La jornada celebrada a Terrassa amb el nom “Els conflictes i la defensa ambiental, obrim pas a un nou model social per visualitzar i millorar el treball que fan les entitats per evitar la destrucció del territori, la biodiversitat i per defensar el medi i la salut pública» va comptar amb la participació de 180 persones i la col·laboració de ponents de moltes entitats i organitzacions ambientals de Catalunya i d’EdC. Es va intentar donar resposta als conflictes ambientals amb una anàlisi dels CONFLICTES I LA DEFENSA AMBIENTAL mitjançant CINC TALLERS simultanis, coordinats per diferents tècnics i activistes rellevants, que plantejaren les emergències i les prioritats d’acció per solucionar l’emergència ambiental que patim a Catalunya. Els tallers que es van realitzar tractaven les temàtiques següents:
1. TRANSICIÓ ENERGÈTICA JUSTA
Es va plantejar que no podíem esdevenir un territori colònia generadora d’energia per Europa, l’obligatorietat de reduir la implantació de renovables eòlica i solar pel seu impacte en l’avifauna i per evitar el sacrifici de la seguretat alimentària dels sols agraris i d’interès rural i turístic per evitar la desertització del mon rural. Per contra es va manifestar la necessitat d’obligar a ubicar les plantes solars en proximitat a les zones de consum per evitar més xarxes MAT, situar-los en infraestructures, espais degradats i sostres d’edificacions en els àmbits urbans i metropolitans.
2. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT
Es va plantejar la pèrdua de biodiversitat en els ambients forestal, agrari i fluvial en tots els nivells de la cadena tròfica, la caiguda de població les aus migratòries i la necessitat d’implementar mesures de plans de gestió dels espais protegits. Per altra banda, mesures per evitar la caiguda de biodiversitat en el sòls no protegits, reduir l’ús agrari de productes fitosanitaris, un canvi de model que eviti les pitjors conseqüències de l’augment de temperatura, que aviat superarà els 1,5 2 ºC.
3. AIGUA, SEQUERA I RIUS
Es va plantejar que la situació actual de sequera situa els ecosistemes fluvial i humits en una situació límit de pèrdua de biodiversitat i de mortaldat de moltes especies de fauna. La situació dels transvasaments i sobreexplotació per usos urbans de les conques deixen rius com la Muga, el Ter i el Llobregat en una situació tràgica, fet que va ser denunciat a la Fiscalia per part d’EdC davant la presumpció de delicte ambiental per la reducció dels cabals ecològics.
Mentrestant la inexistent política de prevenció de la reducció dels usos per activitats ramaderes i agrícoles intensives, per usos de comercialització d’embotelladores i sobreexplotació d’aqüífers al Montseny, per usos industrials d’exportació i usos turístics s’agreuja amb la minsa reducció per part dels escenaris d’emergència. També es va esmentar que molts municipis tenen consums excessius incontrolats, que hi ha una manca de coneixement de la situació de pèrdues de la xarxa i de control de piscines i jardins privats i que cal una nova política de l’aigua a nivell català i municipal. Aquesta gestió pal·liativa de la sequera que està fent la Generalitat (no iniciada fins pràcticament el novembre de 2023) és una conseqüència directa de la manca de prevenció i aposta per aquelles infraestructures clau que van detectar al 2008, com per exemple l’aposta per la reutilització de l’aigua regenerada.
4. RESIDUS I PREVENCIÓ
Es va plantejar que estem en una situació gravíssima de col·lapse de residus, de creixement dels residus i d’un nivell de recuperació real dels residus realment baixíssima (d’un 41%) quan la Directiva de residus marcava els objectius a l’any 2020 del 50%. Es va denunciar l’incompliment de la moratòria a noves incineradores, es va demanar la retirada del Pla de NO desmantellament de les incineradores existents, que està apunt d’aprovar-se per part del Govern, i que sols comportarà incrementar més la incineració. Es va exposar la necessitat de no construir més abocadors ni que s’ampliïn els existents, fins que no s’aprovi una llei efectiva de Prevenció de residus (especialment rellevant a les grans ciutats on la majoria no arriben al 35% de recollida selectiva i que al 2025 s’hauria d’arribar al 55%).
Es va exposar la greu situació de la crema de residus i els impactes a la salut i al medi i la situació dels conflictes tant per incineradores com abocadors, on les plataformes afectades van exposar la seva denuncia. Però la solució no es reciclar més, sinó produir menys residus. Es va exposar la proposta de Llei de prevenció de residus que fa anys que es va proposar al Govern i als grups parlamentaris per atacar d’arrel les agressions que provoquen l’extracció de matèries, i les infraestructures de tractament. Una Llei que es basi en un canvi de model socioeconòmic, que impedeixi generar residus, no com la Llei que el Govern català està preparant, que es continuista amb el model de la Llei reguladora de residus.
