Per les entitats que recolzem l'oposició aquest tractat és molt greu la manca de transparència i de procediments democràtics, el que fa impossible per a la ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per tal de garantir que els interessos públics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan molt esbiaixades: grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per influir en les negociacions.
Així mateix, fa unes setmanes que s'estan recollint adhesions a un manifest contra el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la UE i els EE.UU.). Aquestes adhesions s'estableixen en el marc d'una Plataforma No al TTIP.
Les persones, el medi ambient i la democràcia abans que els beneficis i els drets de les corporacions
1 . Qui som?
Som una campanya formada per organitzacions de la societat civil que comparteixen una profunda preocupació per les diverses amenaces que planteja l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership - TTIP, per les sigles en anglès, també conegut com Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic o TAFTA) y el acord amb el Canada (Comprehensive Economic and Trade Agreement - CETA). Representem interessos públics molts diversos, incloent la protecció del medi ambient, la salut pública, l'agricultura, els drets del consumidor i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets de les persones treballadores,els drets de les dones i la lluita contra la dominació patriarcal, l'accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l'educació i el control públic i social dels sistemes financers, entre d'altres.
Tenim el ferm compromís de rebutjar les actuals negociacions sobre el TTIP, per tal de garantir un debat polític transparent i democràtic. Tots els acords han de servir a l'interès públic i al nostre futur comú.
2. Que és el TTIP?
El TTIP és un acord de gran abast que s'està negociant actualment entre la Comissió Europea (en nom dels Estats membres de la UE) i el govern dels EUA. No es tracta les barreres al comerç com els aranzels, que ja són en general molt baixos entre la UE i els EUA. Es centra sobretot en els reglaments, normes, drets corporatius i garanties d'inversió. El TTIP proposat té com a objectiu, suposadament, facilitar la inversió directa i l'eliminació d'obstacles burocràtics innecessaris per a l'accés al mercat per a les empreses d'ambdós costats de l'Atlàntic.
Tanmateix hi ha proves -provinents de les empreses i la indústria que està participant d’alguna manera a les negociacions- que revelen que l'enfocament sobre les barreres no aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues parts s'està utilitzant per impulsar la desregulació, una visió dels drets de propietat intel•lectual que només fomenten monopolis, i una carrera per igualar drets i estàndards a la baixa. Els pretesos beneficis econòmics no tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per a la societat en general, fins i tot en el cas que fos cert el que expliquen els defensors de l’acord al respecte. Més aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants drets adquirits en les llargues lluites democràtiques i els interessos socials de la ciutadania de la UE, dels EUA i de la resta del món.
Les negociacions s’estan fent a porta tancada, sense una consulta pública efectiva. Els parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels textos de negociació de la Comissió. Els fragments d'informació que han estat publicats -o filtrats- plantegen considerables preocupacions.
3. Quines són les nostres preocupacions?
-
La manca de transparència i de procediments democràtics, el que fa impossible per a la ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per tal de garantir que els interessos públics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan molt esbiaixades: grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per influir en les negociacions.
-
El capítol proposat sobre protecció d'inversions i en particular la inclusió d'una disposició sobre el mecanisme de Solució de Diferències Estat-Inversor (ISDS). Els ISDS donen als inversors drets exclusius per demandar als estats quan considerin que alguna decisió democràtica -realitzada per institucions representatives i per a l’interès general- es considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents o futurs. Aquests mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals nacionals. Amb això soscaven els sistemes legals de les nacions i de la UE, així com la sobirania democràtica de la societat per a la formulació de lleis i polítiques d'interès públic.
-
La creació de noves estructures de governança antidemocràtiques i procediments que tenen com a objectiu "harmonitzar les regulacions" com el proposat Consell de Cooperació Regulatòria. Aquestes estructures farien que les decisions preses en el marc del TTIP serien constantment pressionades en secret per buròcrates no electes i grans lobbies empresarials. Aquestes estructures no democràtiques amenacen amb rebaixar importants normes i regles dissenyades per a la protecció dels interessos públics, o prohibir futures millores, independentment de la seva necessitat i del mandat públic. També ens preocupa l’objectiu d'enfortir la protecció dels "drets de propietat intel·lectual", que, tal com està plantejat, ataca alguns dels nostres drets bàsics com la salut, l'educació, la cultura i la llibertat expressió.
