enrere

Defensem l’actuació de l’Ajuntament de Girona envers la polèmica pel sacrifici dels peixos exòtics invasors de l’Onyar

05.05.2023
Per raó de la polèmica causada arran de la decisió de l’ajuntament d’eliminar les espècies exòtiques de peixos de l’Onyar, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i diversos investigadors de la UdG volem emetre el següent comunicat en suport a la decisió del consistori.
Defensem l’actuació de l’Ajuntament de Girona envers la polèmica pel sacrifici dels peixos exòtics invasors de l’Onyar
En el context del canvi climàtic, les sequeres prolongades i estiatges severs provoquen que rius i basses que sempre han tingut aigua ara esdevinguin temporanis, una pertorbació severa per a la fauna i flora autòctona associades a masses d’aigua permanents. Un dels grups que més pateix aquestes conseqüències són els peixos. En el cas de l’Onyar, la falta de pluja dels últims mesos ha reduït molt dràsticament el seu cabal, que ara mateix depèn exclusivament dels afluents de depuradores i d’altres aigües residuals no depurades. Durant els últims dos anys han succeït fenòmens de mortalitat massiva de peixos al tram que discorre per dins de la ciutat de Girona, que ha fet saltar les alarmes tant de la població com dels turistes. Aquesta mortalitat ha estat deguda a la falta d’oxigen dissolt a l’aigua en moments de temperatures extremes o bé en remoure sediment anòxic.
 
Partint, doncs, d’una pèssima qualitat de l’aigua i un cabal molt per sota de l’habitual, la fauna i flora autòctona es troben a més amb un problema afegit: les espècies exòtiques invasores. Trobem diverses espècies procedents de diferents llocs del planeta, totes elles han arribat per acció humana per interessos varis. En són exemples el peix sol (Lepomis gibbosus), el misgurn (Misgurnus anguillicaudatus), la gambúsia (Gambusia holbrooki)... i la carpa (Cyprinus carpio). Aquesta última és potser l’espècie exòtica que més temps porta instal·lada als rius de Catalunya, i bona part de la població n’està familiaritzada amb la seva presència perquè és un peix de l’Onyar «de tota la vida». No obstant això, la carpa és una espècie exòtica invasora, present a la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més perjudicials del món de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). S’alimenta d’invertebrats bentònics i macròfits (plantes o algues submergides). Al fer-ho, remou el sediment enterbolint l’aigua i evitant que la llum solar penetri fins al fons, causant la desaparició de plantes aquàtiques i de la fauna vertebrada i invertebrada que sustenten. En efectes generals provoca un empobriment de la riquesa d’espècies animals i vegetals.
 
Les espècies de peixos autòctones com ara l’anguila, el barb de muntanya, la bagra i l’espinós es troben actualment amb greus problemes per a la seva conservació i catalogats com a espècies amenaçades. Per tal de protegir aquestes espècies, i aprofitant l’avinentesa del baix nivell de l’aigua i el risc de mortalitat de peixos, s’està duent a terme la captura de peixos mitjançant pesca elèctrica (el mètode més ràpid i eficient). Es tracta d’un mètode innocu que no provoca la mort dels peixos. Aquesta tasca la duen a terme els tècnics especialitzats de Sorelló, empresa amb àmplia experiència en l'estudi de les comunitats i poblacions de peixos essent referent en aquest tema a nivell català. Els peixos autòctons es traslladaran al curs principal del Ter a Girona. Les espècies exòtiques invasores capturades, seguint el que dicta la llei 22/2009, del 23 de setembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, seran sacrificades, ja que la seva presència al medi perjudica l’ecosistema fluvial. En el cas del barb de l’Ebre (Barbus graellsii), és una espècie autòctona de la conca de l’Ebre i dels seus afluents. Tot i això, ha estat introduït a la conca del Ter i, per tant, es considera una espècie translocada.
La decisió presa, és un gran ajut per la biodiversitat autòctona i la dinàmica natural del riu. Altres temes pendents seria la renaturalització de tot el llit de l’Onyar, molt més complicat a causa de la seva canalització i normativa d’aigües.
 
 
Els següents investigadors de la UdG donen suport al comunicat emès: Dr. Josep Maria Bas, Dr. Dani Boix, Dra. Margarida Casadevall, Dr. Marc Franch, Dr. Emili Garcia, Dra. Laura Llorens, Dr. Josep Lloret, Dra. Anna Menció, Dr. Ramon Moreno, Dra. Marta Muñoz, Dr. Sergi Nuss, Dr. Roger Puig, Dr. Xavier Quintana, Dr. Josep Rost, Dra. Núria Roura, Dra. Anna Vila. 
 
Només fem servir Cookies o Galetes tècniques. Són essencials perquè et puguis moure per la Plataforma i usar les seves funcions. De manera general, aquestes galetes habiliten les diferents funcions de la Plataforma, fan que la navegació més segura o aporten funcionalitats que són prèviament sol·licitades per tu. A l'ésser necessàries per al funcionament de el lloc, aquestes galetes per defecte estaran activades i no es poden denegar.
Utilitzem cookies de tercers per realitzar anàlisis de les visites amb finalitats publicitàries. Pot configurar l'ús de cookies de la manera següent: Acceptar cookies Rebutjar cookies. Més informació a Política de cookies