La narrativa actual: del passat i industrial
La història dels últims segles a la ciutat ha estat de lluita entre les persones i els rius. Ja al segle XIII, la ciutat de Girona va començar a créixer a costa d'ocupar espais que tradicionalment eren ocupats pels rius. Des d'aleshores, al llarg de l'edat mitjana i especialment durant la història moderna i industrial, la ciutat no ha parat de créixer fent-se espai sobre els rius. Si bé aquest creixement era incentivat per l'increment de població, l'evolució de l'enginyeria, la capacitat de control de la natura, i el creixement econòmic, el riu tornava les jugades en forma de les tan conegudes —especialment pels més vells, però possiblement cada vegada més pels joves— inundacions. Durant la revolució industrial, els humans no ens podíem pas quedar enrere: l'aigua era un gran recurs per fer funcionar les fàbriques i produir tota mena de fils, teixits i papers. Girona tenia la sort de tenir aquest preuat recurs a l'abast, i la desgràcia d'haver construït la ciutat ocupant el seu espai natural. Les fàbriques portaven treballadors i alguns pobles creixien amb les cases de la fàbrica i eventualment serien annexionats a la ciutat de Girona. L'aigua que permetia créixer a la ciutat era contaminada per la mateixa indústria, la gent se n'apartava i es volia l'aigua lluny de la gent. Tant és així que es projecta cobrir l'Onyar, i entre inundacions i la creixent demanda d'aigua a Barcelona es construeixen preses riu amunt. Les activitats tradicionals es perden, la gent perd el costum d'haver-se de protegir de l'aigua i les fàbriques acaben marxant deixant la gent i els rius completament desconnectats els uns dels altres. I, és precisament en aquest context, on els moviments ecologistes i de protecció del territori —com l'ANG— apareixen com a resposta a la cultura industrial i explotadora, ja arrelada a la població, que ens ha dut a l'actual crisi (climàtica?).
És analitzant els diferents esdeveniments històrics i parlant amb experts que fem un mapa de què ens ha portat a la desconnexió i dels elements que ens poden ajudar a tornar a connectar amb el riu.
.png)
Parlant d’alternatives, noves maneres d’entendre el món i una vida diferent a Girona
En un moment d'urgència on és necessari canviar la manera en què vivim i pensem, deixem de fer les coses com les hem fet fins ara, hem de plantejar-nos quin futur volem. Per això hem fet exercicis especulatius intentant respondre aquesta pregunta i vinculant les respostes amb els rius.
És a través d'aquestes converses que apareix una nova perspectiva sobre la natura a la ciutat. Girona passa a ser una ciutat-riu, on els traçats de l'aigua s'han renaturalitzat i ampliat per reduir la pressió del formigó sobre l'ecosistema. Serà possible tornar-s'hi a banyar, i pescar. S'honora i es celebra el mineral preuat que, amb mesura, prenem al riu. I n'estudiarem el seu idioma, aprendrem les llengües de la natura i l'escoltarem.
Però no podríem discutir d'aquest futur si no contempléssim altres futurs alternatius. Vet aquí alguns fragments d'aquests futurs.
“A causa de la tecnocratització, la cultura de l'optimització i maximització de beneficis s'ha consolidat. A tothom té garantit un petit habitacle i una feina dins les ciutats verticals. La gent passa el temps treballant, mirant series sobre mons exòtics o anant al gimnàs. La societat s'ha d'enfrontar a una nova crisi: la generació nihilista.” [Futur 3]
“La tecnologia Big Brain s'ha estès a tota la població al llarg de l'última dècada. Durant aquest temps hi ha hagut una revolució global que ha posat de manifest la importància de la diversitat cultural, i la caiguda d'alguns estats ha permès l'abolició de polítiques antimigratòries. Tot i això, la població s'ha radicalitzat. [...] Les comunitats han acabat acceptant l'ús de les noves tecnologies per ajudar als individus a comunicar-se i fer un seguiment del seu benestar.” [Futur 2]
Una nova cultura
Finalment, triem el bo i millor de cada futur i ens imaginem què podria representar-lo: històries, activitats al riu, renaturalització, una celebració de l'aigua... Un conte o una llegenda potser? La Ter i la Bastiments. O què tal un festival d'històries i contes, explicats vora el riu entre vímets per fer cistells?
Aquestes dues captures del futur, sorgit de les converses que hi ha hagut al voltant del projecte, intenten representar i transmetre una nova cultura a la ciutat, on el riu és central i té un gran paper en el nostre imaginari col·lectiu perquè és la nostra font de vida i l'origen de què som. Li devem tot.
