L’activitat és fruit del treball conjunt entre diferents actors donada la importància de la temàtica i el moment. Està organitzada per la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible amb la col·laboració del Campus de l’Aigua, el Campus de Cohesió i Compromís Social, l’Ajuntament de Girona i la plataforma Aigua és Vida.
Els discursos dels darrers anys han assumit els postulats dels feminismes en la tensió capital-vida i la necessitat de recuperar el control sobre aspectes crucials per al sosteniment de la vida.
Un d’aquests punts és l’aigua. Sense aigua no és possible la vida, ni de les persones ni dels entorns tal i com els coneixem. Des dels nous postulats garantir la vida digna passa per repensar com i qui pren les decisions sobre l’accés a l’aigua.
El DHAS va sorgir formulat com un dret individual però en els darrers anys ha viscut una transformació profunda vers un dret col·lectiu, i més encara, com una responsabilitat col·lectiva.
Des del marc dels comuns, l’aigua entesa com a comú i des d’una lògica social dels comuns, s’uneixen en comprendre que garantir el DHAS sobrepassa la concepció dels drets per ser compresa com a quelcom bàsic que ha de ser garantit des de la pròpies societats i les seves institucions. Per això, l’aigua, en tant que comú, desmercanitlitzada es presenta com un element clau en aquesta transformació.
Si bé anys enrere el DHAS era una problemàtica associada als països del Sud Global, donant per suposat que era un tema assolit i resolt a casa nostra, la crisi de la Covid 19 ha fet aflorar amb força i virulència moltes realitats que ja existien en les nostres poblacions. Realitats sobre l’augment de les desigualtats i com aquestes desigualtats afecten en les pròpies condicions per a poder tenir una vida digna. La crisi de la Covid19 ha mostrat que el volum de persones aquí que no tenen accés a l’aigua és més elevat del que es creia. Però també ha mostrat que la tendència dels índexs de pobresa (feminitzada), i per tant, de les desigualtats, augmentarà, del que se’n desprèn que si el DHAS no és pres amb la importància i centralitat que correspon, aquesta bretxa també augmentarà en els propers anys.
Girona, Salt i Sarrià de Ter es troben en un punt d’inflexió estratègic ja que el procés de remunicipalització suposa una oportunitat per la introducció dels nous elements que han de caracteritzar un servei com el de l’aigua. Això suposa incloure tant la importància del DHAS com la vinculació estreta entre el Cicle Integral de l’Aigua i el Cicle Urbà de l’Aigua.
La taula rodona fa un recorregut des de l’àmbit de la cooperació i el Sud Global per apropar-nos als debats i necessitats actuals a les nostres poblacions i compta amb la presència de Raquel Garcia (Lequia), Gonzalo Marin (RAP i Plataforma defensa del Canal Isabel II) i Carlos de la Cruz (Grup de Treball DHAS de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa).
Per dur a terme part d’aquesta labor, l’Ajuntament de Girona ha signat un conveni amb la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible de la UdG qui l’està ajudant amb aquest procés. Alhora les entitats, com Aigua és Vida, col·laboren des de la ciutadania organitzada en incorporar elements dels debats recents.
L’activitat serà online amb inscripció prèvia.