Els sistemes litorals deltaics que encara són vius (és a dir, dinàmics) tenen comportaments canviants segons l’aportació de sediments fluvials i la redistribució que fan els corrents marines i la meteorologia.
Des del pas del temporal Gloria, a finals del passat gener, el Trabucador ha tornat a ocupar primeres planes en molts mitjans de comunicació. L’efecte del temporal en aquesta zona tan emblemàtica del delta de l’Ebre ocasionà una gran erosió d’una part important de les zones emergides i submergides de la barra, així com la creació de canals profunds que comunicaven la mar oberta amb la badia dels Alfacs.
El Trabucador és l’únic accés terrestre que connecta les salines de la Trinitat, situades a la punta de la Banya, amb la resta de delta de l’Ebre. Conseqüentment, l’activitat comercial de l’empresa concessionària de les salines s’aturà i s’iniciaren els primers treballs de restitució de la morfologia del Trabucador, mitjançant l’aportació massiva d’arenes. Després de diverses ruptures posteriors, ocasionades per petits temporals marins i per pujades meteorològiques del nivell del mar, l’accés s’ha recuperat a finals de juny, si més no de moment. Les arenes s’han extret tant de zones normalment emergides del Trabucador com de sectors submergits de la badia dels Alfacs.
Els responsables de l’Administració de costes de l’Estat espanyol, així com altres sectors socials i econòmics, han expressat als mitjans de comunicació la necessitat futura de realitzar un manteniment periòdic del Trabucador. Amb l’objectiu d’apaivagar els fenòmens erosius, es projecta aportar arenes submarines mitjançant dragues, així com portar a terme actuacions de plantacions extensives en la barra, amb espècies halòfiles i psammòfiles.
Les entitats sotasignades manifesten:
1. Que el transport transversal d’arenes de la costa externa a la interna, que es produeix majoritàriament durant els forts temporals, és imprescindible per a garantir l’amplada del Trabucador, la seva migració i, per tant, la seva sostenibilitat física.
2. Que totes les actuacions humanes (creació de motes, plantacions, dics) que han tingut com a objectiu augmentar la rigidesa de la barra, no solament han fracassat, sinó que han fet augmentar la seva vulnerabilitat. Intentar mantenir una posició fixa del Trabucador és, en tots els termes, la pitjor solució.
3. En qualsevol cas, cal que tota actuació o projecte siguin avaluats adequadament des del punt de vista del dinamisme geològic, així com dels impactes que poden arribar a ocasionar sobre el patrimoni natural, particularment el de la badia (poblacions de nacres, prades de fanerògames marines...). L’alternativa zero ha de ser considerada seriosament.
4. L’activitat salinera a la punta de la Banya és perfectament compatible amb la conservació dels seus valors naturals, sempre dins d’un marc d‘una avaluació ambiental apropiada de l’activitat. Compatible no és sinònim d’imprescindible.
5. El manteniment futur de l’activitat comercial de les salines passa per buscar alternatives a l’accés per terra durant els episodis de trencament del Trabucador, sigui traslladant part de l’activitat industrial fora de la punta de la Banya, sigui mitjançant la navegació.
