Com tots sabem, la tecnologia està transformant profundament la nostra manera de viure. Aquest procés s’ha vist accelerat de forma inusitada a causa de la pandèmia del Covid, en què la tecnologia ha esdevingut la taula de salvació per a la majoria de nosaltres. Per aquesta raó, i per desconeixença, hem adoptat les noves eines sense reserves, amb ingenuïtat, pressuposant que no tenien cap impacte sobre el medi ambient.
De fet, quan enviem un correu, guardem un document a Google Drive o fem una cerca per Internet generem milers de dades, sovint inconscientment, que s’emmagatzemen al Núvol, amb informació valuosa per a les companyies o per a nosaltres mateixos. El Núvol, el paradigma informàtic de què tothom parla però, realment, ningú en sap res. I és que la majoria d’usuaris d’Internet no tenim ni la més remota idea de l’espai on es desen totes aquestes dades; potser sí que hem sentit a parlar del Núvol, però ens l’imaginem com un concepte totalment eteri, amb les dades deambulant per l’aire, com satèl·lits.
El meu treball de recerca busca deixar enrere el concepte de Núvol com una mera abstracció: el Núvol és en realitat un gran conjunt de naus immenses, plenes d’ordinadors i de difícil accés que s’anomenen centres de dades. Per tant, el Núvol té limitacions físiques (per això de vegades ens quedem sense espai al nostre Núvol) i, com qualsevol altra indústria, és responsable d’una petjada ecològica important. L’objectiu central del treball és donar visibilitat a la (poca) sostenibilitat d’aquests centres de dades.
La informació analitzada durant l’elaboració del treball evidencia el secretisme de la indústria dels centres de dades pel que fa a la ubicació i consum energètic d’aquests, el desconeixement generalitzat d’aquesta problemàtica ambiental i la manca d’acció per part de les institucions, sempre a remolc.
Com que es tracta d’un treball amb informació molt tècnica, les idees principals del meu treball es recullen en una infografia pròpia, senzilla i accessible a tothom. A més, la infografia conté algunes accions que pot fer l’usuari corrent per reduir l’impacte ambiental esmentat. Amb tot, el meu treball busca que la població local abandoni la idea segons la qual la nostra conservació de dades compulsiva (fotos, documents, correus, cançons) és inofensiva per al planeta.
Tània Pazos Puig, estudiant de segon de batxillerat de l’institut Santiago Sobrequés de Girona.