El pla del Govern per gestionar l’aigua se centra només a buscar maneres de tenir més aigua, en lloc de promoure l’estalvi i reduir-ne el consum. Aquest enfocament intenta mantenir un model econòmic que és insostenible en el context de l’emergència climàtica.
Ens preocupa especialment l’impacte que poden tenir les noves infraestructures de dessalinització en el preu de l’aigua, i per això demanem al Govern que aclareixi com es finançaran.
Ens preocupa que s’accelerin obres fora de la fase d’emergència per sequera. S’haurien d’aprovar seguint els tràmits habituals en l’elaboració del nou pla de gestió de l’aigua de l’ACA, que obliga a fer processos de participació i avaluacions d’impacte.
D’altra banda, lamentem que el Govern hagi anunciat que no hi haurà sancions per incompliment de les restriccions de sequera. L’única eina que tenim perquè els municipis i activitats econòmiques complissin, ara desapareix.
Volem posar en relleu el conflicte d’interessos en la gestió de l’aigua amb els nomenaments de la DG de Transició Hídrica i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), persones que anteriorment ocupaven càrrecs importants a la multinacional AGBAR-VEOLIA. Això podria ocasionar que els interessos privats d’AGBAR tinguin influència en les decisions del regulador públic i el Departament, posant en perill l’interès general pel qual ha de vetllar l’administració.
Assenyalem diversos projectes d’urbanisme massiu i grans infraestructures que hi ha sobre la taula, com el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que contempla la construcció de 217.000 nous habitatges, i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Aquests projectes augmentarien de manera desmesurada la demanda d’aigua i suposarien un greu impacte ecològic sobre ecosistemes ja fortament pressionats.
Molts d’aquests habitatges es planifiquen en zones inundables, igual que l’aeroport, i això no té cap sentit davant l’emergència climàtica. Tots aquests projectes, com també els rècords de turistes d’aquest 2024, són una mostra més que el model no canvia.
Les propostes posen l’accent en la gestió de la demanda d’aigua, en comptes de centrar-se a posar més aigua al sistema. Tot i que les infraestructures de dessalinització i regeneració són necessàries en contextos específics, primer caldria avaluar, conca per conca, quins usos insostenibles de l’aigua cal replantejar.
També apostem per solucions locals i descentralitzades, com l’aprofitament d’aigua pluvial i grisa en origen, millorar l’eficiència de les xarxes reduint la pressió i reparant fuites, i renaturalitzar de rius i ecosistemes, que poden ajudar a reduir els impactes de les riuades.
Catalunya necessita un canvi de rumb cap a una gestió de l’aigua pública, democràtica i més justa, que prioritzi les necessitats ambientals i el benestar de la ciutadania per sobre dels interessos particulars. Continuem aplicant les mateixes restriccions injustes, subvencionant el turisme i imputant a la tarifa domèstica els costos d’un model econòmic insostenible.
A la V Cimera Social de l’aigua han participat els següents col·lectius: Aigua és Vida, Aigua és vida Girona, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny (CSM), Col·lectiu AiguaClara, DEPANA, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), GEPEC – EdC, Greenpeace, Naturalistes de Girona, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Permacultura ATTA, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Procés Constituent i XR Barcelona, Sos Baix Llobregat i l’Hospitalet.