poblades on s’hi estan planejant una allau de macroprojectes eòlics i fotovoltaics. Els seus habitants no volen carregar amb el pes de la transició energètica i s'estan organitzant a contrarellotge per a fer-li front. Hi ha un espoli i industrialització d’aquestes terres per a benefici de les zones urbanes, un nou conflicte entre el camp i la ciutat que es preveu llarg de tractar. Quines alternatives tenim? Un model distribuït amb renovables, reduir el consum, millors ordenacions territorials i realitzar avaluacions de l’impacte en la salut i en el medi ambient, són algunes de les propostes per democratitzar l’energia.
Per acabar amb el bloc dels conflictes nascuts de la transició energètica vam tenir la ponència de Joan Vicente, titulada «Conflictes en l'àmbit de l'energia i la transició energètica a l'ARC mediterrani espanyol». Dins el cas de Catalunya, ens trobem amb una transició energètica que no ha tingut en compte la planificació territorial ni sectorial així com tampoc el mateix territori. És clar que hem de fer un decreixement energètic i reemplaçar les fonts d’energia actuals (cicles combinats, fòssils i nuclears) per energies renovables; juntament amb tota una xarxa intel·ligent que ho pugui mantenir i subministrar. El que moltes vegades oblidem quan parlem de la transició energètica és que les renovables ocupen territori. Una afirmació senzilla, però que duu associada múltiples reptes: Com reduïm al mínim l’impacte? Quin és el potencial de producció distribuïda de “petita” escala? Les renovables en tràmit són per necessitat o fruit d’una bombolla?
El primer dia de seminari va acabar amb una Taula Rodona a títol de «El Decret Llei 24/2021, de 26 d'octubre, d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades» amb la participació de Pere Roura, Joan Checa i Assumpta Farran; i moderada per Mita Castañer. El debat es va centrar en la necessitat de crear un nou paradigma energètic emmarcat en: descarbonitzar, desnuclearitzar i distribuir. La transició, però, ha de fer-se de manera progressiva i tenint en compte d’on partim (el 50% de l’energia produïda a Catalunya és nuclear) i cap on anem (100% renovable). D’altra banda, a més d’un canvi en les fonts energètiques, ens cal un replantejament distributiu, atès que la xarxa actual no està pensada per petites comunitats creadores, per exemple.
Així doncs, sabem que el nostre paisatge ha de canviar obligatòriament, però hem de procurar que ho faci amb el menor impacte possible, ecològicament i social. El tour de conflictes i moviments per la transició energètica del segon dia va començar amb una xerrada de Lluís Serrano titulada «Renovables i defensa del paisatge empordanès».
Contextualitzem històricament la comarca de l’Alt Empordà i l’energia eòlica, territori on es va instal·lar el primer parc eòlic espanyol i on la lluita social ha impedit que aquestes infraestructures es propaguin per tot el territori. Dins la lluita organitzada contra els macroprojectes de l’Empordà han confluït dos sectors aparentment extrems: els i les ecologistes i el sector serveis (restauració, masies, etc.), els quals tot i tenir diferents sensibilitats, tenen un mateix objectiu.
La parada a Sant Climent Sescebes va servir per debatre amb Carles Mestre i Edgar Nebot, els parcs eòlics al Massís de l'Albera, una zona de gran valor ecològic. Es va parlar del potencial de l’ordenació territorial tenint en compte la prevenció d’incendis per la implementació d’aerogeneradors. Evitant nous impactes i sent un valor afegit per fer front a l'emergència climàtica. El paisatge ha canviat i canviarà, per tant, aprofitem aquests canvis per treure’n resultats positius.
Es va tractar l’impacte de les energies renovables sobre la biodiversitat, de la mà d’en Xavier Puig, qui ens va parlar del risc de mortalitat en ocells i insectes pel xoc contra les aspes dels aerogeneradors. Per tal de minimitzar-ho, es proposa fer parades temporals durant els dies de màxima migració d’ocells i determinar l’arrencada de les aspes a una determinada velocitat. És possible adaptar els aerogeneradors per minimitzar l’impacte i la mortalitat en la fauna.
La segona parada va ser al Museu de la Sal de l'Escala, on es va generar un debat sobre el Parc eòlic marí del golf de Roses. El parc eòlic marí flotant generaria 500 KW (el 45% de l’energia de les comarques gironines), amb una connexió soterrada per minimitzar l’impacte visual. Aquest projecte, però, genera un debat fort entre la promotora i la població de la zona, la qual té infinitat de matisos. Parlem d’ecologia política, on el medi ambient comença a ser un àmbit de poder.
Per finalitzar la ruta, es parà a Rupià on Badreix Tarragó va parlar sobre les Comunitats Energètiques Locals. A Rupià tenen una regidoria pròpia de transició energètica que aposta clarament per les renovables tenint clar que ha de ser un projecte social i per a tot el municipi. L’equip de govern no pertany a cap partit polític i gràcies a una ajuda econòmica de la Diputació de Girona ha pogut crear una comunitat energètica de l’Ajuntament i, per tant, del poble. Van dur a terme la instal·lació de 96 plaques fotovoltaiques 100% públiques amb l’objectiu de compartir l’energia generada. Volen seguir apostant per un projecte de transició energètica i social, compartint l’energia i reduint la pobresa energètica. Tenint clar que les comunitats energètiques no són la solució, però sí un model reproduïble a altres municipis petits que poden sumar així el seu gra de sorra.
La transició energètica no serà fàcil, però cal fer-la i, sobretot, cal reduir el consum i canviar el model energètic actual. Crear xarxa entre comunitats i treballar per tenir una sobirania energètica plena, no especulativa i sense degradar el territori.
Teniu les presentacions en PDF i l’enregistrament de les ponències del primer dia de seminari al web de Paisatges Salvats