L'ANG analitza els valors de diòxid de nitrogen a la ciutat de Girona i demana mesures per mantenir baixos els nivells de contaminació atmosfèrica després del confinament.
Gràfics fets per en Xavier Valero
Fa dècades que científics i ecologistes alerten que el canvi climàtic és una amenaça a la supervivència per l’espècie humana. Durant aquest temps administracions i institucions internacionals han intentat fer-hi front aprovant plans, programes, tractats, cimeres, etc. fins a declarar l’estat d’emergència climàtica. Malgrat això, el resultat de tot plegat ha estat un increment incessant de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i una perpetuació del sistema actual basat en l’explotació de recursos fòssils i naturals.
La contaminació atmosfèrica és només una conseqüència més de la crisi ambiental global, però té una repercussió directa sobre la qualitat de vida i la salut de les persones. A Europa moren cada any 400.000 persones de forma prematura a causa d’aquesta i l’exposició continuada pot produir malalties respiratòries i agreujar les ja presents.
Arran de la crisi generada pel Covid-19 l’economia arreu del món ha quedat paralitzada, fet que ha posat en relleu l’impacte de les nostres activitats en la qualitat de l’aire. Arran d’això els NATUS hem analitzat l’efecte del confinament sobre la contaminació atmosfèrica a la ciutat de Girona. Aquests han sigut els resultats que hem obtingut de l’anàlisi de les dades disponibles dels nivells de NO2 com a indicador de la qualitat de l’aire:
-
Els nivells al quals la majoria de la població de la ciutat està exposada són nivells saludables -per sota del valor límit de 40 ug/m3. Tot i això, existeixen punts vulnerables pròxims a vies molt transitades com són la Ronda Ferran Puig, Pont Major, carretera Barcelona i carrer de la Rutlla.
-
En les darreres setmanes s’ha produït una dràstica disminució dels nivells de NO2 a la ciutat de Girona. Hem analitzat l’evolució dels valors mitjans de NO2 en períodes de 10 dies i s’observa una reducció de fins al 60% dels nivells habituals i arribant a rècords històrics de 5 ug / m3 (Figura 2).
Tot i que la ciutat de Girona no presenta una problemàtica greu a nivell de contaminació atmosfèrica (els nivells de NO2 oscil·len entre 28.7 i 68.6 ug/m3 (Figura 1)) té la necessitat de reduir anualment un 7,5% les emissions de GEH per poder fer front a la crisi climàtica.
La disminució dels nivells de contaminació d’aquestes últimes setmanes, demostra que reduir els nivells de contaminació atmosfèrica és possible i només és qüestió de voluntat política i social establir quin model socioeconòmic volem per la nostra ciutat.
En poques setmanes esperem poder tornar a una certa normalitat i retrobar l’escalf del contacte social. Però quan recuperem les rutines i tornem a la feina, a l’escola o a passejar, és el moment de preguntar-nos quin model de vida i de mobilitat volem recuperar i quines coses podem i volem canviar per avançar cap a una societat més justa i saludable.
Serem capaces de posar la vista al centre i canviar el model de mobilitat a la ciutat de Girona per fer front a la crisi climàtica?
