L’acte de celebració del tancament, organitzat per la Gent del Ter, juntament amb la federació SOS Costa Brava, Salvem Platja de Pals, SOS Empordanet, Fòrum l’Escala-Empúries, Unió de Pagesos, Associació de productors d’oli ecològic del Montgrí i l'ANG va fer-se a la Pineda del Mas Blanc d’Ullà i va incloure parlaments de l’organització, una passejada al voltant de la Pedrera i va cloure amb una cantada de corrandes reivindicatives de la Pedrera.
L’Ajuntament d’Ullà, pendent de rebre la resolució oficial
Aquest passat dilluns 9 d’octubre representants de les associacions Fòrum de l’Escala-Empúries, Unió de Pagesos, Productors d’oli ecològic de l’Empordà, Gent del Ter, Salvem la Platja de Pals i l'ANG ens vam reunir amb l’alcalde d’Ullà, Josep López, i la tècnica municipal de Medi Ambient a l’Ajuntament. Segons l’alcalde, tot i que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha publicat una nota de premsa on diu que ha comunicat l’extinció de la concessió minera de l’activitat extractiva a la finca de Mas Blanc de la Pedrera d’Ullà a l’empresa titular i a la nova empresa arrendatària -Àrids Bofill S.A.-, l’Ajuntament d’Ullà encara no ha rebut cap resolució oficial per part de la Generalitat Catalunya del tancament d’aquesta pedrera. Així, López va advertir que fins que no la rebi i sigui efectiva, no podrà derogar la llicència municipal de matxuqueig, ni aturar l’abocament i triatge de milers de tones de runes que segons l’empresa té concedida durant els propers 25 o 30 anys, de la qual el consistori en cobra un cànon, tot i tenir un devastador impacte ambiental sobre aquest nou hàbitat que s’ha creat.
Després de més de 15 anys d’inactivitat a la pedrera, s’ha creat un hàbitat de penya-segats amb vegetació de costes rocoses mediterrània d’interès prioritari. L’abocament de runa té un impacte devastador sobre el seu entorn amb el soroll, la contaminació del sòl, l’emissió de pols, l’elevat risc d’atropellament de fauna protegida i la pertorbació d’espècies en perill d’extinció com l’àliga cuabarrada, el turó, el pardal roquer, l’abellerol o la merla blava.
L’alcalde va explicar que el proper Ple municipal és el dia 27 d’octubre i que «espera haver-la rebut». «A partir d’aquí segur que l’empresa Àrids Bofill recorrerà i entrarà en un procés judicial», va vaticinar. «Fins que no es resolgui no es podrà passar a engegar un nou projecte de restauració de la Pedrera més adient amb l’hàbitat i el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter i la declaració de la Xarxa Natura 2000, zona d’especial conservació –ZEC- i zona d’especial conservació per a les aus ZEPA», va afegir.
Va ser la setmana passada quan el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va comunicar l’extinció de la concessió minera a les empreses titular i arrendatària de l’activitat extractiva del Mas Blanc, popularment coneguda com a Pedrera d’Ullà. S’obliga, així, a revisar el projecte de restauració, evitant reomplir el forat amb milers de de tones de runa. A partir d’ara, l’empresa titular de l’activitat haurà de revisar el seu pla de restauració: fins el moment s’havia plantejat aportar runes com a pla de restauració paisatgístic, força orientat a la generació d’ingressos per la recepció i tractament de runes, amb uns possibles impactes durant l’execució molt més intensos i greus sobre l’espai protegit que la pretesa millora de la integració paisatgística. Acció Climàtica vol modificar el projecte de restauració per adequar-lo a l’estat de conservació actual de l’espai. Es podrien preveure accions com la creació de punts d’aigua, l’eliminació de plantes exòtiques invasores o d’altres que permetin potenciar les funcions biològiques i de paisatge de l’espai.
La Pedrera, part de la qual es troba dins de la superfície del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, no podrà seguir l’activitat, després d’haver estudiat el cas. La Generalitat de Catalunya va comprovar que es trobava inactiva des de l’any 2013, per decisió de l’empresa explotadora, mentre que la normativa establia que la concessió s’extingia als dos anys sense mantenir l’activitat.
El juny passat, arran d’uns moviment a la zona, Acció Climàtica hi va fer una inspecció i es va trobar que s’hi estaven fent tasques de desbrossament, neteja i moviment de terres. Van quedar paralitzats a través d’un requeriment fins a final de juliol per la protecció de l’avifauna i va posposar qualsevol voladura fins passat l’estiu, amb la necessitat d’un reconeixement previ per part del departament per evitar efectes negatius sobre la nidificació d’algunes espècies.