L'Ajuntament de Salt i el Consorci del Ter també han presentat al·legacions oposant-se al projecte de la N141, però amb matissos propis que no permeten generalitzar pels seus casos les postures expressades tot seguit.
Per aquesta doble circumstància diferents entitats ecologistes, partits polítics i institucions estan d'acord amb que cal oposar-se al projecte per traslladar la N141 a la riba Nord del Ter.
A fi i efecte de treure el trànsit de Bescanó, es proposa trepitjar l'espai LIC (Llocs d'Interès Comunitari) “Riberes del Baix Ter” (codi ES5120011) en 2 sectors. D'oest a est, primer al sector de Vilanna-Devesa del Compte d'en Berenguer i després per les populars Deveses de Salt. El projecte suposa una afectació als següents hàbitats:
-
Vernedes i boscos de ribera afins (91E0*- hàbitat prioritari)
-
Boscos en galeria, sauledes i alberedes (92A0), s’inclouen aquí freixenedes i omedes
-
Prats secs mediterranis (6220* hàbitat prioritari)
-
Alzinars (9340)
Fruit de l’elevat valor ecològic del LIC, hàbitats i espècies presents a la zona afectada, durant
els darrers 4 anys (2010-2013) el Consorci del Ter ha estat desenvolupant el projecte europeu Life “Recuperació d’hàbitats riparis del riu Ter” per tal de millorar i recuperar aquests hàbitats en espais que resultaran directa o indirectament afectats pel projecte (Illa de la Pilastra i Deveses de Salt). Els treballs portats a terme han permès millorar els hàbitats de ribera presents en aquests espais. Per més informació:
www.liferipariater.com
L'Estudi d'Impacte Ambiental esmenta que s’afectarà espècies faunístiques, però no s’han avaluat les repercussions que pot tenir la implementació del projecte sobre les poblacions d’espècies de fauna d’interès com la llúdriga (Lutra lutra), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), barb de muntanya (Barbus meridionalis) i nombroses aus incloses en la Directiva 79/409/CEE.
Així mateix, l’àmbit és objecte d’un nou projecte Life -Potamo Fauna- de recent aprovació i que executarà el Consorci del Ter juntament amb altres socis durant els període 2014-2017. Aquest Life, l'únic que s'ha aprovat a Catalunya en la darrera convocatòria europea, pretén portar a terme actuacions de recuperació de diferents espècies de fauna fluvial. Algunes de les zones d’actuació previstes es situen en l’àrea d’afectació del projecte, com són la creació de microaiguamolls i l’alliberament de tortuga d’estany.
Tal com queda recollit a les al·legacions, estudis addicionals de la Universitat de Girona indiquen que tot l'àmbit de LIC acull un nombre molt major d'espècies d'elevat valor natural.
A més a més, al sector del Mal Pas, on el traçat es projecta damunt de l'actual curs del riu Ter, es requereixen actuacions que poden suposar complicacions técniques i sobrecostos, no avaluats. L’actuació prevista a la zona del Mal Pas pot comportar complicacions geològiques (desprendiments), tan durant les fases executiva com d’explotació de la via, així com impactes en forma de contaminació, etc., que no són prou considerats. Es tracta d’un traçat molt estret encaixat entre el riu Ter i la muntanya. Actualment hi ha contemplat un túnel de 100 metres que, atès l’estret pas existent, requerirà desmunts dels talussos verticals que conformen els actuals marges naturals del Ter, així com posteriors obres de fàbrica ancorats a l’interior del llit fluvial per suportar el túnel. Ambdues operacions tindran impactes directes irreversibles sobre el LIC. A més a més, la viabilitat tècnica i econòmica d’aquest punt concret del traçat d’elevada complexitat és totalment incerta. Tampoc es consideren el risc d'accidents i de vessaments de productes tòxics (olis, gasoils, àcids...) en la hidrologia superficial que es poden donar tan en l'execució de les obres com pel trànsit motoritzat posterior.
2) El projecte presenta un manca d’estudi d’alternatives
Només presenta com a suposades alternatives dues variants pràcticament idèntiques. Són dues variants amb viaductes sobre el Ter distants només 285 i 500 metres entre elles, i totalment coïncidents en dues terceres parts del traçat. No estudia doncs cap alternativa real de traçat.