5. MOBILITAT, TRANSPORT PÚBLIC VERSUS PRIVAT
Es va plantejar que estem en una situació de gran dificultat per prendre mesures de qualitat de vida en relació a la mobilitat, a la qualitat ambiental i la salut de les persones. No hi ha polítiques publiques de gestió de la mobilitat sense condicionants de la política, de manca de decisions tècniques que fa que les dues formules per gestionar l’ús del vehicle privat (limitar l’accés i tarificar el seu ús a les ciutats i a les vies d’alta capacitat) ja que els impactes ambientals del transport privat respecte del transport públic quintupliquen els efectes ambientals sobre la salut i el medi ambient. Els costos econòmics de mobilitat en transport públic també son molt inferiors, però cal guanyar informació, efectivitat i seguretat del servei públic.
L’estratègia per limitar el transport privat de vehicles i mercaderies és l’exigència sobre les condicions ambientals atmosfèriques, amb la delimitació d’Estacions de mesura de l’ambient atmosfèric, i sobre les directrius europees de mercaderies. Finalment la CCQC ha quantificat que el projecte del Quart Cinturó Abrera Terrassa amb més de 250M d’Euros per 13 km. Amb aquesta quantitat es podria haver fet 10 intervencions en transport públic que afectarien de forma molt rellevant a més de 2 milions de persones del Vallès.
MAPA DE CONFLICTES ECOLOGISTES DE CATALUNYA
Es va presentar el Mapa de Conflictes “in progrés” on les entitats d’EdC col·laboren amb altres entitats ecologistes i plataformes de Catalunya per la seva defensa ambiental. D’aquesta manera es representa la important tasca de lluita ambiental de les entitats per una relació més sostenible entre la societat i el medi ambient. Podeu consultar les lluites aquí.
ACTE CENTRAL: L ’EMERGÈNCIA AMBIENTAL, TENIM SOLUCIÓ
Amb la participació de persones de referència sobre el canvi climàtic, la transició energètica, la biodiversitat i sobre els límits del creixement. Els ponents principals varen ser Borja Nogué, membre de Research Degrowth International; Olga Alcaraz, grup sobre el Governament del canvi climàtic de la UPC; Sergi Saladié, geògraf i professor associat de la URV; i Susanna Abella, Plataforma de Defensa de l’Ebre.
La voluntat dels ponents va ser indicar un sentit conjunt d’afrontar la realitat amb optimisme actiu de seguir defensant la natura mitjançant el conflicte com a formula per conscienciar la ciutadania de defensar posicions i solucions alternatives de treballar intensament per l’educació ambiental i per treballar en projectes en positiu que evidenciïn que no només hi ha un a posició de denuncia ambiental sinó propostes associatives i cooperatives que mostren que hi ha alternativa. I que ens trobem en un moment que s’han reduït i oblidat les confrontacions entre posicions de les entitats i tothom està treballant en el mateix camí degut a la situació d’emergència climàtica i pèrdua de biodiversitat. Cal el treball en xarxes socials i en taules transversals de cooperació en les situacions i conflictes més crítics on el treball conjunt ens pot complementar i ajudar a guanyar-los. La responsabilitat ambiental no pot recaure principalment en la ciutadania, sinó que al contrari, és l’administració qui ha de regular els recursos davant una emergència ambiental, sempre amb la visió de la justícia ambiental.
Finalment, es va defensar mantenir les lluites de les entitats ecologistes, en la seva confrontació amb les activitats econòmiques i els interessos especuladors que causen la destrucció ambiental, posen al descobert arreu del país l’incompliment per part de les administracions de l’obligació i prioritat de preservar la biodiversitat, els drets ambientals i la salut pública, en mantenir el model de creixement consumista, extractivista i esgotador dels recursos naturals, portant-nos sense aturador a la situació en la que ens trobem. Les instàncies internacionals de referència com l’IPCC i l’IPBES veuen que cal fer front a l’Emergència Ambiental arreu del planeta de manera clara i urgent.
La Jornada va treure reflexions i conclusions sobre accions que són prioritàries i quines emergències es plantegen en la contradicció del model de creixement insaciable i ús dels recursos finits que s’està donant, i com esdevenir un nou model ecològic de país i d’organització responsable de la nostra societat.
