Aquesta presentació pública té lloc davant de les obres de la nova potabilitzadora de la xarxa d'Osona Nord. Una obra pública que pretén satisfer la garantia de subministrament de diferents municipis amb un denominador comú: la contaminació de nitrats de la majoria dels seus aqüífers causats per la indústria ramadera intensiva. I en el cas de Torelló amb un greuge afegit: un pou municipal clausurat per l'alta concentració d'un dissolvent d'origen industrial (Percloroetilè). Un nou exemple de la teoria dels “costos públics, beneficis privats”.
LA CAMPANYA DERECOLLIDA DE DADES A LA CONCA DEL TER
Aquesta campanya de recollida de dades l'hem dut a terme de forma conjunta entre les diverses entitats que formem part de la plataforma “Aigua és Vida” a la conca del Ter. Les entitats col·laborem desinteressadament amb la voluntat de difondre els resultats i contribuir a obrir un debat ciutadà al voltant de la gestió de l'aigua a Catalunya.
Del total dels 54 municipis que hem pogut analitzar, a dia d'avui els percentatges són bastant repartits: un 46% de municipis amb gestió pública i un 54% de municipis amb gestió privada (o gestió mixta amb domini de l'operador privat). No obstant, si mirem el número d'habitants d'aquests municipis ens adonem que un 87% de la població rep al seu municipi un servei de gestió privada de la xarxa d'aigua i només un 13% de la població gaudeix al seu municipi d'un servei públic.
És a dir, el pastís que busquen aquestes empreses és gestionar l'aigua dels nuclis amb un major nombre d'habitants (clients captius). Una honrada excepció, al tractar-se d'una capital de comarca, és Ripoll on l'empresa municipal SOMARSA gestiona el servei.
CONSEQÜENCIES DE LA GESTIÓ PRIVADA
Opacitat: La meitat del municipis, tot i enviar la petició d'informació per carta certificada, no han respost; i el que és pitjor, alguns d'ells ens han adreçat directament a l'empresa concessionari com desconeixent que l'aigua és de gestió i responsabilitat seva. La complexitat i la dificultat d'accés a la informació crea opacitat al voltant de la gestió, i en definitiva un allunyament de les responsabilitats tant de la ciutadania com de l'administració sobre la gestió d'aquest bé comú.
Descontrol per part de l'administració local: Sota la gestió privada, el control de la informació sobre l'estat de la xarxa (dipòsits, bombes, canonades...) i la necessitat real de manteniment o l'estratègia de les inversions recauen sobre les empreses. Els propis ajuntaments no poden controlar la informació – tot i que continuen ostentant la titularitat del servei. Seguint el seu propi interès la gestió privada promou les inversions a realitzar i el deute dels ajuntaments, compensat per l'allargament dels períodes de concessió.
El preu de l'aigua: de mitjana és més car en els municipi on la gestió és privada que on la gestió és pública. Per una doble causa, la gestió privada necessita obtenir beneficis i amortitzar inversions, ambdues causes es repercuteixen als preus. No obstant, la varietat i divergència de dades en relació als preus (amb quotes mínimes, trams, magnituds i tarifació diferents) dificulta la seva interpretació.
Davant de tot això, ens preguntem si la titularitat, el control i els objectius del servei continuen essent realment públics com defensen els ajuntaments que han concessionat el servei.
EL PROCÉS PRIVATITZADOR
És sobretot a partir dels anys 90 - tot i que hi ha casos anteriors - que s'ha accentuat la tendència privatitzadora de la gestió municipal de l'aigua. Podem dir que als municipis de la conca del Ter hi ha hagut un procés privatitzador, hem passat aproximadament d'un 60% de la població amb gestió privada a un 87% actual. En canvi no s'ha donat cap cas de remunicipalització en aquest mateix període. És a dir, els ajuntaments queden lligats de mans per les empreses concessionàries.
Els contractes de gestió són per períodes llargs i en mans de poques empreses. De fet, dues empreses repartides territorialment dominen el sector. A les comarques del Ter mig i alt (Osona i el Ripollès) domina l'empresa SOREA (del grup AGBAR: propietat de la multinacional francesa SUEZ i La Caixa) i a les comarques gironines domina l'empresa PRODAISA (participada també per AGBAR, AQUÀLIA i La Caixa entre d'altres). Per tant podem parlar d'un oligopoli de l'aigua.
