La construcció del primer tram d'un projecte conegut en el seu moment com a Gasoducte Martorell-Figueres, va arribar el 2011 fins a Hostalric. Ara, la Unió Europea impulsa la continuació del projecte per interconnectar la península ibèrica i França, a través de les comarques gironines, i va aprovar el que ara anomenen MidCat com a projecte d'interès comú (PIC) el passat 18 de novembre a Brussel·les per la Comissió Europea.
Aquesta setmana, les entitats Associació de Naturalistes de Girona (ANG), IAEDEN–Salvem l’Empordà i Xarxa per la sobirania energètica (Xse) han demanat als ajuntaments afectats pel MidCat que les informin sobre qualsevol tramitació administrativa referent a aquest projecte per poder incidir i presentar al·legacions. Les entitats ecologistes alerten del perill d’una infraestructura que pot tenir importants impactes ambientals a zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) i Espais d'interès natural, com els Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma, la sèquia Monar, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet.
Ahir, en un acte a Figueres, Alfons Perez de l'Observatori del Deute en la Globalització i també membre de la Xse, va explicar que projectes com el MidCat figuren en estratègies supranacionals de la Unió Energètica o el Pla Juncker i es declaren projectes d’interès comú (PIC), amb l'objectiu de crear un mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea. Els PIC obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per la seva execució i les realitats locals, en canvi, es perceben com a actors passius de tot el procés: els projectes de grans infraestructures energètiques destrueixen el territori i vulneren els drets socials, econòmics i culturals de les persones. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d’acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caspi on s'extreu el gas.
Des de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, Xavier Arderius va il·lustrar les obres del primer tram i la greu afectació dels espais naturals del Vallès amb un vídeo i va lamentar la total opacitat de les administracions, ajuntaments inclosos, en l'aprovació del projecte i també la manca de control durant les obres. Aquesta plataforma també va crear una exposició sobre la seva lluita que ara es podrà veure a diferents llocs de les comarques gironines: Del 15 al 26 de febrer estarà al vestíbul del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, després anirà a la UdG i l'Ateneu Salvador Catà de Girona i els organitzadors encara busquen altres municipis interessats en l'exposició.
Xavier Llorente de No a la MAT va qualificar el gasoducte i la MAT com a “projectes bessons” i va concloure que les experiències de les dues plataformes pel que fa la relació amb les administracions eren idèntiques i que podran servir per encarar l'oposició al MidCat.
En la tertúlia amb els assistents es va constatar la sensació de “dia de la marmota” i que el projecte MidCat representarà una repetició de la lluita anti-MAT. També es va remarcar que, a banda de l'important impacte ambiental que tenen infraestructures com el gasoducte i que ha quedat molt manifest al tram construït fins a Hostalric, aquest tipus de projecte no contribueix a la planificació d'un futur energètic viable, sostenible i socialment just. Els assistents estaven d'acord que la planificació energètica no pot continuar basant-se en els combustibles fòssils que s'esgotaran en un futur proper i les inversions públiques s'haurien de concentrar en les alternatives viables i sostenibles. Les tres entitats organitzadores volen aprofitar les experiències del primer tram del gasoducte i de la MAT per afrontar aquesta nova agressió al territori i anuncien que buscaran l'aliança amb entitats del costat francès del projecte.