Ahir es va inaugurar la línia del TAV Barcelona-Frontera Francesa, aquest projecte ha significat 4.200 M d´€, el mateix import que les retallades previstes per la Generalitat el 2013. L’Associació de Naturalistes de Girona denuncia que mentre els drets socials i els serveis públics es veuen reduïts pel present i pel futur, l’Estat i Catalunya creen més deute per una obra per a la qual hi havia alternatives més econòmiques i menys impactants, com el TALGO o l’adaptació de les infraestructures del tren convencional a l’ample europeu. A la vegada, el transport públic d’us quotidià i regional és cada cop més car sense que s’hi introdueixi cap millora.
El cost de construcció del TAV és enorme en comparació amb el cost de construcció d’una línia convencional o la millora de les línies existents. A això, cal sumar-hi el cost de manteniment i operació, que duplica el del tren convencional. Així, ens trobem davant d’una situació insostenible econòmicament. Una mala aposta que supera àmpliament la inversió en transport públic a les comarques gironines.
Per l’entitat, un factor important a tenir en compte és el preu dels bitllets i abonaments. Després dels diferents increments de preu del transport ferroviari, l’arribada del TAV suposarà un nou cop a les economies domèstiques, aconseguint que el cotxe es converteixi en una alternativa més viable per a part dels usuaris. L’ANG lamenta que el TAV signifiqui que el sistema de transport públic sigui cada cop menys accessible per al conjunt de la ciutadania.
D’altra banda, l’entitat ecologista denúncia els costos ambientals que suposa el TAV, i que sovint no són valorats com mereixen. La construcció de la línia ha tingut un impacte ambiental molt més important que la construcció d’una línia de tren convencional, degut als requisits de seguretat i la velocitat dels trens. Pel que fa a l’eficiència energètica el TAV té un consum energètic superior (al voltant d’un 32%), respecte el tren convencional. Aquest augment es relaciona directament amb les emissions de CO2 que no quedaran compensades amb una reducció de la congestió viària ja que el TAV dóna resposta a demandes de mobilitat de mitja i llarga distancia, mentre que la resposta a la congestió viària la dóna el tren convencional i les xarxes d’autobús.
Davant de tot això, l’ANG qüestiona la necessitat d’aquesta infraestructura i, sobretot, que aquesta sigui la millor alternativa per garantir un transport públic, sostenible, segur, accessible i de qualitat.