A banda, ni tan sols estudia al mateix nivell de detall l’Alternativa 0, qüestió especialment greu, ja que si l’objectiu del projecte és la millora de la N141, l’alternativa 0 s’hauria de contemplar amb el mateix grau de rigor que les alternatives 1 i 2. És a dir, una alternativa basada en actuacions sobre la traça existent i que sens dubte tindria un impacte ambiental i econòmic molt menor; ambdós, aspectes clau per una raonada avaluació dels estudis informatiu i de l’impacte ambiental del projecte.
Amb millores puntuals als revolts de Vilanna i de la Montfullà, per exemple mitjançant desmunts i túnels falsos, es podrien retallar signifícativament els revolts, reduint els darrers punts de perillositat que resten a la carretera per resoldre. Cal recordar que el 2009 ja es van aprovar un seguit d'actuacions a les carreteres C63, N-141e i GI-531 entre Amer i Vilanna.
Amb l'Alternativa 0 l'únic que no es podria evitar és el trànsit per l'interior de Bescanó. Les organitzacions sotasignants consideren que el desviament de trànsit proposat, no compensa l'impacte sobre el riu Ter i la seva riba Nord, actualment verge. És més, és qüestionable fins a quin punt, treure totalment el trànsit del centre de Bescanó, podria induir un "efecte Castellfollit" sobre els comerços del nucli, ja que de cop i volta perdrien totalment la nombrosa clientela de pas que s'hi atura.
Finalment, el projecte no estudia cap alternativa sud, fet que es considera imprescindible de cara una vertiable avaluació d'alternatives.
Per tot plegat, el projecte de variant de Bescanó vulnera les lleis estatals Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
3) Les al·legacions presenten molts altres arguments que motiven la retirada i nul•litat del projecte
-
El projecte desvirtua la legislació comunitària pel que fa a l'estudi i avaluació de l'impacte ambiental i s'anomena projecte de Millora quan es tracta d'un traçat totalment per nou per un àmbit actualment intocat.
-
Insuficient consideració d’impactes sobre els valors ambientals
-
Manca d’avaluació d’impactes acumulatius i manca de supòsits de justificació del projecte
-
El projecte no avalua amb prou detall riscos indirectes que pot induir, així com sobrecostos derivats d’obres d’extrema complexitat
-
En el tram final (alternatives 1 i 2) es passaria per l’extrem oest de les Deveses de Salt afectant de manera irreversible i parcialment els seus valors naturals i paisatgístics
-
Trasllada gairebé tot l'impacte a tercers municipis i pot provocar l'expulsió de l'activitat comercial del centre de Bescanó
-
Les previsions d'augment de trànsit són irreals
-
No es justifica l’argument de perillositat d’acord als estudis de sinistralitat existents, malgrat la carretera requereix millores per fer-la més segura en punt molt concrets.
-
S’incompleix l’Informe d’Abast i del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines
-
No s’estudia l’impacte sobre el patrimoni històrico-cultural
Per tot això, les associacions i partits que han presentat les al·legacions demanen:
La retirada del projecte "Millora general. Condicionament. Corredor Brugent-Ter. Carretera N-141e, PK 105+730 al 112+500. Tram: Bescanó-Salt" (clau: EI/IA.AG-03020.4), pel seu elevat impacte ambiental i per l'existència d'alternatives clarament millors tan ambientalment, com des de la perspectiva econòmica i de les comunicacions, i que no s'han estudiat ni analitzat amb el rigor pertinent, ni de manera ajustada a dret.
Que es reinicïi la tramitació del projecte amb la inclusció d’una l’Alternativa Zero real, desenvolupada i estudiada al mateix nivell de detall de les demés.
Que s’inclogui també una alternativa pel sud de Bescanó, de manera que l’anàlisi d’alternatives sigui complet i creïble.
Les organitzacions sotasignants donaran continuïtat a aquesta campanya en defensa del riu Ter amb accions d’informació i mobilització social, accions polítiques al Parlament de Catalunya i accions judicials, sense descartar elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg, per tal de denunciar la violació de la normativa comunitària de conservació del medi natural i la biodiversitat (Directiva Hàbitats entre altres).
Foto: Marçal Molas
