En plena sequera, és molt preocupant constatar que, mentre l’empresa declara que “han produït” 52 milions de litres, les projeccions a partir de les dades de l’ens supervisor assenyalen que l’extracció ja supera els 100 milions de litres a l’any. Aquest cabal és 4 vegades superior al que s'ha anat extraient durant els 30 anys d'explotació de l’aqüífer. Tot això en el mateix moment que tant la pagesia, com la ciutadania, estan fent grans esforços per reduir el consum d’aigua.
Reclamem també la necessitat de realitzar un nou estudi sobre les afeccions potencials derivades de l’activitat de la planta. Aquest nou estudi és imprescindible per saber on estem perquè l’últim fet, el 2001, ha quedat totalment desfasat atès que es va fer amb dades pluviomètriques recollides entre els anys 74 i 97, i amb una quarta part del cabal que actualment s’extreu.
L’únic estudi de l’impacte al medi derivat de l’activitat de la planta es basa en dades de fa més de 20 anys, que no corresponen a la realitat actual.
El 2016, amb un cabal d'extracció molt inferior a l’actual, l’empresa va haver de perforar un nou pou a més de 100 metres de fondària per mantenir la seva activitat, el que a apunta a que segurament
ens trobem davant d’una davallada de nivell freàtic en més de 50 metres. Per tot plegat, des de la LEN i l’ANG, tenim seriosos dubtes que el medi natural ubicat a la capçalera de la Llémena, i àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, tingui la suficient capacitat de regeneració.
L’activitat d’Aigües de Sant Aniol no és sostenible per l’extracció abusiva d’aigua en l’actual escenari de sequera i crisi climàtica, per la gran petjada ecològica que suposa el transport d’aquesta aigua
a altres punts del planeta, la ingent quantitat de plàstic necessari per al seu embotellament, i per l’augment de tràilers en l’estreta carretera (GI-531), augmentant molt la seva perillositat.
Per tots aquests motius, la LEN i l’ANG demanem que, amb urgència, es limiti el cabal d'extracció d'aigua al fixat com a màxim per l'ACA de 28.160 m3/any, i que es desenvolupi per part de l'administració un estudi d'afeccions potencials que permeti fixar un cabal màxim que no comprometi la sostenibilitat del sistema hídric de la zona.