Hem detectat una pràctica estesa de les empreses concessionàries del servei d'aigua: anticiparse alguns anys a la finalització dels contractes en vigor amb els ajuntaments amb propostes d'ampliació del termini dels contractes a canvi del finançament d'inversions (que recuperen amb escreix). Per això creiem que aquestes dades que avui fem públiques poden ser d'interès, perquè la ciutadania tingui informació, prengui consciència i pugui actuar al seu municipi. Per la qual cosa, des d'Aigua és Vida i les entitats que en formem part ens oferim plenament a col·laborar.
Veiem com una oportunitat per sortir dels tentacles de la gestió privada aquells municipis on la concessió finalitza els pròxims anys. Són els casos de St. Vicenç de Torelló, Torelló, Tavèrnoles, Folgueroles, St. Julià de Vilatorta, Tona, Girona i St. Gregori. Als esmentats municipis se'ls enviarà una carta (veure dossier de premsa) oferint arguments i possibilitats reals de remunicipalitzar el servei de l'aigua.
És especialment destacable la situació d'alguns ajuntaments amb el que nosaltres considerem contractes il·legítims. Són casos on les inversions inicials hauran estat més que amortitzades i no es pot justificar el tracte de favor de l'administració vers cap empresa privada.
És flagrant el cas de Vic (on l'empres Aigües Vic, SA té un contracte signat el 1949 - sota la dictadura – i per una durada de 99 anys). Igualment els municipis de Gurb, Sta. Cecília de Voltregà i Viladrau es troben en una situació de períodes abusius de concessió.
Als ajuntaments esmentats (tan a l'equip de govern com als partits de l'oposició) Aigua és Vida els enviarà una carta convidant, com a mínim a la reflexió i a emprendre mesures per recuperar el servei sota control públic (veure dossier de premsa).
Cal recordar que la finalitat de les multinacionals i empreses financeres que es troben darrere lesprincipals empreses del sector de l'aigua és en primer lloc obtenir els màxims beneficis i dividends pels seus accionistes.
En general podem concloure que la privatització suposa una pèrdua efectiva del control del servei, més opacitat, un encariment de preus i que és un procés que difícilment té marxa enrere, en definitiva la pèrdua de sobirania sobre un bé comú.
ARGUMENTS PER UNA GESTIÓ PUBLICA
Des d'Aigua és Vida estem convençuts que hi ha solucions si hi ha voluntat política. La gestió de l’aigua ha de ser pública; i la participació ciutadana, la transparència i el control social han de ser els eixos vertebradors d’aquests serveis públics.
Una gestió pública de l’aigua és una opció viable que s’està duent a terme a diferents municipis de la conca del Ter i de Catalunya. També hi ha ciutats europees que han recuperat la gestió pública de l'aigua com París, Berlín, Rennes, Niça... Per tant, l’argument de la complexitat tècnica i que la capacitat de gestionar-la només és possible en mans privades no té sentit.
Una correcte gestió pública de l’aigua - si hi ha voluntat política i està ben gestionada – resultarà positiva per les arques municipals i repercutirà directament en la ciutadania (qualitat del servei, reducció de preus i recuperació ambiental de les fonts de captació).
Només la gestió pública és garantia d'una visió prou àmplia per integrar qüestions ambientals (com la recuperació d'aqüífers i millora dels entorns fluvials) i dur a terme polítiques socials (per exemple, amb tarifes adaptades davant de la creixent situació de pobresa i evitant talls en el subministrament per aquesta causa). La bona gestió municipal ofereix un servei més equitatiu, més transparent, més eficient, i a llarg termini, un millor servei i més sostenible. Per tant l’aigua té dimensions socials, culturals i ecològiques que no són protegides ni garantides per les forces del mercat. La remunicipalització és una opció creïble, realista i atractiva.
Finalment ja que ens trobem aquí, volem encoratjar els ajuntaments de Torelló i St.Vicenç de Torelló perquè aprofitin la finalització del seu lligam contractual amb l'empresa privada SOREA (propietat d'AGBAR, i al seu torn de la multinacional francesa SUEZ i La Caixa) i remunicipalitzin el servei d'aigua al seu municipi, sota la forma de gestió directa o en un consorci públic.
El mateix debat que volem que s'obri a la resta de municipis de la conca del Ter, on la participació de la ciutadania hi ha de jugar un paper important. Per això oferim la nostra total col·laboració.
Plataforma AIGUA ÉS VIDA
Entitats promotores del present recull de dades:
Grup de Defensa del Ter
Associació de Naturalistes de Girona (ANG)
Ateneu Juvenil, cultural i naturalista de Girona