El gasoducte interconnector entre la península ibèrica i França, anomenat MIDCAT, va iniciar la seva tramitació el 2007 i es va paralitzar per l'estat francès el 2010, però tot i així les obres al costat del territori català, van començar el 2011 i van arribar fins a Hostalric. Ara, el projecte es reactiva per completar el tram des d'Hostalric fins a Figueres.
Aquest projecte, en cas de construir-se, afectaria el territori gironí de la mateixa manera que ja ho fan altres infraestructures d'interconnexió, com la MAT o l’AVE. De fet, les entitats ecologistes consideren el MIDCAT i la MAT “projectes bessons”, tant pel que fa a la opacitat de la seva tramitació com al model energètic obsolet al que responen.
A més de l'important impacte ambiental que tenen infraestructures com aquest gasoducte (un impacte que ja s’ha posat de manifest en el tram construït des de Martorell fins a Hostalric), les entitats que s’hi oposen consideren que aquest tipus de projecte no contribueixen a la planificació d'un futur energètic viable, sostenible i socialment just. Els projectes que, com el MIDCAT, figuren en estratègies supranacionals, com ara la Unió Energètica i els projectes d’interès comú o el Pla Juncker, impulsen la creació del mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea i obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per la seva execució. Les realitats locals, en canvi, es perceben com a actors passius de tot el procés. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d’acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caspi.
Davant d'aquests fets, la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), la IAEDEN-Salvem l'Empordà, Bitxacs de la UdG, l'Observatori del Deute de la Globalització (ODG), l’Assemblea de Joves del Gironès i Ecologistes en Acció, així com diverses persones a títol individual, van constituir el passat 9 de febrer una plataforma ciutadana (Plataforma resposta al MidcAT) per fer visible el rebuig ciutadà a aquesta insfeatructura gasística, així com al model que respon, i reivindicar una transició energètica, més respectuosa amb l'entorn i les persones i que vagi en consonància amb el territori i les necessitats de mitigació i adaptació davant del canvi climàtic.
La plataforma està recollint adhesions i ja compta amb el suport d’organitzacions tals com Som Energia o l’Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres, entre d’altres. La campanya en Resposta al MidcAT s’iniciarà aquest divendres 24 de març al Casal Popular Pla de l’Estany amb una xerrada-debat que donarà el tret de sortida a l’exposició itinerant dels efectes de la construcció del primer tram (Martorell-Hostalric).
