Girona parla de ciutats en transició

• El canvi climàtic i el Peak Oil són dues realitats paleses i cada vegada més evidents.
• Les ciutats en transició són comunitats que treballen per augmentar la seva resiliència a aquests dos fets. És un canvi de paradigma social.
• Cal crear xarxa i preparar-se des de ja.
• Actualment som altament dependents de l’energia. Ni tant sols les renovables podrien abastir l‘elevat consum energètic mundial. Cal aprendre a fer les coses d’una altre manera.
• Les ciutats en transició treballen a dos nivells: des dels governs locals i des de la ciutadania.
• Un web de referència: http://www.transitionnetwork.org
• La diferència de classes, que s’accentua amb la crisis econòmica fa que els diferents sectors de la població pateixin els efectes del canvi climàtic i el Peak Oil de forma diferenciada. La crisi energètica i del clima augmenta la taxa de “pobresa”, generant ciutadania mancada d’autoconfiança; cal invertir en aquesta població per facilitar la resiliència. Cal sensibilització i empoderament popular davant d’aquests fets. I cal garantir uns mínims bàsics (aigua, llum, aliments, salut, educació...) a tothom. Les ciutats s’han de dissenyar i desenvolupar amb nivells d’autosuficiència alts.
• Les ciutats en transició fan un plantejament a curt termini, però també a llarg termini per crear models generacionals.
• Cal fer esforços en ajudar la gent, però també en generar un canvi de model. No s’han de tapar els forats del sistema actual, sinó crear noves estructures.
• Les ciutats en transició es basen en el cooperativisme i els projectes més resilients d’economia social. El banc del temps és un exemple d’aquest canvi de paradigma.
• Cal deixar de jugar al seu joc; desobediència civil. Alhora, però, cal ser conscients que és un problema de tots, no de “nosaltres contra ells”, i que és necessària la cooperació entre tot tipus d’actors i a totes les escales.
• Les renovables són una alternativa que permetran atenuar el cop, però no és suficient. És imprescindible un decreixement en l’ús d’energia.
• També cal tenir una visió a nivell mundial i entendre que l’autosuficiència al 100% no és possible. No tots els països tenen la capacitat de producció que tenim al mediterrani, pel que els intercanvis comercials continuaran tenint el seu paper. Però cal aprofitar molt més els propis recursos. Hi ha, per tant, dos punts clau: l’autosuficiència, doncs el transport cada cop serà més car i els productes menys accessibles. i l’eficiència en els intercanvis a gran escala.
• També hi ha un sector de la població molt conscienciat. Es proposa organitzar una fira d’economia alternativa al costat de l’hort de la PAH per fer visible que ja hi ha molt camí recorregut. Es pot convocar als que ja van a la fira d’entitats solidàries de l’ajuntament, però fer-nos-ho nostre.

El pròxim Green Drinks tractarà sobre els horts i es proposa fer-lo a la botiga el Rebost de Pedret.