Històric i “histèric”, com t’autoanomenaves, has estat sens dubte una peça clau per l’Associació de Naturalistes de Girona. El teu coneixement, el teu saber fer i la teva alegria han perseverat al llarg de molts anys per no deixar trontollar aquesta entitat.
Sabem que els NATUS érem només una petita part de la teva apretada agenda. Però sempre podiem comptar amb tu. Sempre eres allà pel que calgués; per ajudar-nos, per ensenyar-nos i per posar-nos a lloc, quan feia falta.
Compromès i dedicat com eres, has estat i fet moltes coses per aquesta entitat. Per una banda, has estat el Tresorer infalible. Des de principis dels 90 si algú sabia com estava l’entitat a nivell econòmic, eres tu. I si algú havia de fer tractes amb bancs, creditors o deutors, eres tu. Altres hem cobert la papereta per raons formals, però qui a la pràctica ha fet que les coses sempre funcionessin, has estat tu. La teva astúcia resolia qualsevol entrabanc, i el teu compromís personal ens ha estat sempre fidel.
Amb el teu savoire faire particular, has actuat com a cara visible de l’entitat en Consells de diferents organismes, com el Consorci de les Vies Verdes o el Consorci de les Gavarres. Sabies on i quan haviem de ser presents. Anaves amunt i avall, a Barcelona, a Perpinyà… i on fes falta. Amb la teva simpatia, les teves anècdotes i la llarga llista de persones conegudes, sempre sabies què dir per fer una reunió més anema i amistosa. Te’n recordes d’aquella reunió amb el President Puigdemont, parlant de xuxos i de la seva infantesa?
També has estat eix vertebrador del Concurs de Fotografia de l’ANG. Has estat incansable amb l’organització i preparació del Concurs de Fotografia de l’ANG. Durant més de dues dècades has estat, any rere any, qui ha tractat amb els patrocinadors, ha buscat el jurat i ha gestionat les deliberacions, sovint poc amistoses entre aquells que miraven les fotos amb ulls d’amant de la natura i aquells que observaven una obra d’art gràfic. No podíem haver trobat millor mestre de cerimònies de l’acte d’entrega de premis, fins a la seva última edició. Tu deies a tothom, Alcaldes, Regidors i Consellers inclosos, on havien de posar-se i què havien de fer.
Has acompanyat diverses generacions a l’entitat. Has estat com un Consell de Savis, acompanyant una colla variable i variada de joves amb aspiracions de canviar el Món, però sovint més eixelebrats que preparats! Has estat la veu de l’experiència i el fil conductor entre passat-present i futur. Coneixies a tothom qui ha passat per l’entitat i tot el que s’ha cuit al llarg de més de 35 anys. Eres l’Escola i el Mestre a la vegada.
Els anys han passat, l’entitat ha canviat, però tu sempre t’has sabut adaptar a les noves persones i a les noves maneres de fer. També a les noves tecnologies i xarxes socials. Ens fascinava com mai deixaves d’aprendre.
Amb la naturalitat que et caracteritzava, se t’ha donat molt bé la convivència amb joves cada cop amb més diferència d’edat respecte la teva. Bé, gairebé sempre, ja que amb el tema vegans, vegetarians i carmanyoles amb amanida de cus-cus pels sopars compartits…no t’hi vas arribar a fer gaire amic! Qualsevol àpat en comú sempre anava precedit d’un “jo duré pa amb tomata, embotit, vi i una ampolla de Ratafia Volcànica, perquè si m’he d’alimentar del que dureu vosaltres, anem ben arreglats!” Però sempre hi eres, sempre podíem comptar amb tu i una caixa de tusquijets o de ratafia per alegrar la festa.
Hem après molt amb tu, Lluís. Eres un gran amant de la terra, de la natura, de les tradicions i de la llengua. I és d’aquesta múltiple passió que hem après qüestions com la relació entre dir a algú “capsigrany; mallerenga; gamarús; o tòtil” i l’espècie anomenada de tal manera.
També hem après que la vida és bonica, i que no ens l’hem de complicar més del compte. Que l’hem de gaudir i ser feliços. Sempre, per maldades que anessin, o malentesos que hi haguessin, el teu humor era allà per calmar l’ambient i estirar-nos un somriure.
Has estat una peça molt important per l’ANG. Eres un home d’honor i President Honorífic et vam nomenar. Eres, ets i seràs el President Honorífic de l’ANG, perquè encara que ens hagis deixat, tot el que ens has ensenyat i aportat, no ens ho traurà ningú.
Gràcies Lluís! Gràcies per la teva bonhomia. Gràcies per la teva generositat. Sens dubte, amb tu aquest petit racó de Món ara és una mica millor.