L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) s’adhereix a la Plataforma aprofitem els aliments. Diferents entitats i institucions públiques han creat la plataforma amb l'objectiu de coordinar-se per frenar l'escandalosa malversació de menjar en bon estat que hi ha actualment a Catalunya, de més de 262.000 tones cada any.
La presentació de la plataforma va tenir lloc dijous passat a la Casa de la Convalescència de Barcelona. Impulsada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), pretén que tots els agents de la cadena alimentària col•laborin per evitar la malversació de menjar i estableixin estratègies conjuntes de sensibilització social.
La Comissió Europea (CE) declarava el passat desembre que el 2014 anava a ser "L'Any Europeu contra el Malbaratament Alimentari". Arran d’aquesta proclamació, els estats membres haurien d'incitar accions en dues direccions: d'una banda, haurien d'elaborar estratègies i mesures concretes per reduir a la meitat el malbaratament d'aliments. D'altra, fer visible la problemàtica i sensibilitzar la societat. La presentació de la plataforma es un primer pas, pioner a l'Estat espanyol, per dur a la pràctica les fites marcades: la unió de tots els agents de la cadena alimentària (agricultura, indústria agroalimentària, distribuïdors, consumidors, administracions i entitats socials) per lluitar contra el malbaratament.
Canvis normatius i sensibilització
La plataforma ha impulsat el manifest 'Prou Malbaratar Aliments' per plasmar per escrit els seus objectius principals, entre els quals destaca reduir com a mínim a la meitat la deixalla alimentària abans del 2025, seguint les recomanacions del Parlament Europeu.
Cal recordar que el malbaratament alimentari es produeix en totes les etapes de la cadena de distribució i consum d’aliments, i només amb la meitat de les pèrdues alimentàries actuals es podria nodrir tota la població que actualment passa gana al món. La situació a casa nostra no és diferent, a Catalunya, es malbaraten més de 260.000 tones d'aliments anualment mentre que el 22% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa.
Els efectes socials i ambientals d’aquesta situació són molt greus, i cal sensibilitzar la societat sobre el malbaratament alimentari, oferir suport a la investigació i innovació, fer més transparent la informació sobre els residus alimentaris i promoure canvis normatius que afavoreixin l'aprofitament del menjar en bon estat, així com mesures econòmiques i fiscals orientades a la prevenció de les pèrdues.
35 quilos de menjar a l'any per persona
Les deixalles alimentàries a Catalunya es tradueixen en 35 quilos de menjar en bon estat per persona cada any, quantitat que suposa més de 262.000 tones en el seu conjunt, que pugen a 750.000 tones si a les xifres de les cases, els comerços i els restaurants s'hi sumen l'agricultura, la indústria agroalimentària i la distribució a l'engròs.
Segons una diagnosi elaborada per la UAB i l'Agència de Residus de Catalunya, de les 262.000 tones esmentades, un 58% té origen a les llars. Així doncs, els ciutadans podem contribuir de forma important en la reducció de les deixalles alimentàries.