4. Demandes i objectius compartits:
Sobre la base dels valors de la solidaritat internacional, la justícia social i la sostenibilitat ambiental i el respecte de tots els drets humans, treballem amb els nostres aliats als EUA i en altres parts del món i exigim:
a) Transparència immediata: s'han de fer públics els textos de negociació de la Comissió, així com tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític sobre la TTIP i el CETA.
b) No al ISDS: Ens oposem a aquests mecanismes de solució de discrepàncies estat-inversor i mantenim amb fermesa la sobirania de les nostres societats i dels nostres pobles per a la presa de decisions en la defensa i millora de l’interés públic i el be comú per sobre dels interessos privats.
c) No al Consell Cooperació Regulatòria: tota la regulació de les operacions comercials, les condicions del comerç i l'establiment d'estàndards de producció del producte i ha d'estar en mans dels òrgans i processos controlats democràticament.
d) No a la desregulació i a la rebaixa dels estàndards de protecció i al servei de l'interès públic: el nivell de les normes socials i laborals, dels consumidors i de la salut pública, la protecció del medi ambient, incloent la regeneració dels nostres recursos naturals, el benestar animal, les normes sanitàries dels aliments i les pràctiques agrícoles ambientalment sostenibles, l'accés a la informació i a l'etiquetatge, la cultura i la medicina, la regulació del mercat financer, així com la protecció de dades i altres drets digitals s'han de millorar, i no "harmonitzar" fins al més baix comú denominador. El reconeixement mutu d’estàndards no és acceptable en la mesura que soscava els nivells de protecció acordats democràticament. Cal garantir que s’aplica el principi de precaució.
e) No existeixen pitjor desregulació que la privatització dels serveis públics. Defensem l’accés universal a una educació de qualitat,a l'atenció a la salut i altres serveis públics com a instruments per a sostenir la reproducció social de la vida i com una contractació pública que promou l'ocupació local i les economies locals, la discriminació positiva, l'emprenedoria social, l’economia sostenible, la cura de les persones i al servei de l'interès públic. En aquest sentit cal tenir present que els efectes de la privatització dels serveis públics en diferents àmbits tenen un especial impacte en les condicions de vida i de treball de les dones.
f) La promoció de pràctiques d'agricultura sostenible amb el medi ambient i la protecció de la petita agricultura familiar.
g) Les institucions públiques han de mantenir el poder polític i les estructures necessàries per protegir certs sectors sensibles i salvaguardar les normes importants per a la nostra qualitat de vida. Les normes laborals i ambientals internacionalment acordades han de ser respectades. La violació contínua de les normes del treball ha de ser objecte de sancions.
Finalment defensem la construcció d’unes relacions i polítiques comercials entre els nostres pobles que posin en primer lloc les persones i el planeta, garantint:
-
els drets humans universals i inalienables de totes les persones, inclosos els drets a una alimentació adequada, aigua, salut, drets sexuals i reproductius, integritat física i psíquica, vestit, habitatge, educació, protecció social, mobilitat, cultura, oci i a un medi ambient net;
-
un treball decent, que permeti a la gent viure una vida digna, incloent una renda adequada i els drets laborals;
-
el reconeixement del treball reproductiu i de cura, dels treballs informals de servei a les persones i a la comunitat. Garantir una redistribució equitativa i una reorganització socioeconòmica, de forma que no recaiguin gairebé en exclusiva en les dones les tasques del benestar quotidià, així com la igualtat de salaris per a homes i dones;
-
una transició a una economia de baixes emissions de carboni. que no es basi en un consum excessiu, sinó en l'ús social i ecològicament responsable dels recursos, i que permeti una vida digna sense posar en perill el suport d'altres persones, generacions futures, així com de l’agricultura, de la flora i la fauna;
-
aconseguir una democratització significativa en tots els nivells de presa de decisions;
-
la lluita contra la pobresa i l’establiment de noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones i amb les persones d'altres regions i el respecte dels drets de les persones refugiades i immigrants;
-
l’augment global del nivell de benestar econòmic, social i ambiental.
Han confirmat oficialment l’adhesió: ACSUD, Àgora Nord Sud, Aliança per la Sobirania Alimentària, Alternativa d’Intercanvi amb els Pobles Indígenes, Associació de Naturalistes de Girona, Attac-Acordem, Brigades Internacionals de Pau, Cooperacció, Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Ecologistes en Acció, Educació Per l’Acció Crítica, Enginyeria Sense Fronteres, Entrepobles, Federació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, Institut de Drets Humans de Catalunya, Intersindical Alternativa de Catalunya, Justícia Alimentària Global (Veterinaris Sense Fronteres), Marxa Mundial de Dones, Medicus Mundi Catalunya, Observatori DESC, Observatori del Deute en la Globalització, Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute, Revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas, SETEM, Som Lo que Sembrem, Suds, Unió Sindical Obrera de Catalunya, Xarxa de Consum Solidari, Xarxa d’Economia Solidària, CUP, ICV i Procés Constituent.
