S'ha iniciat una campanya de recollida d'adhesions per protegir el corall vermell de la Costa Brava i sol·licitem a la Ministra que atengui les recomanacions científiques i augmenti els esforços per evitar el furtivisme i la sobreexplotació d'aquesta espècie emblemàtica catalogada “En perill”.
Fa escasses setmanes el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA) va adjudicar 12 autoritzacions per a l'extracció i venda de corallvermell (corallium rubrum) en aigües exteriors de Catalunya, tot i que la Generalitat de Catalunya va introduir la suspensió temporal d'aquesta activitat extractiva durant 10 anys (concretament fins al 31 de desembre de 2027). Aquest fet ha provocat una gran polèmica, tant entre la comunitat científica com en la societat civil, en particular a Catalunya, i ha motivat una campanya per a la protecció del corall vermell en les costes catalanes.
La decisió de la Generalitat va estar motivada pels últims estudis científics, concretament un informe publicat per 14 científics de cinc centres de recerca que alertava que el 90% de les poblacions de corall vermell en aigües de Catalunya (tant en aigües interiors com a exteriors) estan en un estat de conservació crític.
En aquest informe s'afirma, a més, que la majoria de les poblacions es poden considerar ecològicament extintes, per la qual cosa la comunitat científica recomana amb caràcter d'urgència el tancament de la pesquera de corall vermell mitjançant l'establiment d'una moratòria de 20 anys ampliable. D'altra banda, i d'acord amb aquesta alarmant situació, en el 2015 aquesta espècie va ser inclosa en la llista vermella del Mediterrani elaborada per la IUCN en la categoria "En perill".
Lydia Chaparro, ecòloga marina i una de les promotoras de la carta oberta que ha estat enviada a la ministra, considera que "el MAPAMA ha concedit intencionalment llicències a les zones de la costa catalana en les quals no existeixen aigües interiors (de Cap de Begur fins a la localitat d'Arenys de Mar), ometent les recomanacions científiques que alerten del greu estat de les poblacions de corall vermell". I afegeix que “és alarmant que el Govern, en lloc de recolzar la recuperació d'una espècie emblemàtica i de gran importància ecològica com el corall vermell, prefereixi defensar els interessos d'un petit col·lectiu enfront dels interessos del conjunt de la societat”.
De fet, els esforços realitzats per la Generalitat de Catalunya per protegir les colònies de corall vermell van en línia de les recomanacions internacionals de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CFGM), totes elles vinculants per a les parts contractants i, per tant, també per a Espanya, així com Directives i Reglaments europeus que insten a preservar l'hàbitat natural i les espècies marines en perill en el Mediterrani.
Joaquim Garrabou, coordinador de l'informe i investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), posa l'accent en la necessitat que s'accelerin les mesures per garantir la conservació del crall vermell, no només a Catalunya, sinó a nivell mediterrani. Aquest investigador destaca que les obligacions d'Espanya en virtut de l'Acord de la CGPM per a l'explotació sostenible del corall vermell avalen la decisió de la Generalitat de Catalunya i afegeix que "entre les mesures, es contempla el tancament de l'espai temporal de les pesqueres així com la prohibició de capturar corall vermell a profunditats inferiors als 50 metres, tret que hagin estudis científics que avalin una excepció. Però amb les dades que disposem sobre l'estat de les poblacions de la costa catalana, el tancament d'aquesta activitat és l'única solució viable per recuperar les poblacions de corall vermell”.
A més, aquest investigador declara que “un control de les talles de les colònies explotades resultaria el tancament de facto de la seva extracció, ja que la majoria no aconsegueixen la talles mínimes legals (7 mm de diàmetre)”. I conclou dient que “la moratòria establerta per la Generalitat va en la bona línia, però que les llicències concedides pel Ministeri dificultaran encara més la lluita contra el furtivisme i la sobreexplotació de corall vermell en la Costa Brava”.
La carta oberta compta, a més, amb el suport de nombrosos centres d'activitats subaqüàtiques i entitats ecologistes. Anuncia que s'estan planificant accions per demanar la protecció del corall vermell. A més de recolzar la carta oberta dirigida a la Ministra per motivar que rectifiqui sobre aquesta decisió, col·lectius molt diversos han començat a organitzar activitats, amb la finalitat de conscienciar i impulsar la protecció del corall vermell, una de les joies del Mediterrani que hem de preservar.
.png)