Dante Maschio va posar èmfasi en la necessitat urgent d’un canvi de model, criticant la manca de transparència del govern pel que fa al consum d’aigua dels sectors econòmics i va denunciar el predomini de la gestió privada, afirmant: “El 78% de la població rep l’aigua a través d’empreses privades, i això ha deixat molts ajuntaments sense capacitat de resposta durant la sequera.” També va qüestionar l’aposta governamental per la dessalinització, alertant del seu elevat cost econòmic i ambiental, i reclamant un impuls decidit a la regeneració d’aigua i a l’estalvi real: “La ciutadania ha fet els deures, ara cal que els governs i el sector econòmic també ho facin.”
Així mateix, va destacar que “el 46% del consum d’aigua a Catalunya prové de les activitats econòmiques com la indústria l’agricultura i la ramaderia” sense tenir en compte el pes real del turisme, un sector que no es quantifica de manera clara.
Des dels Naturalistes de Girona instem a la consellera a complir el compromís adquirit durant la xerrada de fer públiques aquestes dades per tal que la ciutadania pugui exercir el seu dret a la informació pública.
D’altra banda, la consellera Sílvia Paneque va defensar l’estratègia del govern destacant que “El 30% de l’aigua consumida durant la sequera ha estat no convencional” —és a dir, que no provenia ni de pous o embassaments— i que necessitem “sistemes tecnològics capaços d'assegurar les dotacions d'aigua en una realitat on s’estima una disminució de la pluviometria de fins al 20%. Per tant, necessitem infraestructures. Necessitem tecnologia”. Addicionalment, va remarcar que l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i el projecte d’una nova planta a Roses eren claus per a la resiliència hídrica especialment a zones com l’Alt Empordà.
Així mateix, des de l’ANG denunciem que el model defensat pel govern es basi una visió tecnooptimista del futur, que confia cegament que la tecnologia podrà resoldre els límits biofísics del territori, mentre es manté intacta la dinàmica d’un creixement econòmic il·limitat. Aquesta visió ignora que el millor recurs és el que no es consumeix, i que les solucions reals passen per reduir la demanda i repensar el model productiu.
Malgrat coincidències puntuals com la necessitat d’avançar cap a una nova cultura de l’aigua i promoure un cert equilibri territorial des de l’ANG denunciem que la consellera obrís la porta a utilitzar la interconnexió de l’Ebre en moments d’emergència una línia vermella per a moltes entitats socials i ambientals que considerem que aquests transvasaments responen a un model caduc i insostenible.
El debat es va concloure amb una intensa ronda de preguntes del públic, tècniques i del més alt nivell, on es va tornar a posar sobre la taula la preocupació per l’impacte del turisme sobre el consum d’aigua i es va reclamar una tarifació més justa i progressiva que diferenciï clarament entre grans consumidors turístics i usos domèstics.
Ja pots mirar el debat sencer al YouTube clicant a l'emoticona verda de sota "WEB"