Aigua és Vida s’oposa al nou Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya perquè afavoreix els “lobbys” de l’aigua

L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és la responsable de l'aplicació de la Directiva marc de l'aigua (DMA), instrument que obliga als estats membres de la Unió Europea a vetllar pel bon estat ecològic de les masses d’aigua. La Directiva marc de l’aigua fixava per a l’any 2009 l’aprovació dels primers plans de gestió, i la necessitat de revisar aquests plans cada 6 anys. Per aquesta raó, l’ACA ha posat a exposició pública el Pla de gestió del segon cicle (2016-2021), un cop ha finalitzat el primer cicle de planificació (2009-2015).

 

Segons l’ACA, l’objectiu d’aquest Pla és que les masses d’aigua assoleixin un bon estat ecològic, però les entitats ecologistes que integren Aigua és Vida opinen el contrari. Aquestes organitzacions denuncien que els règims de cabals de manteniment són inferiors en un 40% respecte als fixats al Pla sectorial de cabals de manteniment de 2006, amb l’excepció de bona part de la Muga (de Pont de Molins fins la desembocadura) i del tram final del Llobregat pels que no s’ha fixat cap cabal de manteniment. Segons AeV és inadmissible que nou anys després, tot i no haver desenvolupat ni aplicat cap Pla Zonal d'Implantació de Cabals de Manteniment, i sense cap mena de rigor ni cap justificació cientificotècnica, es proposi una disminució en un 40% dels cabals de manteniment.

 

En aquest sentit, s’observen disfuncions greus entre l’ordenament jurídic i les decisions tècniques i/o polítiques que volen eliminar cabal de manteniment del tram mig i baix de Muga, del tram baix del Llobregat i de l’incompliment constant del cabal mínim de 3 m3 al pas del riu Ter per Girona. Per AeV l’eliminació del cabal de manteniment del tram mig i baix de la Muga és un clar tracte de favor de beneficiaris concrets, i una discriminació per a la resta de concessionaris. A més a més, és una infracció evident de l’article 59.7 de la Llei d’Aigües i del capítol I del títol V del bon govern de la Llei de la Transparència.

 

El document tampoc fixa els requeriments hídrics de zones humides (estanys i aigües de transició), i d’aigües subterrànies surgents. Tampoc ho fa en el cas dels espais de la Xarxa Natura 2000. Per aquesta raó AeV sol·licita la seva definició, incorporació i aprovació en el Pla. La Plataforma també demana que el Pla estableixi mesures per millorar la connectivitat fluvial. 

 

AeV també exigeix el compliment dels cabals ecològics per part de tots els sistemes d’explotació, ja que són una restricció prèvia a qualsevol ús a excepció de l'abastament humà en cas de sequera. Per tant, en cap cas és pot modificar temporalment ni disminuir la quantia dels cabals pels interessos privats i lucratius dels lobbys que participen a les comissions de desembassament. La Plataforma recorda que si es volen modular els cabals de manteniment s’ha de fer mitjançant els models que contempla la Instrucció de Planificació Hidrològica <http://www.magrama.gob.es/es/agua/legislacion/IPH_tcm7-207591.pdf>, elaborada a partir d’estudis cientificotècnics i amb les directrius tècniques de la Comissió europea (Guia document nª 31-Any 2015). 

 

Així mateix, AeV manifesta el seu malestar perquè en els darrers mesos s’observen oscil·lacions continuades del cabal del riu Ter i de la Muga amb intervals que no s’ajusten a la dinàmica fluvial natural. Aquestes oscil·lacions provenen de la manca de sensibilitat en les ordres de desembassament per part dels responsables de l’ACA i/o de la manca de cura en l’explotació de les centrals hidroelèctriques d’Endesa Generación (Boadella i El Pasteral). Per aquesta raó, sol·licita que s’incorpori al Projecte de Decret del Pla un articulat referent a les minicentrals existents amb títol concessional vigent.

 

El Pla tampoc no explica ni justifica la metodologia i els criteris d’avaluació de cada massa d’aigua. Per aquesta raó les entitats ecologistes sol·liciten que s’expliqui de forma clara i precisa la metodologia utilitzada, i recorden que l’avaluació és un element clau de tot el Pla de Gestió. En aquest sentit, reclamen que l’articulat del Pla fixi normativament la informació pública disponible i estableixi les següents dades: estat de conservació, objectius de qualitat fixats, termini d’assoliment aprovat i estat d’assoliment aconseguit.

 

Un aspecte del Pla que ha sorprès molt negativament a AeV és l’article 14. Aquest article suposa incorporar un mecanisme al Pla per invalidar les fites que es proposen per millorar l’estat ecològic. És a dir, el pla regula com desregular la gestió de l’aigua. Aquest mecanisme, tan adient per alguns sectors, és l’article 14, a on es concreta un llistat d’activitats (p.e., construcció d’infraestructures per la prevenció d’incendis, producció d’energia o protecció de la costa; així com xarxes viàries, ferroviàries i de serveis: energia elèctrica, aigua, telecomunicacions i altres) que es podran realitzar malgrat que dificultin l’assoliment del bon estat ecològic del riu. Després del llistat d’excepcions que apareix a l’article 14, sembla que  qualsevol activitat es podrà realitzar als rius encara que vagin en contra del que marca la Directiva Marc de l’Aigua. És a dir, el govern no es compromet a no realitzar cap activitat encara que el seu efecte sigui manifestament contrari a la DMA. Per AeV aquest article per si sol invalida tot el PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA.

 

Finalment, AeV recorda que el desenvolupament sostenible és aquella forma de desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre la possibilitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats i, per tant, no s’haurien d’admetre modificacions de les masses d’aigua per la construcció d’infraestructures que res tenen a veure amb la seguretat i la salut.

 

Què pots fer tu?