En primer lloc, es veu una clara diferenciació entre les comarques de muntanya i les de plana a l'hora d'acollir aquest tipus d'instal·lacions. La majoria són instal·lacions solars, pel que el factor d’irradiació i hores de sol influeix directament en les possibilitats de desplegament d'aquesta tecnologia. Aspecte especialment rellevant a l’hora de projectar quines són les tecnologies que millor s’adapten a cada territori per fer correctament la transició energètica.
.png)
En segon lloc, podem observar que hi ha hagut un creixement espectacular del nombre d'instal·lacions entre l'any 2021-2023. Aquest fet es dona principalment per l'encariment dels combustibles fòssils i els ajuts que han anat apareixent per potenciar el seu desplegament. A part també de la reducció del cost de les instal·lacions, les estratègies d’algunes subministradores per nous clients i un increment en les campanyes de conscienciació.
Si mirem les dades a nivell territorial, trobem una gran diferència entre províncies, essent les més poblades (i amb més habitatges/riquesa) les que tenen un major nombre d'instal·lacions. Girona, malgrat ser una província altament deficitària energèticament, és la segona envers l'autoconsum.
Us deixem les imatges següents perquè mireu quin són els municipis amb més instal·lacions per comarca.
.png)
.png)
Com a comarca amb més instal·lacions, la Selva ha acumulat una potència en autoconsum de 35 MW. Com a cas curiós d'aquesta comarca, el municipi amb més instal·lacions difereix amb el que té més potència instal·lada. Això es deu a que la mida entre instal·lacions pot variar enormement i una instal·lació gran pot generar la mateixa energia que moltes de petites. Això es veu molt clarament al analitzar els models de desenvolupament dels municipis de Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva.
Per últim la comarca amb menor nombre d'instal·lacions i potència és la Cerdanya. Aquest fenomen es pot analitzar des de diferents vessants (model econòmicosocial, hores d'insolació, climatologia,...). Seria interessant saber perquè una de les comarques més riques de Catalunya té un nombre tant petit d’instal·lacions.
En el procès de transició energètica, un pilar essencial és l'autoconsum, pel que les dades que han sortit són força interessants i esperançadores. Caldrà veure com afecta a aquesta evolució l'arribada dels ajuts (que ja presenten colls d'ampolla i retards importants) i la limitació tecnològica i territorial pel seu desplegament.