A Catalunya, com a la resta del planeta, ens trobem immersos en una emergència ecològica i climàtica sense precedents, una situació marcada per un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i de pèrdua de biodiversitat que requereix d’accions urgents i efectives. Per afrontar aquests reptes, és necessari disposar d’una estructura governamental de màxim nivell que pugui articular polítiques efectives i que disposi de competències en conservació del patrimoni natural i la biodiversitat i d’acció vers el canvi climàtic per mitigar-lo i adaptar-nos-hi. Atesa la naturalesa transversal i les relacions existents entre les diverses polítiques ambientals i de sostenibilitat, les competències associades s’han d’integrar en un únic departament. Dispersar-les, de nou, en diversos departaments afebliria i retardaria inexcusablement l’actuació contra l’emergència ecològica i climàtica, i en limitaria l’impacte.
Catalunya va disposar d’un Departament de Medi Ambient propi, però l’any 2010 es va dissoldre i les seves competències van ser repartides en dos departaments independents, una fragmentació que ha tingut resultats nefastos per a la conservació de la natura i la biodiversitat, entre d’altres àmbits. Aquesta fragmentació ha tingut resultats molt negatius per a la conservació de la natura i la biodiversitat, amb una legislació desfasada i una gestió del medi natural quasi inexistent que han dut a moltes espècies i hàbitats naturals a situacions crítiques. Això ha dut a Catalunya, que en un temps va ser pionera en polítiques i actuacions de conservació de la biodiversitat, a quedar molt endarrerida en aquests aspectes respecte a altres comunitats autònomes.
Diversos estats europeus ja disposen d’un departament integrador de totes les polítiques ambientals: el Ministeri de Transició Ecològica a França, el Ministeri de Medi Ambient i Transició Energètica a Portugal, el Ministeri de Medi Ambient, Natura i Seguretat Nuclear a Alemanya, i el propi Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic d’Espanya, entre d’altres. En el context Europeu, el Green New Deal promogut per la Comissió Europea també fomenta la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, considerant aquests elements essencials a l’hora de crear un futur sostenible ambientalment.
Catalunya té una nova oportunitat de liderar i enfortir la lluita contra l’emergència ecològica, que ha suposat la pèrdua en els darrers 20 anys d’entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons, tal com ha constatat l’informe “Estat de la Natura 2020”. De la mateixa manera, cal recordar que l’actual crisi sanitària causada pel Covid-19 ha estat directament relacionada amb la degradació d’hàbitats naturals i pèrdua de biodiversitat, una prova més de les conseqüències perjudicials d’unes polítiques insuficients de conservació i del foment d’un model socioeconòmic insostenible.
És per això que, ara que els partits polítics es troben en converses per formar un nou govern, la XCN –com a aglutinadora de més de 160 entitats ambientals, administracions locals i centres de recerca–, conservació.cat, i COAMB reclamem que prioritzin en les seves negociacions la creació d’un departament únic i transversal que integri totes les polítiques ambientals, i que inclogui competències en matèria de conservació del patrimoni natural, la biodiversitat, i l’acció climàtica. Ara és el moment de disposar d’un Govern que faci de la sostenibilitat el seu emblema.