Al municipi de Quart, com a la majoria dels municipis de la comarca del Gironès, hi ha la presència de dues espècies d’orenetes que són l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) i l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Els nius d’orenetes en qüestió a l’Ajuntament eren d’aquesta última espècie; lligada als nuclis urbans, amb presència d’algunes colònies sobretot a la zona de la carretera que travessa el poble.
Després de parlar amb el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i amb el mateix alcalde del poble d’aquesta actuació, les dues parts ens van respondre que els havien retirat amb una autorització dels Serveis Territorials de Girona i que en acabar les obres, com a mesura compensatòria, col·locarien nius artificials a la façana. En aquest sentit, des dels Naturalistes de Girona, ens sobta que hagin rebut aquest permís per part del Departament pertinent per l’època que ens trobem i l’impacte que això pot tenir.
En primer lloc, pensem que retirar nius d’oreneta, unes espècies protegides a escala europea, no hauria d’haver sigut acceptat en aquesta situació. En segon lloc, pensem que era la pitjor època per fer-ho, ja que a gran part del país ja havien arribat orenetes, i el mateix dia 28 de març, ja hi havia alguns exemplars refent alguns dels nius destruïts. I, en tercer lloc, creiem que l’Ajuntament ha de donar exemple a la ciutadania i ser la punta de llança davant de la conservació de la biodiversitat, i més encara, quan parlem d’unes espècies protegides com són les orenetes.
La destrucció de nius d'oreneta cuablanca, fins i tot fora de l'època de cria, està prohibida per diverses normatives a Catalunya. Les sancions per aquesta infracció poden variar segons la gravetat i les circumstàncies específiques, però generalment es consideren infraccions greus.
Segons el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, les infraccions greus se sancionen amb multes que poden anar des de 3.001 euros fins a 9.000 euros. També, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, estableix que la destrucció de l'hàbitat d'espècies protegides, com els nius d'oreneta cuablanca, es considera una infracció greu, amb multes que poden oscil·lar entre 3.001 euros i 45.000 euros.
A més de la Llei 42/2007, l'oreneta cuablanca també està protegida per altres normatives, com la Directiva Aus 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la conservació dels ocells silvestres. Aquestes normatives reforcen la protecció de l'espècie a escala estatal i europea.
Garantir la presència d’aquesta espècie a les nostres viles i ciutats, ens aporta beneficis ecològics de millora de la biodiversitat però també pels humans. Les orenetes ens ajuden a regular les poblacions d’insectes, ja que la seva dieta es basa principalment en mosquits. Encara més, una parella d’orenetes es pot arribar a menjar al dia més de 2.500 mosquits, mosques o altres insectes. Per tant, són insecticides naturals que ens poden ajudar durant les èpoques de més calor. A més, és important mantenir els nius, ja que any rere any el mascle i la femella, després de fer els 12.000 km de la migració retornen al mateix niu, i reconstruir-lo és una despesa energètica molt important i cal que hi hagi fang disponible a prop.
Per tant, és bo protegir-les i protegir els seus nius. I com ho podem fer? Doncs l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), té una iniciativa que s’anomena Projecte Orenetes (https://orenetes.cat/=) que s’encarrega de l’estudi dels ocells i el medi urbà, i està basada en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) dels pobles i ciutats de Catalunya, Balears i País Valencià.
I com podem participar-hi? Doncs tot el que es requereix és fer un senzill cens de nius d'oreneta cuablanca dels nius que puguem tenir a casa o en el nostre municipi. En cas de no tenir nius, sempre podem col·locar nius artificials a la façana de casa nostra i tenir sort a veure si les orenetes quan arriben de l’Àfrica hi volen fer niu.
Oreneta cua blanca. Fotografia: Adrià Compte.